Consentiment
per a què? Algú s’imagina una noia a punt de ser violada dient a cada un dels
seus violadors: Sí, hi consento.
Miro
de posar-me dins del cap del jutge que va votar per absoldre els bèsties de “La
manada” i no me’n surto. Ja ho sé que homes i dones som diferents i ningú
pretén una sintonia perfecta entre nosaltres, però tant costa d’interessar-se
per saber què pensem i com sentim les dones? Aquest jutge no té cap dona a prop
a qui s’estimi, que el faci pensar una mica? Com a mínim deu tenir una mare, dic
jo. És que ja només li ha faltat dir que la noia va parar una trampa als cinc
homes, els va arraconar en un portal i els va obligar a “abusar-ne”.
Jo
no dic que nou anys siguin pocs. Crec que són suficients per reflexionar, si un
vol fer-ho, però tota la polèmica, les insinuacions i l’assetjament social que
ha patit aquesta noia abans no són prou com perquè ara en el judici i la
sentència l’hagin hagut de rebregar més per terra encara?
Així
doncs, senyor jutge, la cosa ha quedat en abusos sexuals perquè no hi ha hagut
violència per part de les bèsties —deixeu-me dir-los les bèsties, que el seu
nom de guerra ja els delata— de “La Manada”, no? Eren relacions consentides? Potser
sí, potser sí. Possiblement com que la noia es deixava fer i feia dòcilment el
que volien i en algun moment feia cara de passar-s’ho bé... És clar que si s’hagués
defensat i per casualitat fa una esgarrapada al guàrdia civil o al soldat, l’agressora
hauria estat ella i els cinc pobres nois, les víctimes. Segur! Que ja sabem què
passa quan es toca a segons qui.
He
llegit una aberració en un fragment de la sentència: “és possible que en algun
moment dels abusos, la víctima senti plaer; no s’ha de descartar, tot i que
això no voldria dir que hi consent”. Alguns homes no només no coneixen les
dones, deuen ser d’una espècie diferent. A veure si ho tenim clar. La noia va
dir “Ara m’ho faré amb tots cinc, un darrere l’altre? No? Doncs no hi havia
consentiment. Vols més violència que aquesta? Com oposes resistència a cinc energúmens
que et fan anar com un ninot, fan amb tu el que els dona la gana i a damunt ho
graven en vídeo? No és que no hi hagi violència, és que jo només hi veig
violència.
Després
de tantes preguntes, a mi me’n ve una altra: a qui s’està protegint?
La bona notícia, que no contraresta per res la
dolenta, és que tothom ha sortit al carrer, dones i homes. Afortunadament hi ha
uns altres homes. Doncs ja podeu cridar ben fort, bons homes, que entre els
agressors i els jutges estan avergonyint el gènere.
NO ÉS NO
ME
TOO
JO
ET CREC
