Consentiment
per a què? Algú s’imagina una noia a punt de ser violada dient a cada un dels
seus violadors: Sí, hi consento.
Miro
de posar-me dins del cap del jutge que va votar per absoldre els bèsties de “La
manada” i no me’n surto. Ja ho sé que homes i dones som diferents i ningú
pretén una sintonia perfecta entre nosaltres, però tant costa d’interessar-se
per saber què pensem i com sentim les dones? Aquest jutge no té cap dona a prop
a qui s’estimi, que el faci pensar una mica? Com a mínim deu tenir una mare, dic
jo. És que ja només li ha faltat dir que la noia va parar una trampa als cinc
homes, els va arraconar en un portal i els va obligar a “abusar-ne”.
Jo
no dic que nou anys siguin pocs. Crec que són suficients per reflexionar, si un
vol fer-ho, però tota la polèmica, les insinuacions i l’assetjament social que
ha patit aquesta noia abans no són prou com perquè ara en el judici i la
sentència l’hagin hagut de rebregar més per terra encara?
Així
doncs, senyor jutge, la cosa ha quedat en abusos sexuals perquè no hi ha hagut
violència per part de les bèsties —deixeu-me dir-los les bèsties, que el seu
nom de guerra ja els delata— de “La Manada”, no? Eren relacions consentides? Potser
sí, potser sí. Possiblement com que la noia es deixava fer i feia dòcilment el
que volien i en algun moment feia cara de passar-s’ho bé... És clar que si s’hagués
defensat i per casualitat fa una esgarrapada al guàrdia civil o al soldat, l’agressora
hauria estat ella i els cinc pobres nois, les víctimes. Segur! Que ja sabem què
passa quan es toca a segons qui.
He
llegit una aberració en un fragment de la sentència: “és possible que en algun
moment dels abusos, la víctima senti plaer; no s’ha de descartar, tot i que
això no voldria dir que hi consent”. Alguns homes no només no coneixen les
dones, deuen ser d’una espècie diferent. A veure si ho tenim clar. La noia va
dir “Ara m’ho faré amb tots cinc, un darrere l’altre? No? Doncs no hi havia
consentiment. Vols més violència que aquesta? Com oposes resistència a cinc energúmens
que et fan anar com un ninot, fan amb tu el que els dona la gana i a damunt ho
graven en vídeo? No és que no hi hagi violència, és que jo només hi veig
violència.
Després
de tantes preguntes, a mi me’n ve una altra: a qui s’està protegint?
La bona notícia, que no contraresta per res la
dolenta, és que tothom ha sortit al carrer, dones i homes. Afortunadament hi ha
uns altres homes. Doncs ja podeu cridar ben fort, bons homes, que entre els
agressors i els jutges estan avergonyint el gènere.
NO ÉS NO
ME
TOO
JO
ET CREC
Violada 10 vegades per 5 bèsties. Diguin el que diguin els jutges les penes haurien de ser per violació.
ResponEliminaL'encertes quan dius que si hagués fet una esgarrapada o li hagués ferit una ungla al guàrdia civil, ara seria ella la criminalitzada.
És que és així, no? Tot depén de qui rep aquí.
EliminaNomés estic contenta perquè aquesta història porta cua i rèdit negatiu pel govern del PP i pels jutges. Com deia aquella que sempre posen a l'APM: Yo quiero que se peleen..
els jutges aquest haurien de ser jutjats i als impotents mascles violents , els hi faria....no puc posar per escrit el que em surt de les entranyes
ResponEliminaMolta gent pensa com tu, Elfree. També molts homes, cosa que ens dona alguna esperança de canvi.
EliminaLa justícia d'aquest país realment és cega...I ells no tenen filles? a veure si els agradaria que els passes a elles! A veure si com a mínim aquesta moguda solidària, serveix perquè es revisin les lleis del codi penal...Que els semblaria si a la presó provessin una mica de la seva medicina???
ResponEliminaBon vespre, Teresa.
No m'estranyaria que la provessin, Roser. Sembla que els violadors són els més maltractats a les presons. No crec que aquesta sigui la solució, però el que han fet provoca tanta repulsió que, fins i tot als més pacífics, ens desperten les ganes de fer-los-hi pagar.
EliminaLa van agafar entre cinc i li van fer el que van voler. No només això, les hores prèvies al fet van acreditar en altres vídeos i publicacions que anaven a fer allò, precisament. Comencem per aquí, algú que va a fer això i que no ho veu com una abominació, no és humà. No és humà perquè veu a la dona, a la nena en aquest cas, com un objecte sense ànima, sense voluntat i sense capacitat de decisió. Doncs si no veus a la dona com una persona que busca, igual que tu, passar-ho bé, és que ets molt poc persona. I s'ha de començar per aquí, perquè parlem molt dels jutges i de la sentència, però algú que veu aquest comportament com a normal ens demostra que la nostra societat té un problema molt greu. ((No és que ens calgués demostració, ja sabem que la violència masclista existeix a tots els nivells, només ho posa sobre la taula de la pitjor manera, novament))
ResponEliminaEn segon lloc, si un dels jutges no hi veu agressió aquí i advoca per l'absolució, això no pot ser gratuït de cap manera. O bé hi té algun interès especial, és a dir que és família d'algun dels fills de puta, o directament, i amb totes les lletres, ell és un violador. No en potència, no un home que pot fer això, sinó un home que ha violat i maltractat a dones, i davant d'aquesta situació el seu sentit de culpabilitat fa que se jutgi a ell mateix i no a aquests, i que ell mateix es vegi innocent.
I per últim, que la justícia en general sigui tan permissiva amb un acte abominable com aquest, només vol dir que la justícia és masclista. Hi ha lleis d'igualtat, de defensa de les dones, però no s'apliquen. I si hi han de ser és perquè la situació és dura i difícil. Perquè si no només hi hauria lleis que jutgessin persones. Però la justícia és masclista, si segueixes els codis potser les sentències s'ajusten al que diuen les lleis, o aquestes es poden interpretar de manera que es pugui concloure aquests resultats. Doncs miri, això no està bé. Quan una llei permet que una sentència a 5 individus que violen, i es vanten d'haver-ho fet, a una pobra noia, és que la llei no està bé i s'ha de canviar.
I per últim, ara sí. 9 anys no són res. D'aquí 9 anys la noia no haurà pogut oblidar el que va patir, la mediatització posterior del seu cas, que l'hagin fet sentir com a culpable, que la seguissin després per saber si havia refet la seva vida, perquè esperaven que es quedés plorant per sempre més en un racó. I d'aquí 9 anys ja en farà 5 o 6 que aquests animals estaran fora de la presó, i ves a saber què més hauran fet. Per tant, 9 anys potser no està malament del tot, si es complissin tots, i si anés acompanyat d'un registre de criminals violents que els impedís accedir a certes feines, que els assenyalés socialment, i si m'apures, fins i tot apostaria per solucions més expeditives com la castració química, que no tornin a sentir ganes de sexe, ni plaer, mai més. Això és el mínim, molt mínim, que es mereixen. Algun càstig permanent que els equipari a la seva víctima.
Merda, he escrit tant, i al final em deixo una cosa molt important. El 'consentiment' es pot aplicar a un nen o nena que volen anar de colònies i els seus pares han de consentir-ho. Però en el sexe no hauria d'existir aquest concepte. Consento que em penetris mentre jo miro les musaranyes o frego els plats? Doncs no, el sexe hauria de ser consensuat, no consentit. I el consens es pot trencar en qualsevol moment i s'ha de parar. Si no, també és violació.
EliminaHas escrit molt, XeXu, tot amb raó. És veritat que la cadena de culpables comença amb els violadors, segueix amb, el jutge que els absoldria i s'acaba amb el codi penal que no deu ser prou clar, si permet aquesta mena d'interpretacions. Que aquí hi ha interessos, segur, i si algú grata una mica, sortirà. Vivim en un estat on la veritat se subverteix en favor dels interessos particulars dels que tenen alguna mena de poder, digue'ls-hi guàrdia civils, polítics, jutges... Ja prou que ho hem vist i ho patim.
EliminaI sí, el concepte consentiment també prové d'aquest codi penal que per res del món es proposa revisar cap dels seus articles anacrònics i masclistes.
Estic d'acord amb això darrer que diu el XeXu. Consens, si us plau. Kundera diu que la majoria de dones quan ho fan diuen que "no". Per tant, també hi ha violació en les parelles "normals". Tot plegat és un fàstic que fa que des de fa 11 anys jo no hagi volgut tornar a tenir parella. Em poden girar el cervell un cop, però l'experiència serveix d'alguna cosa. Fins un home que conec, que tinc per bona persona, em va dir que la meva negació és eròtica. Doncs així continuaré, negant-m'hi fins que em mori. I a qui no li agradi, que es foti.
ResponEliminaCadascú té la història que té, Helena, i adopta el comportament que considera més adient. Ningú té cap dret a qüestionar-ho, perquè ningú no ho ha viscut com un mateix. El millor és fer la teva, encara que hi haurà gent que no ho entendrà mai. No sé si Kundera té raó amb això de la majoria. Si és així, encara estem més malament del que em pensava.
Elimina