Mentre
paràvem taula lentament i amb prudència, i després la desparàvem i la
desinfectàvem i la tornàvem a parar, imputaven centenars de persones en la
causa anti-independentista, treien el tercer grau i el 100.2 als presos i ara
han inhabilitat al President de la
Generalitat per una desobediència ridícula, més ridícula perquè malauradament
ell va ser l’únic a desobeir.
Mentre
paràvem taula condemnaven Tamara Carrasco per un àudio, on expressava alguna de
les seves idees pel control del territori, i Jordi Pesarrodona, l’únic delicte del qual va ser posar-se al
costat d’un guàrdia civil amb un nas de pallasso. Mentre paràvem taula,
absolien Rodrigo Rato i 33 imputats més del cas Bankia d’un frau de 21000
milions d’euros. També absoldran, segurament, tots els cuiners de la Kitchen
que, mentre nosaltres parem taula, ells ja ho tenen tot cuinat perquè Villarejo
i Bàrcenas no escampin la pudor de la immensa claveguera muntada pel PP mentre
era al govern. La dreta espanyola sempre s’ha caracteritzat per no tenir cap
escrúpol per tal de mantenir el poder —recordem les
estranyes morts de la Gürtel i el bloqueig permanent a l’actual govern espanyol
perquè no pugui tirar endavant cap dels seus projectes— o
per recuperar-lo —i recordem el Alzamiento Nacional/cop d’estat contra la Segona
República, l’any 1936—. Fa feredat veure el que són capaços de fer.
Penso en la bona
fe d’ERC de voler dialogar i també penso, és clar, en el rèdit electoral que
els suposaria aconseguir treure alguna cosa del diàleg, però no puc deixar de
pensar en la paraula “ingenuïtat”, si no és que estiguin jugant a un joc secret
que ningú no coneix. Si per a ells abans de l’1-O el govern espanyol era
irreformable i intractable, i amb la majoria independentista al Parlament la
independència era possible, per què ara diuen que s’hi pot parlar i que s’ha
d’ampliar la base perquè no som prou? I ni que al principi tinguessin fe en la
taula, què se n’ha tret fins ara? S’ha vist cap moviment, ni tan sols un, per
part del govern espanyol que demostri alguna voluntat d’arribar a acords? I ja
no parlo d’amnistia ni d’autodeterminació; jo no he vist ni un sol gest efectiu
per resoldre el conflicte. I que no digui el govern que no hi pot fer res
perquè a Espanya hi ha divisió de poders i bla, bla, bla. Som en mans del poder
judicial perquè el poder executiu del govern de Rajoy ens hi va posar, no? Doncs que ara el poder executiu ens en tregui!
Mentre parem
taula, els jutges es dediquen a desparar-la, destruir-la, polvoritzar-la, i els
convidats s’ho miren impertèrrits dient que ells no hi poden fer res. No sé
perquè no fem servir la taula per donar-li un cop de puny al damunt, però que
sigui un cop de puny on hi siguem tots, si no, serà tan ridícul com la
desobediència d’un home sol.
