EL TREMPAT DE TRUMP

 

                           

Estimats lectors, sé que l’hora és greu, però jo, disculpeu-me, no puc evitar posar-me a riure cada vegada que veig per la tele el president electe Trump. Trump, el trempat. Aquest home amb cap de carbassa, i no ho dic només pel color del seu cabell, a joc amb el maquillatge de la cara, sinó perquè em recorda aquelles carbasses buides que els pelegrins feien servir a manera de cantimplora. Aquest home, deia, amb cap de carbassa, que parla com un mossèn d’abans fent el sermó, que ha insultat els seus adversaris, els seus votants, els propis companys republicans, que ha simulat fer-se una palla en un míting, que balla com un tossut, que pretén enviar els immigrants a l’infern a puntades de peu, aquest home, en fi, que ja porta trenta quatre càrrecs per delictes i que té encara dos judicis importants pendents...

Representació esquemàtica del tossut Trump

Aquest home que ha guanyat les últimes eleccions americanes, ha estat votat per més de la meitat dels americans. I a mi, digueu-me simplista això només em suggereix una cosa: que aquesta gent que l’ha votat deuen ser racistes, masclistes i violents com ell. Si és que saben que Trump és així, que potser ni ho han entès perquè a mi em sembla, i em sap greu de pensar això, que la ignorància, la incultura i, en conseqüència, la manca de criteri, deuen imperar en aquesta part de la població que l’ha votat. I que consti que això se solucionaria culturitzant el país, però està clar que això a Trump no li interessa. Diuen alguns que l’han votat perquè l’economia del dia a dia va molt malament i ell els ha dit que ho arreglarà. Ja ho entenc! Trump convertirà els bitllets d’un dòlar en bitllets de cinc dòlars, Trump farà que els preus baixin, Trump farà que els empresaris com ell deixin de tenir beneficis per ajudar els més desafavorits. I tot ho farà Trump sense que l’economia americana se’n ressenti, no? I aquest fake monumental  tampoc no se’l creuria ningú si la gent tingués una mica, només una mica més de cultura.

                            

                                            No sé qui devia guanyar a Springfield                                      

De moment el trempat de Trump s’està envoltant dels seus amics més fidels, que també són els més poc preparats que ha tingut mai el govern dels EEUU. No fos cas que li anessin plegant per incompatibilitat amb el gran jefe sioux, com li va passar en la seva anterior legislatura. N’anomenaré alguns dels escollits fins avui perquè són els que m’han fet riure més:

—Thomas D. Homan, artífex d’haver separat cinc mil cinc-cents menors de les seves famílies a la frontera, s’ocuparà del CONTROL DE FRONTERES i de les DEPORTACIONS.

—Elise Stefanik, proisraeliana i molt crítica amb l’ONU, serà AMBAIXADORA dels EEUU... a l’ONU!

—Marco Rubio, molt agressiu amb la Xina i l’Iran i partidari d’acabar la guerra a Ucraïna cedint territoris a Rússia, serà el cap de la DIPLOMÀCIA.

—Matt Gaetz, investigat per agressions sexuals i defensor dels assaltants al Capitoli, serà el FISCAL GENERAL.

I la cirereta del pastís...

—Elon Musk, la persona més rica del món, que manté la xarxa que genera més fakes i més odi del món, liderarà el DEPARTAMENT D’EFICIÈNCIA GOVERNAMENTAL.

 

I heus aquí perquè em faig un tip de riure a cada nomenament i a cada barrabassada que diu Mr. Trump, però... ara que ho veig aquí tot escrit, sí que deu ser que ric per no plorar perquè la trompada que ens fotrem, que es fotrà el món sencer, amb Trump, el trempat, serà antològica.