MISTER ARANZEL

                       

 

Veig que els groenlandesos són gent amb un bon sentit de l’humor, si hem de fixar-nos en tots els acudits, mems i gracietes amb pingüins, i més, que han anat sortint arran de l’amenaça de Trump de quedar-se amb Groenlàndia a les bones o a les males. És clar que als mems i les gracietes s’hi deu apuntar tothom, groenlandesos i no, perquè a l’Hemisferi Nord, si no ho tinc mal entès, no hi ha pingüins i els groenlandesos ho han de saber millor que ningú.

    També veig que són pocs, però ben avinguts. Tots al carrer, amb un fred que pela, a cridar que volen ser independents, però que si han de ser dependents d’algú, serà de Dinamarca i que a Trump i els USA el volen ben lluny.

Fa uns mesos vaig llegir un llibre “La vall de les flors” de la groenlandesa Niviaq Korneliussen i, caram! Entre la blanca neu, la llarga nit, la trista protagonista i el tràgic final, gelada no m’hi va deixar gens, però em va quedar una idea d’aquella gent que ara amb aquest afer m’ha canviat. D’alguna cosa serveixen les animalades de Trump! I si no fos per la gravetat dels seus estirabots, m’afegiria al sentit de l’humor dels groenlandesos perquè creieu-me que les seves anades i vingudes són un espectacle continu.

—“Aplicarem aranzels per a tothom”. (One direction).

—“Potser no serà per a tothom”. (Només per als que no m’adorin)

—“Groenlàndia serà nostra, sí o sí”. (Oh, yeah!)

—“I qui no hi estigui d’acord, aranzels a dojo”. (A lot!).

—“Com que no m’han donat el Nobel de la Pau, no tinc cap obligació de garantir la pau al món. Encara que aquella tonta m’hagi regalat la medalla!”. (Ui, com li ha cogut!)

—“Els groenlandesos són una gent endarrerida que encara es desplacen amb trineu”. (I amb què et penses que et desplaçaràs tu, cap de trons?).

—“A Veneçuela tothom és narcotraficant. Per arreglar-ho, ens en quedarem el petroli”. (Great solution!)

—“I a qui protesti, li apujaré els aranzels”. (Oh, yeah, much more!)

—“L’ONU no serveix per a res, així que ara farem una nova aliança per assegurar la pau a tot el món. Qui s’hi apunta?”. (Qui vol participar d’aquest negoci que ha de donar grans beneficis?)

—“I si no t’hi avens, t’apujaré els aranzels un 200 %”. (Fuck you, Macron)

—“Els meus 22000 homes de l’ICE tenen impunitat absoluta per aturar, expulsar, matar immigrants i qui els defensi, perquè tots plegats són gent de mala vida, lladres i assassins”. (I have a dream).

No segueixo. Les perles que surten per la seva boca es multipliquen amb els dies, les hores, els minuts i potser algun dia passaran a la posteritat com les frases més grotesques de la història.

Però... —i jo segueixo amb les meves elucubracions sobre la psicologia d’aquest home—... Trump és un actor. Un mal actor, segons diuen. Tot i així... pot ser que estigui actuant? Jo crec que ni en el paper més brillant ni en el més penós de la seva vida, cap actor voldria passar a la història fent aquest paper d’animalot. És clar que la meva lògica deu ser a les antípodes de la seva!

I parlant de passar a la història... És que el món voldrà passar a la història per la seva inacció i per no haver-li parat els peus? La plantada d’Europa respecte a Groenlàndia i l’amenaça d’aplicar aranzels als productes americans està molt bé, però fan falta més plantades, més aturar-li els peus, més coratge i més cooperació entre els estats que no estan d’acord amb el seu despotisme.

Està clar que Trump és un pinxo —i cito Macron— que quan algú se li posa al davant, recula. Doncs, ostres, tothom, d’aquí i d’allà, plantat i passes endavant, a veure si reculant, reculant cau a l’Atlàntic i s’ofega. Per cert, ahir feia veu de refredat i a vuitanta anys els refredats a vegades es compliquen. Per cert, criden l’atenció uns morats que té a les mans. Per cert, encara hi ha esperança, amics!

 

ABANS NO CREMI TOT

 

                        

Des que un bon amic em va dir que Trump no era tonto, sinó que s’ho feia, cada dia que el veig -o sigui, diàriament perquè les seves atzagaiades són diàries- li escodrinyo el rostre per veure si trobo en la seva expressió algun rastre d’intel·ligència. És en va. Cap indici, ni de la clàssica ni de la que en diuen emocional. Cap indici d’empatia, de pietat, cap indici de solucionar res. Ans al contrari. Per començar hi veig una avarícia desmesurada: fem gran Amèrica, vull el petroli veneçolà, Groenlàndia per als EEUU, si no em compres les armes a mi, deixo que et massacrin; a Gaza hi farem un espectacular ressort turístic, a mi no hi ha canvi climàtic que em faci perdre un dòlar... Segur que ho té ben entès això de ”Amèrica per als americans”, Mr. Trump? No haurà entès pas “El món sencer per als americans”? També hi veig una molt mala actuació teatral, res a veure amb el magnífic mètode Stanislavski que tants bons actors i actrius ha donat a Hollywood. Hi veig una ignorància supina, terriblement perillosa per algú que es creu amb dret a dirigir el món. Hi veig una jactància de què el que ell fa i decideix és el millor i la resta només es mereix el seu menyspreu. La meva percepció, en mirar-me’l, es debat entre si és boig o si és malvat. Considerar-lo boig per mi seria un acte de generositat, que no estic disposada a concedir-li. Malvat? Jo diria que sí. Seria la maldat de la persona que no és conscient del mal que fa perquè és incapaç de posar-se en el lloc de l’altre.

Aquests dies he rellegit Sòcrates i diu el filòsof grec que no existeix la maldat, sinó, per ignorància, un enfocament equivocat de l’objectiu del bé. No he pogut evitar pensar en tots els dirigents que han estat, indiscutiblement, destructius pel món i la humanitat i, ni enfocant-ho d’aquesta manera aconsegueixo justificar-los. Penso en Stalin, assassinant milions de dissidents perquè no el molestessin (un bé comú) o en Mao deixant morir de fam quaranta vuit milions de camperols per poder convertir la Xina en potència industrial (un altre bé comú). Penso, evidentment, en Hitler que va pretendre exterminar tot el poble jueu (un bé per a l’espècie humana, és clar).

Per cert, que els jueus supervivents no haurien fet mai el que estan fent els seus descendents; o és que estan dirigits per algú que també s’ha equivocat en el seu objectiu del bé? Cal parlar de Putin? El seu bé és recuperar tots els territoris de l’antiga URSS, caigui qui caigui i peti qui peti, provocant milers de morts ucraïnesos, però... també russos?

No puc estar d’acord amb la idea de Sòcrates, ho sento. Jo també podria tenir l’excusa d’estar equivocada en el meu objectiu del bé quan penso que a aquests tres espècimens que actualment amenacen el món els haurien de tancar i llençar la clau al mar.

Però si algú em solleva especialment, per perillós, nociu i poderós, és  Trump perquè cada vegada que obre la boca és per posar més llenya al foc, cada vegada que aixeca la mà és per encendre un nou polvorí, cada vegada que abaixa el polze és per cremar l’existència de milers de persones, cada vegada, en fi, que respira amb el seu pèssim alè, el món s’intoxica una mica més, apropant-se per tant a la seva descomposició.

Ara que fa un any que Trump es va instal·lar a la Casablanca i la calamitat s’ha instal·lat al món, voldria dir-los  als congressistes americans, demòcrates i republicans, i també als ciutadans americans, que a les seves mans tenen aturar l’home que, essent benèvola, diré que s’ha equivocat de bé i que, si no ho soc, diré que és un gran perill per a la humanitat.

A Trump, avui més que mai, només li etzibaré la frase que l’intervencionisme americà ha provocat entre els seus perjudicats, des de la fundació dels EEUU:  

Entorna-te’n a casa, ianqui!                        (Abans no cremi tot)

Segurament em posaran a la llista negra si mai vull anar als EEUU, si no és que ja hi soc, perquè la meva aversió contra aquest home no és nova i les meves xarxes em delaten, però m’és igual. No vull deixar de denunciar una injustícia -una rere l’altra- que, n’estic segura, més la meitat del món comparteix, encara que no tothom ho faci públic. 

 

I que consti que tot el que està passant, jo ja ho explico a “L’amagatall”. (Més o menys, perquè la meva visió del futur ja no és el que era):

“Amb aquestes lectures he pogut comprendre més bé el que m’havien explicat els avis sobre la Guerra Radical. Va tenir lloc a mitjans del segle XXI, ells eren uns nens i pràcticament no en sabien res, només allò que els explicava la seva mare: que no gaire lluny hi havia una guerra. Perquè en aquella guerra hi van participar molts països, però no el nostre. La majoria de potències  contendents pertanyien bàsicament al món occidental, però també en  prenien part algunes altres de l’Orient Mitjà i de l’Extrem Orient i també d’Amèrica del Sud, totes amb govern autoritari. En realitat, va ser una guerra mundial, encara que alguns països insignificants en quedessin al marge. L’extrema dreta s’havia obert pas al món, gràcies a què tothom era ignorant de la història i a què la immensa majoria no sabia en què havia desembocat en temps passat una ideologia tan extremista. Tots aquests estats estaven dirigits per governs feixistes i allò que podia haver estat un punt en comú, pel fet de la seva radicalitat i per la voluntat d’excloure la resta, va ser el que va provocar l’enfrontament entre ells.

          He provat d’entendre-ho i he arribat a la conclusió que el germen de la Guerra Radical va sorgir durant les dues guerres del primer quart del segle XXI: la d’Ucraïna i la de Gaza. Els dirigents dels seus dos estats veïns, Rússia i Israel, ambdós d’extrema dreta i expansionistes van envair aquells països, sempre en nom de l’espai mínim vital. Els russos, pel desig de recuperar uns territoris que havien estat de l’antiga URSS i els israelians, per la convicció que la terra que habitaven els palestins els pertanyia per decret diví. Eren guerres localitzades en territoris relativament petits, però els seus governants es van saltar totes les recomanacions, totes les lleis, totes les amenaces i totes les sancions de les organitzacions internacionals. La sensació d’impunitat —'aquí tothom pot fer el que vol i que vagin dient'— va ser captada i interioritzada per altres estats modestos, però amb superior capacitat ofensiva que els seus veïns, que es van envalentir per fer el mateix. El missatge implícit estava clar: sempre pots sotmetre algú si és més pobre, menys poderós i, sobretot, si té menys capacitat armamentística que tu. I aleshores els veritables senyors de la guerra, que ho contemplaven tot a distància sense perdre punt, van començar a adobar el terreny per dur a la pràctica els seus objectius totalitaristes”.

 

 

LA HISTÒRIA ELS JUTJARÀ

 

                             

La meva amiga Marga, amb qui sempre tinc converses profitoses, un dia em va dir aquesta frase: “Si vols ser recordat amb afecte quan et moris, fes bones accions en vida”. Si no era exactament així, crec que el sentit vindria a ser el mateix. És una frase que em ve sovint al cap darrerament, quan veig que la maldat campa pel món, brandada per quatre bojos sense ànima que escometen a tort i a dret com si no hi hagués demà.

      L’home més poderós del món va prometre en campanya que ell acabaria amb les guerres, però l’home més poderós del món és un neci, un agitador, un provocador... i un inconscient. I la confluència de tots aquests atributs en l’home més poderós del món, fa que el món sigui un polvorí i que mai hagi estat tant en risc com ara.

      L’home més poderós del món hauria de voler ser recordat com el cap d’estat que va aturar el genocidi palestí. Per comptes d’això, dona el seu suport incondicional al criminal Netanyahu perquè segueixi matant impunement gent innocent que, de segur, amaguen terroristes de Hamás. Dones, nens, vells, hospitals, ONGs,... tots els amaguen a l’armari, a la capsa de joguines, a sota el llit, a l’ensumania, rere la barba dels més vells, dins el vel de les dones... Qualsevol lloc és bo per amagar un terrorista, oi, Mr. Netanyahu? Si molts governs voldrien acabar amb la massacre palestina, que jo vull pensar que sí, el suport que Trump ofereix a Israel ho impedeix, a risc d’engegar una guerra contra EEUU. Si no fos per ell, Israel ja faria temps que estaria aïllat, boicotejat i vençut. Llastimosa la imatge dels ultres israelians intentant impedir l’entrada dels camions d’ajuda humanitària! Qui pot desitjar la mort d’algú, que saben innocent, per manca d’aliments? Només gent malalta, crec jo.

      L’home més poderós del món hauria de voler ser recordat com el cap d’estat que va aconseguir una pau justa per Ucraïna, estat lliure  envaït per Putin, un altre criminal, ex-KGB, que s’ha tret de davant sense cap escrúpol qualsevol que ha aixecat la veu en contra seva. Per comptes d’això, Trump exigeix a Zelensky la claudicació d’Ucraïna, que s’oblidi de tot allò que li han robat, que s’oblidi de l’agressió, que s’oblidi de les terres rares, -d'això ja en vaig parlar- que jo diria que ja són de Trump, que acoti el cap i assumeixi l’abús, la injustícia i la tirania.

      Trump, Netanyahu i Putin no pensen en el record que deixaran perquè ells pensen que no es moriran mai. No seran, doncs, recordats per les seves bones accions i si mai en van fer alguna seran oblidades. Però a ells que els importa aquesta pensament que a mi ara m’envaeix sovint? Què representen per Netanyahu i  Trump els 53000 morts civils palestins? Com afecten a Putin i a Trump el milió de víctimes al front -sí, sí, un milió, entre morts i ferits dels dos bàndols, dels quals ningú no parla- i els 11000 morts civils? Fins a quin punt els interessos econòmics de Trump estan ajornant la fi d’ambdues guerres?

      Vista la manca de consciència dels criminals i de qui els recolza, vist que el món que voldria la pau és incapaç d’aconseguir-la i vist que Déu sembla està fent una llarga migdiada quan no mou ni un dit per aturar tanta infàmia, l’únic consol que em queda és pensar que, almenys, la història els jutjarà. I això, independentment que la seva tomba l’assenyali un gran mausoleu o un senzill lledoner.

Gran consol per totes les víctimes, ja ho sé, ja! Jo, davant de tanta impotència i a manca del bon record que no deixaran, no em puc estar de fer-los arribar un desig a cada un:

      -Vladimir Putin, no t’amoïnis per la terra, que quan et moris en tindràs tanta com vulguis. Com bé entendràs, no et puc desitjar que la terra et sigui lleu, sinó el contrari.

      -Donald Trump, com que és l’avarícia el que et mou, millor que quan t’enterrin et colguin de monedes. Si poden ser d’or, millor, si són abundants, molt millor.

      I

      -Benjamin Netanyahu, que el teu deu, al qual poses com pretext per assassinar tot el poble palestí, et fulmini amb un llamp dels que només sabia llençar ell en aquell temps en què per comptes de fer migdiada feia justícia.

EL TREMPAT DE TRUMP

 

                           

Estimats lectors, sé que l’hora és greu, però jo, disculpeu-me, no puc evitar posar-me a riure cada vegada que veig per la tele el president electe Trump. Trump, el trempat. Aquest home amb cap de carbassa, i no ho dic només pel color del seu cabell, a joc amb el maquillatge de la cara, sinó perquè em recorda aquelles carbasses buides que els pelegrins feien servir a manera de cantimplora. Aquest home, deia, amb cap de carbassa, que parla com un mossèn d’abans fent el sermó, que ha insultat els seus adversaris, els seus votants, els propis companys republicans, que ha simulat fer-se una palla en un míting, que balla com un tossut, que pretén enviar els immigrants a l’infern a puntades de peu, aquest home, en fi, que ja porta trenta quatre càrrecs per delictes i que té encara dos judicis importants pendents...

Representació esquemàtica del tossut Trump

Aquest home que ha guanyat les últimes eleccions americanes, ha estat votat per més de la meitat dels americans. I a mi, digueu-me simplista això només em suggereix una cosa: que aquesta gent que l’ha votat deuen ser racistes, masclistes i violents com ell. Si és que saben que Trump és així, que potser ni ho han entès perquè a mi em sembla, i em sap greu de pensar això, que la ignorància, la incultura i, en conseqüència, la manca de criteri, deuen imperar en aquesta part de la població que l’ha votat. I que consti que això se solucionaria culturitzant el país, però està clar que això a Trump no li interessa. Diuen alguns que l’han votat perquè l’economia del dia a dia va molt malament i ell els ha dit que ho arreglarà. Ja ho entenc! Trump convertirà els bitllets d’un dòlar en bitllets de cinc dòlars, Trump farà que els preus baixin, Trump farà que els empresaris com ell deixin de tenir beneficis per ajudar els més desafavorits. I tot ho farà Trump sense que l’economia americana se’n ressenti, no? I aquest fake monumental  tampoc no se’l creuria ningú si la gent tingués una mica, només una mica més de cultura.

                            

                                            No sé qui devia guanyar a Springfield                                      

De moment el trempat de Trump s’està envoltant dels seus amics més fidels, que també són els més poc preparats que ha tingut mai el govern dels EEUU. No fos cas que li anessin plegant per incompatibilitat amb el gran jefe sioux, com li va passar en la seva anterior legislatura. N’anomenaré alguns dels escollits fins avui perquè són els que m’han fet riure més:

—Thomas D. Homan, artífex d’haver separat cinc mil cinc-cents menors de les seves famílies a la frontera, s’ocuparà del CONTROL DE FRONTERES i de les DEPORTACIONS.

—Elise Stefanik, proisraeliana i molt crítica amb l’ONU, serà AMBAIXADORA dels EEUU... a l’ONU!

—Marco Rubio, molt agressiu amb la Xina i l’Iran i partidari d’acabar la guerra a Ucraïna cedint territoris a Rússia, serà el cap de la DIPLOMÀCIA.

—Matt Gaetz, investigat per agressions sexuals i defensor dels assaltants al Capitoli, serà el FISCAL GENERAL.

I la cirereta del pastís...

—Elon Musk, la persona més rica del món, que manté la xarxa que genera més fakes i més odi del món, liderarà el DEPARTAMENT D’EFICIÈNCIA GOVERNAMENTAL.

 

I heus aquí perquè em faig un tip de riure a cada nomenament i a cada barrabassada que diu Mr. Trump, però... ara que ho veig aquí tot escrit, sí que deu ser que ric per no plorar perquè la trompada que ens fotrem, que es fotrà el món sencer, amb Trump, el trempat, serà antològica.

 

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 44

                            

No m’agrada que diguin que EE.UU. és el país on hi ha més morts per COVID19, així d’una forma tan plana perquè penso que no vol dir res. És tant com dir que al meu poble, que no arriba als mil habitants, no n’hi ha hagut cap. Crec que s’hauria de posar en relació amb la població que té cada país. EE.UU. té 328 milions d’habitants i els 54000 morts representen un 0,016% del total. Per comparar, Espanya té 47 milions d’habitants i té 23000 morts, que suposa un percentatge del 0,048%. Li va al darrere Itàlia amb un 0,043% de morts sobre els 60 milions de població. Si es tracta de comptar morts, d’acord, però si s’ha d’avaluar la gestió de la crisi, penso que s’hauria de tenir en compte.

De tota manera, no sembla, escoltant les bajanades que diu regularment Trump, que un percentatge tan baix de morts sigui resultat de la seva bona gestió, sinó més aviat de la dels diferents estats i potser també de la població en si. Aquest home és més perillós que una bomba atòmica, per dir-ho de manera suau. L’altre dia quan va dir en roda de premsa ―maquillatge a to amb els cabells, forma de parlar i discurs a to amb la mida del cervell― que s’havia de donar lleixiu als malalts i exposar-los als rajos ultraviolats, no sabia si riure o plorar. Total perquè l’home havia sentit dir als científics ―de passada, segurament, perquè no crec que se’ls escolti gaire― que el clor era perjudicial pel virus i que moria més ràpidament si estava exposat a la llum del sol.

Per assegurar-se de l'efecte, el millor és provar-ho

Com deia abans-d'ahir en el seu blog el sociòleg Alfonso Duran Pich, tradicionalment la mediocritat ocupa els rangs més alts de l’escala social. Jo afegiré que si, a més a més, governen i més que mediocres són més curts que una cua de conill, aviat ens en anirem tots a fer punyetes, com ja estem comprovant.

Sort que ara Google ens ho arreglarà tot. Ahir al programa “No pot ser” ―sí, sí, ara me n’he fet fan―, al Basté li van explicar que Google, amb el seu poder a Internet, impediria que Trump sortís reelegit en les properes eleccions. Estaria bé tenir una bona amistat amb Mr. Google, no per enderrocar ningú, sinó perquè el meu país aconseguís el que vol que, per cert, cada vegada sembla més lluny. És clar que també van explicar, en l’altre extrem, que Google fa el que vol amb nosaltres i això no fa gens ni mica de gràcia. Que si té totes les nostres dades i les ven, que si sap on som, que si li estem donant permisos per fer-nos fotos i per veure què fotografiem, que si coneix tots els nostres amics, que si per fer canviar un govern, decanta el vot dels indecisos... Jo avui no gosava ni obrir l’ordinador, ves! Però el vot no me’l decanta ningú a mi.

		CONTAGIATS TOTALS	CONTAGIATS SANITARIS	GREUS	MORTS	ALTES
15-03-20	DIA 1	903		52	12	3
16-03-20	DIA 2	1394		74	18	?
17-03-20	DIA 3	1866		65	41	?
18-03-20	DIA 4	2702		92	55	?
19-03-20	DIA 5	3270		98	82	82
20-03-20	DIA 6	4203	600	312	122	150
21-03-20	DIA 7	4700		479	191	180
22-03-20	DIA 8	5400		?	?	600
23-03-20	DIA 9	5925	?	551	245	?
24-03-20	DIA 10	7864	1346	?	339	?
25-03-20	DIA 11	9937	1524	781	516	1274
26-03-20	DIA 12	11500	1996	1021	672	1697
27-03-20	DIA 13	12940	2248	1187	880	2384
28-03-20	DIA 14	14263	?	?	1070	3106
29-03-20	DIA 15	?	?	?	?	?
30-03-20	DIA 16	16157	?	1512	1410	4125
31-03-20	DIA 17	18773	?	?	1672	4966
01-04-20	DIA 18	19991	?	?	1841	5701
02-04-20	DIA 19	21804	?	?	2093	6917
03-04-20	DIA 20	23460	?	?	2335	7849
04-04-20	DIA 21	24734	?	?	2508	8635
05-04-20	DIA 22	?	?	?	?	?
06-04-20	DIA 23	26824	?	?	2760	9528
07-04-20	DIA 24	28323	?	2391	2908	10738
08-04-20	DIA 25	29647	4603	2442	3041	12250
09-04-20	DIA 26	31043	?	?	3148	13063
10-04-20	DIA 27	31727	?	?	3231	13513
11-04-20	DIA 28	32984	?	?	3331	14298
12-04-20	DIA 29	?	?	?	?	?
13-04-20	DIA 30	34726	?	?	3538	15602
14-04-20	DIA 31	35197	5504	?	3666	15967
15-04-20	DIA 32	36505	?	?	3756	16651
16-04-20	DIA 33	39375	5712	1307	7097	17297
17-04-20	DIA 34	39736	?	?	7576	18724
18-04-20	DIA 35	40988	?	?	7881	19088
19-04-20	DIA 36	?	?	?	?	?
20-04-20	DIA 37	42610	?	?	8273	20881
21-04-20	DIA 38	43695	?	?	8441	22417
22-04-20	DIA 39	44793	?	?	8845	23891
23-04-20	DIA 40	45875	?	?	9050	24787
24-04-20	DIA 41	46629	?	?	9186	25984
25-04-20	DIA 42	47633	?	?	9492	27075
26-04-20	DIA 43	?	?	?	?	?
27-04-20	DIA 44	49088	?	?	9764	27849