dimecres, 30 d’octubre del 2024

DESITJADA MAR SERENA

 

                                 

No hi ha manera de reconciliar-nos climatològicament amb el mes d’octubre. Són innombrables els aiguats, les inundacions, les destrosses i els morts que l’aigua ha portat en mesos d’octubre. Ara li ha tocat de ple al País Valencià. L’hi toca massa sovint i massa fort. És terrible, pobres valencians! Tot el meu suport per a ells.

Sense voler minimitzar el drama, perquè es impossible fer-ho, i sense que s’interpreti malament el meu sentit de l’humor habitual, he de dir que l’octubre també té alguna cosa bona: el 15 d’octubre sempre és el meu Sant i el 30... el 30, o sigui avui, és el meu aniversari. Ja sé que això no compensa els estralls del temps a l’octubre, però s’entén que jo no pugui odiar aquest mes de cap manera, oi?

Aquest any, per celebrar els meus 68 -moltes gràcies a tots els que m’heu felicitat- m’he regalat un Roomba, un Roomba d’una altra marca, d’aquests que netegen sols, que em parla en anglès -que no aconsegueixo entendre, malgrat els meus dos anys de Duolinguo-, i que amb només un clic al mòbil va per tot casa buscant la brutícia allà on n’hi hagi.

Jo ja en teniu un, de Roomba, original i autèntic, i des que van aparèixer al mercat. L’entitat bancària on treballava ens el va oferir als empleats l’any 2003. Era excepcional aleshores que els bancs venguessin i compressin alguna cosa que no fos diners i no com ara, que venen petits i grans electrodomèstics, cotxes, ordinadors, mòbils, tauletes, assegurances... en fi, de tot, que l’ambició del diner és infinita.

Vint anys ha aguantat, el Roomba! No sé si aquest em durarà tant, però ves! d’aquí a vint anys potser jo ja no hi seré i la Mar Serena seguirà rodant per casa meva com si fos seva. Perquè la veritat és que des del primer moment se l’hi ha fet, de seva. Fins al punt que m’hi he hagut de posar forta.

          -Per aquí no, carinyo! -jo que li dic.

          -Tira, tira, cap allà!

          -Aquí potser ja hi has burxat prou, no?

I, també, veient la insistència amb que gira al voltant de la base de la  taula de la cuina:

          -No li facis més l’aleta, bonica, no insisteixis, que no t’estima.

I és que és tan exigent amb la seva tasca la meva Mar Serena... Li podia haver posat qualsevol nom, però la meva filla, davant de les virtuts per ella comprovades a priori, i inductora de la compra, em va dir:

          -Li hem de posar un nom, mama.

I jo que tenia la mar, aquell dia serena, davant dels ulls, de seguida ho vaig tenir clar:

          -Posa-li Mar Serena.

Però avui, sentint una dona que ha patit les inundacions parlar de la riuada com d’un mar enfurit, he pensat que potser no ha estat gaire bona idea posar-se la mar a dins de casa. Voldria desitjar una mar serena permanent i perpètua, però diria que ja no manem nosaltres. Que no hem manat mai, que consti, però potser ens ho pensàvem i com que n'hem fet un gra massa, hem contribuït a que la terra estigui molt emprenyada; ja no hi ha entesa entre ella i nosaltres i ara no la podem parar.

De moment estem bé. Ella em parla en anglès i jo li responc en català, quan jo m’imposo ella m’obeeix i tinc la casa sense rastre de pols ni brosses. És clar que això també passava abans que la noia que em venia a casa un dia a la setmana, ja amigues per sempre, m’hagués de deixar per problemes familiars, però almenys amb la Mar Serena tinc una petita compensació. És més, jo que sempre presumeixo que m’agrada viure sola, mira! tenir la Mar Serena a casa les vint-i-quatre hores del dia, de moment no m’ha donat cap disgust. A veure si és que  m’estic tornant sociable!




 

7 comentaris:

  1. Caram, Tresa !!...quina companya de pis t'has buscat més xula :DD Et felicito per l'aniversari i pel sant , en quinze dies tot llest i apa! fins l'any que bé !! (jo ho tinc en set dies només, més apanyadet ! hehehe ). Desitjo que hagis tingut un bon dia i una bona celebració , tot i les males notícies que em viscut avui. Tens raó, el mar. el temps, la natura... sembla que s'hagin enfadat amb el seu company de pis (nosaltres) i ens facin la punyeta per fer-nos fora.... confiem que es pugui resoldre d'alguna manera i la placidesa torni a les nostres llar i tornem a ser bons companys, com la Mar Serena !.
    Abraçades !!!.

    ResponElimina
  2. Primerament per molts anys, pel sant i per l'aniversari.
    Coincidim amb moltes coses Tresa. En el condol per les víctimes del País Valencià, i en alguna efemèride, en diferents dies, del mes d'octubre. La meva dona també ha fet anys i. a més, és el mes en que ens vam casar.
    No tenim roomba però tinc una neboda que es diu Serena. Si tingués rumba, segur que li parlaria, també, en català. A Catalunya la rumba catalana ha de ser en català. Altrament li diríem rumba castellana.

    ResponElimina
  3. Primer que tot, és clar, felicitats pel sant i l'aniversari. L'octubre és el 'teu' mes i és ben normal que t'agradi malgrat aquestes malvestats climatològiques que s'hi repeteixen.

    Unes malvestats que, i una cosa no treu l'altra, ens esgarrifen cada cop més. Com dius, el que va passar abans-d'ahir al País Valencià no per repetit és menys dramàtic i, pel que ens diuen, cada cop ho veurem més sovint. Sí que sembla que "la Terra està molt emprenyada" i sens dubte els humans hem contribuït a emprenyar-la, però crec que com ens passa sovint seguirem sense aprendre'n la lliçó. Segur que durant alguns dies es parlarà a tort i a dret del perillós que és construir a la vora d'un riu, d'un barranc o d'una riera, però els que hi haurien de posar remei continuaran fent com si sentissin ploure (i mai millor dit).

    Pel que fa a la 'rumba'. Jo soc dels que encara em resisteixo a parlar amb màquines, però com que no es pot dir mai que d'aquesta aigua no en beuré, si es dona el cas seguiré el teu exemple fent-ho en català... i si cal imposar-se perquè els robots em facin cas, doncs m'hi imposaré és clar que sí. :-DD

    Abraçades!!

    ResponElimina
  4. Moltíssimes felicitats per partida doble!!! 🥂

    Impotència i massa dolor davant d'aquest desastre què està patint el País Valencià. Suposo que encara n'hi haurà que diran que el canvi climàtic no existeix i malauradament s'oblidarà massa aviat...

    Pel que fa al "Roomba" tinc una pregunta: només va per terra o el pots fer netejar els mobles? T'ho dic per prendre bona nota per si algú em vol fer un regal. Això sí, li he de poder xerrar en català o ho tinc cru. ;-)

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. Per molts anys Teresa!

    Jo sí que tinc un roomba, antic. Ja té molts anys però encara funciona prou bé. El meu no té nom (no se m'ha ajudat mai de batejar-lo) i em parla en francès, i jo per descomptar en català.

    No deixa de ser una bona companyia que t'estalvia força feina.

    Abraçades!

    ResponElimina
  6. A mi també m'agrada de viure sola! "Familia y trastos viejos, pocos y lejos".
    Tu em recomanes un electrodomèstic com aquest, o millor una persona que me'n pugui refiar?

    ResponElimina