divendres, 11 de gener de 2019

EL DIA AMNÈSIC


                                             
Hi ha dies que em llevo amb molt mala memòria. Deu ser l’edat. Ja m’hi he familiaritzat tant que dic que tinc un dia amnèsic. A veure, no és que no recordi què he de fer quan m’aixeco del llit: dutxar-me, vestir-me, les dents, els cabells —aquests també a vegades semblen haver oblidat l’orientació que han tingut tota la vida—, en fi, totes les rutines matutines.
El dèficit de memòria el noto amb els noms propis: polítics, actrius, actors, gent famosa, noms de pel·lícules... No em surten. Serà un principi d’... (?). Al llarg del dia ja van sortint. És greu? Quan penso que el pare fins els seus darrers dies anomenava sense vacil·lar al JonVaine, al RocUdson, l’EsteveMQuen, la BeteDavis, i la GraceQuelli, i recordava els títols de les pel·lis que més li havien agradat... Al Clint Eastwood li deia “el del puret”. En alguna pel·li se’n devia fumar un tota l’estona. I a més, “el del puret” és molt més fàcil de dir que ClintEastuod. Allò sí que era memòria i no aquesta amnèsia meva que m’ataca de tant en tant.
Una vegada un metge amic —metge i amic? Estrany per mi, no?― em va dir que en el moment en què començàvem a anotar coses a l’agenda, començàvem a perdre memòria perquè al delegar-la en l’agenda ja no la fèiem treballar.

L'agenda maleïda


Quan treballava anava sempre amb els paperets. Si em llegís algú de la generació Y o Z segur que diria “quin sacrilegi!”, suposant que sabés què és un sacrilegi, suposant que em llegís, que ambdues suposicions les poso en dubte. Igual com ells ara ―que tampoc és que ho hagin inventat tot, encara que s'ho pensin— era habitual fer varies tasques alhora: despatxar, agafar el telèfon, treballar en tres pantalles diferents, respondre els missatges directes del cap, anotar a l’agenda (aquesta sí, la mateixa que fan servir els Y i els Z); anotar-hi les trucades, les vendes, els mocs, els clients potencials, les assegurances, les esbroncades per la no cobertura de les assegurances, els fons que pujaven, els que baixaven, el que havia fet, el que estava fent, el que faria... Uf! Des del primer moment vaig pensar que havíem canviat  el treballar per la  prova-demostració-exhibició que estàvem treballant. M’ho vaig guardar per a mi. Sense evidències científiques, com la de la memòria abocada  a l’agenda i perduda per sempre del meu amic, no em volia exposar a què ningú em rebatés una teoria que jo tenia claríssima. És el que passa quan no tenim prou arguments, oi? que et negues a discutir sobre el tema. Me n’he anat cap una altra banda. Em passa sovint, deu ser l’amnèsia. Els paperets eren perquè no se m’escapés res perquè, amb tanta pantalla multitasca i amb el cap tan ple, el més fàcil era oblidar-se d’alguna cosa, sinó de la majoria, si no m’ho apuntava. Acabada la inacabable jornada laboral agafava tots els paperets i intentava esbrinar què caram hi deia, tirant-me en cara per què punyeta escrivia tant, si després no ho entenia. Estic exagerant, ho acabava entenent tot. A vegades costava una mica, però me’n sortia. Sempre he estat complidora, jo (mua, mua, mua cap a mi). 




Qui em demanava alguna cosa sabia que hi podia confiar. Després de cinc anys de no ser-hi encara pregunten per mi (mua, mua, mua cap a ells).



Doncs això, que tant de material abocat als paperets i a l’agenda ―aquesta electrònica― igual ara  m’està passant factura. Que consti que ara que només practico la multitasca quan vull —és una il·lusió que em faig, més que res― he provat de recordar-me d’allò que he de fer sense anotar-ho. Més ben dit, ho anoto i després miro de recordar-me’n sense mirar-ho. Si la mare es recorda d’un any per l’altre del dia que té visita amb la geriatra, que no recordo com es diu, per què jo no puc recordar-me de les quatre coses que he de fer durant la setmana que tinc per davant? Doncs no hi ha res a fer! Ja puc memoritzar el que sigui que mentre dormo s’esborra tot. Dormo i quan em desperto no em surten els noms ni recordo què he de fer. Em passa algun dia. D’això se’n diu dormir bé. Algun dia.
He pensat d’anar al metge, no al meu amic, el que li té tírria a l’agenda, perquè ja està retirat. Però si vaig a la meva metgessa de capçalera, ara no en recordo el nom,  ja sé què em dirà.
         Què em passa, doctora? diré jo, amoïnada.
         És l’edat, és l’edat dirà ella sense mirar-me.
         Ja m’ho pensava —diré jo sense pensar, amb suficiència.
         Ah, que és metge vostè? dirà ella, ofesa.
Així que no cal, eh que no? Mentre  al problema de la memòria li pugui dir “dia amnèsic” rai! El fumut serà quan es converteixi en un dia llarg, una llarga nit més que res.



14 comentaris:

  1. Si et serveix de consol, a mi em passa exactament igual. I de fa anys!! Un dia no recordava el nom del Gregory Peck. Per solucionar-ho volia citar aquella pel·lícula que feia amb... la dallonses... tampoc no recordava el nom de l'actriu, ni el nom de la pel·lícula... aquella que va amb vespa per Roma!! No t'ho creuràs, per escriure el comentari he hagut de consultar google: Audrey Hepburn.
    "Quins temps aquells que parlàvem seguit" em deia un germà meu a qui també li passa això d'oblidar-se dels noms de les persones, o d'altres coses.
    Pel que fa a l'agenda... recordes la cançó de l'Agenda de l'Espinàs? Et copio l'estrofa final:

    "El diumenge a al tarda
    vaig anar a Montjuïc,
    vaig trobar-hi una noia
    i vam fer-nos amics.
    Vam quedar per l'endemà.
    Com que no era una feina
    no m'ho vaig apuntar.
    I per més que m'esforço
    no sé l'hora ni el lloc,
    i ara veig que una agenda
    em serveix de ben poc.
    Potser sí que em farà ric.
    Més valia ser pobre...a Montjuïc!"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ai, Xavier, ara sí que m'has fet riure. No acabo de saber si ho exageres, però molt bo! Estic contenta, mal de molts consol de tots, que diuen. No coneixia la cançó de l'Espinàs, però pel que veig no recordar per no tenir agenda no és cap mal senyal. El Josep Maria sembla tenir molt bona salut. Una abraçada!

      Suprimeix
  2. Jo vaig treballar i funcionar sense agenda fins aproximadament als 40 anys o 40 i poquets. Un dia em vaig oblidar d'una visita i no vaig arribar a la feina a l'horaque tocava. Després d'esverar-me, del marededéu, això no m'havia passat mai, de disculpar-me del dret i del revés, vaig decidir que començaria l'endemà mateix a funcionar amb agenda.... i fins ara que encara la faig servir. Ja m'hi vaig resistir, ja! Però no podia permetre'm oblits d'aquell tipus.
    Jo tampoc parlo gaire seguit i també he de rumiar noms i consultar-los com en Xavier. No em queixo, he tingut prou memòria durant molts anys... tot es gasta, què hi farem.

    Diuen els neuròlegs que dormir, si dormim bé amb tots els cicles del son sencers, la memòria guarda millor el que hem après, a tu sembla que això no et fumcioni... vols dir que dorms prou?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo també, Carme, va ser cap als 40. No recordo que fos per cap oblit, però sí que recordo que hi anotava poques coses comparat amb ara. No sabria dir si és que en tenia poques per apuntar o que algunes les recordava de memòria.
      Això del dormir, sí, sí, jo també ho he llegit i ha de ser el que funciona. Jo em refereixo al moment que em desperto i tinc la impressió d'haver dormit tan bé que se m'ha esborrat tot. Després ja torna, menys quan tinc un dia amnèsic que en aquest cas, millor esperar l'endemà sense desesperar-s'hi.

      Suprimeix
  3. Hola Teresa, jo diria que això de no recordar els noms, és un mal molt estès i ho dic per mi i pel que veig en les persones del meu voltant...
    El consell del metge-amic, em sembla molt encertat. Jo no n'he fet servir mai d'agenda, si em cal, sempre trobo algun paper on anoto el què no vull oblidar i que, de vegades, després no entenc la lletra i trobo papers arreu, o al calendari i si és molt urgent, a la mà...És que vull fer treballar la memòria tan com pugui...
    Ho sigui que no et preocupis, que estem tots al mateix sac, quan ja tenim uns anys!!!
    Petonets, guapa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé pas perquè no ho he escrit abans això, Roser! Quin alleujament que tinc de saber que pateixo un mal general! Però això teu sí que té mèrit. I ni amb la feina que tenies ni res... Felicitats i a mantenir-ho!

      Suprimeix
  4. Si és tema d'edat, no passa només a l'edat que tens tu ara, perquè jo tampoc recordo les coses com abans. Mica en mica les funcions cognitives es van degenerant, però suposo que es tracta d'anar trobant maneres d'adaptar-se a la nostra nova situació. Per exemple, per temes de memòria i de planificació domèstica a casa mirem de compartir un google calendar, almenys per posar si tenim tardes ocupades i que no se'ns oblidi res. Però bé, he de dir que el faig servir a mitges, així que... adaptar-se a les noves situacions quan no has hagut de dependre de res o de ningú és difícil, ho reconec.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que sí, XeXu, que això va in crescendo i que no és nou de la meva edat. Només que ara és més alarmant perquè els dies amnèsics et fas més conscient que alguna cosa ha canviat. Bé, mentre amb una agenda en tinguem prou per superar aquestes petites mancances, estem salvats. No vull pensar en les grans mancances, encara no.

      Suprimeix
  5. Jo, d'estudiant, no feia servir l'agenda, per molt que m'ho proposés. Ara, a la feina, sí.
    Això de la memòria m'han dit que és com una pissarra, que escrius i esborres, fins que queda un fons tan blanc que costa de discernir res.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Helena, deu ser l'excés d'esborrador que, és veritat, quan es comença a usar la pissarra ja no torna a ser mai més el mateix. Amb això de l'agenda d'estudiant em fas pensar amb l'agenda escolar que tenien els meus fills que poques coses hi apuntaven. Més que res servia pels profes i pels pares. El demés ho portaven a la memòria, tot i que no sempre.

      Suprimeix
  6. Jo ho tinc pitjor que tu perquè de vegades vaig a comprar i no em surt el nom de la fruita que vull comprar i que tinc allà, davant dels nassos. Això m'espanta. El metge també m'ha dit que és l'edat, que tot va deteriorant-se i això també. Però em negue a portar agenda ni llista per anar a comprar, vull fer treballar el cervell. Només m'anote les cites mèdiques.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs felicitats, Novesflors, per la teva voluntat, i que apuntis poques cites d'aquestes a l'agenda. A mi anant a comprar no m'acostuma a passar perquè normalment porto la llista, sobretot per la verdura i la fruita, que és llarga, però sí que l'altre dia a la peixateria, sense llista, en un parell de canastes sense cartellet no podia recordar com es deien els peixos.

      Suprimeix
  7. Respostes
    1. Gràcies, Pitt. Es fa el que es pot. Vivències i sentiments, a vegades amanides amb salsa-ficció.

      Suprimeix