Lamento les molèsties
provocades als conductors per carreteres i ciutats, però jo estic amb
els pagesos i les seves reivindicacions. I encara trobo que arriben amb més de
dos segles de retard.
Suposo que devia ser quan l’urbanisme es va començar a
estendre amb la Revolució Industrial que es va iniciar el menyspreu al camp, la
pagesia i tot allò rural. Entenc que eren signes del temps, però des de llavors
ha plogut molt i fins i tot ha deixat de ploure. Ara el camp, pels que no hi viuen,
és aquell espai idíl·lic i desitjable per passar-hi com més temps millor, que
no acostuma a ser més d’un cap de setmana. I amb tot, aliens a com els pagesos
pateixen pel canvi climàtic i per la injustícia amb què se’ls tracta des dels
governs i les elits econòmiques.
Jo soc d’origen pagès, un origen allargassat perquè mentre
el meu pare va ser viu, o sigui fins fa menys de deu anys, sempre vaig anar al
tros -a la Conca en diem tros-, com a mínim en l’època de la collita. I molts
anys a treure brots i cavalls -per als no iniciats, treure les pampes grosses i
petites per a fer lloc pels raïms i que puguin créixer-. La veritat és que encara sento la pagesia com
una cosa meva i des d’aquesta còmoda implicació -i dic còmoda perquè per mi no
representa cap molèstia, comparat amb les que pateixen ells- recolzo els
pagesos, els demano que no afluixin i que no baixin del tractor fins que
aconsegueixin un canvi.
Puc dir que mentre no em vaig posar a treballar, vaig viure
la precarietat de l’economia familiar. Sort en teníem de l’hort! Ja sé que als
anys 70 l’economia de la majoria de famílies era semblant, però per ningú de manera tan atzarosa com pels
pagesos. Quan el salari no depèn només del treball, sinó del caprici de
l’atmosfera, la supervivència material es fa molt difícil. O bé plou massa o
massa poc. O bé fa poc fred a l’hivern o massa calor a l’estiu. O bé quan tot
és a punt per una bona collita fa una pedregada o un aiguat i ho fa malbé tot.
Ui, sí! Els pagesos sempre ploren. La de vegades que ho he sentit dir! Amb
sorna, és clar.
A la meva terra -de secà, per més inri- tots els pagesos
diversificaven els cultius. Recordo de molt lluny els sembrats a casa meva,
perquè el pare de seguida va plantar avellaners, i ceps, i ametllers, i
olivers. Amb una mica de sort si es malmetia una collita se’n salvava una
altra. Era gairebé una excepció que hi hagués collita de tot, però si n’hi
havia, ai las! Segur que baixava el preu d’un o altre producte i tot quedava
igual.
I això després de passar-me un mes a l’any i uns quants caps
de setmana arrossegant-me per sota els avellaners, doblegant l’esquena per
veremar, estirant borrasses per recollir les ametlles o quedant-me amb les mans
balbes mentre collia olives. És clar que... de què em podia queixar jo? Si el
pare s’hi passava l’any sencer totes les hores de claror i la mare també una bona
part!
Ja sé que la manera de treballar la terra ara és força
diferent del que jo explico, però està clar que el trinomi pagesia/treball
esforçat/precarietat es manté intacte. En els darrers anys s’hi ha afegit la
burocràcia excessiva, la competència deslleial dels productes que venen de fora
i els robatoris, gairebé sempre impunes, de tractors i eines, de collites -quan
ja estan collides, és clar; no es posaran pas a treballar els lladres!- i de
bestiar.
No em vull embolicar gaire més, però sí que faré esment del
preu dels productes del pagès. Entenc perfectament que totes les baules de la
cadena són necessàries perquè arribin al consumidor. El que no entenc és que al
pagès se li pagui un quilo de taronges a 0,12 euros i el preu que paguem
nosaltres oscil·li de 1,2 a 3 euros el quilo. En el primer cas, el pagès, que
és qui hi dedica tot el temps i totes les suors, en rep un 10% i en el segon, menys d'un 5%. Quina vergonya! On va a parar el 90/95% restant? Transportistes,
botiguers, impostos...? Que potser també hi ha un fons voltor per allà al mig?
I ara, amb la manca d’aigua, va el polític -el d’aquí, el
d’allà i el de més enllà- i diu que la despesa en aigua per l’agricultura s’ha
de reduir en un 80%. No m’ho puc creure! Pot ser que els polítics no sàpiguen
que els productes de la terra són plantes, que les plantes necessiten aigua per
viure i que sense aigua no hi ha plantes? Ah, sí! Que facin servir aigua
regenerada, els han dit. Que sí, que sí, que a cada comarca hi deu haver una
planta regeneradora d’aigua a l’abast dels pagesos, oi?
Senyors del govern, dels governs, posin-se a la feina, si
és que saben com fer-la. Els pagesos no volen ni subvencions generation,
ni rebaixes fiscals, ni almoines ni subsidis. Els pagesos no volen viure de caritat. Els
pagesos només volen viure del seu treball amb dignitat, cosa que estaria bé que
fessin vostès també, per comptes d’anar, sense tenir-ne ni idea, a les palpentes a veure si l’encerten.
Teresa Duch Dolcet
