Veig
que els groenlandesos són gent amb un bon sentit de l’humor, si hem de
fixar-nos en tots els acudits, mems i gracietes amb pingüins, i més, que han
anat sortint arran de l’amenaça de Trump de quedar-se amb Groenlàndia a les
bones o a les males. És clar que als mems i les gracietes s’hi deu apuntar
tothom, groenlandesos i no, perquè a l’Hemisferi Nord, si no ho tinc mal entès,
no hi ha pingüins i els groenlandesos ho han de saber millor que ningú.
També veig que són pocs, però ben avinguts.
Tots al carrer, amb un fred que pela, a cridar que volen ser independents, però
que si han de ser dependents d’algú, serà de Dinamarca i que a Trump i els
USA el volen ben lluny.
Fa uns mesos vaig llegir un llibre “La vall
de les flors” de la groenlandesa Niviaq Korneliussen i, caram! Entre la blanca
neu, la llarga nit, la trista protagonista i el tràgic final, gelada no m’hi va
deixar gens, però em va quedar una idea d’aquella gent que ara amb aquest afer
m’ha canviat. D’alguna cosa serveixen les animalades de Trump! I si no fos per
la gravetat dels seus estirabots, m’afegiria al sentit de l’humor dels
groenlandesos perquè creieu-me que les seves anades i vingudes són un
espectacle continu.
—“Aplicarem
aranzels per a tothom”. (One direction).
—“Potser
no serà per a tothom”. (Només per als que no m’adorin)
—“Groenlàndia
serà nostra, sí o sí”. (Oh, yeah!)
—“I
qui no hi estigui d’acord, aranzels a dojo”. (A lot!).
—“Com
que no m’han donat el Nobel de la Pau, no tinc cap obligació de garantir la pau
al món. Encara que aquella tonta m’hagi regalat la medalla!”. (Ui, com li ha
cogut!)
—“Els
groenlandesos són una gent endarrerida que encara es desplacen amb trineu”. (I
amb què et penses que et desplaçaràs tu, cap de trons?).
—“A
Veneçuela tothom és narcotraficant. Per arreglar-ho, ens en quedarem el petroli”.
(Great solution!)
—“I
a qui protesti, li apujaré els aranzels”. (Oh, yeah, much more!)
—“L’ONU
no serveix per a res, així que ara farem una nova aliança per assegurar la pau
a tot el món. Qui s’hi apunta?”. (Qui vol participar d’aquest negoci que ha de
donar grans beneficis?)
—“I
si no t’hi avens, t’apujaré els aranzels un 200 %”. (Fuck you, Macron)
—“Els
meus 22000 homes de l’ICE tenen impunitat absoluta per aturar, expulsar, matar
immigrants i qui els defensi, perquè tots plegats són gent de mala vida,
lladres i assassins”. (I have a dream).
No segueixo. Les perles que surten per la
seva boca es multipliquen amb els dies, les hores, els minuts i potser algun
dia passaran a la posteritat com les frases més grotesques de la història.
Però... —i jo segueixo amb les meves
elucubracions sobre la psicologia d’aquest home—... Trump és un actor. Un mal
actor, segons diuen. Tot i així... pot ser que estigui actuant? Jo crec que ni
en el paper més brillant ni en el més penós de la seva vida, cap actor voldria
passar a la història fent aquest paper d’animalot. És clar que la meva lògica
deu ser a les antípodes de la seva!
I parlant de passar a la història... És que
el món voldrà passar a la història per la seva inacció i per no haver-li parat
els peus? La plantada d’Europa respecte a Groenlàndia i l’amenaça d’aplicar
aranzels als productes americans està molt bé, però fan falta més plantades,
més aturar-li els peus, més coratge i més cooperació entre els estats que no
estan d’acord amb el seu despotisme.
Està clar que Trump és un pinxo —i cito Macron—
que quan algú se li posa al davant, recula. Doncs, ostres, tothom, d’aquí i
d’allà, plantat i passes endavant, a veure si reculant, reculant cau a
l’Atlàntic i s’ofega. Per cert, ahir feia veu de refredat i a vuitanta anys els
refredats a vegades es compliquen. Per cert, criden l’atenció uns morats que té
a les mans. Per cert, encara hi ha esperança, amics!
