La
meva amiga Marga, amb qui sempre tinc converses profitoses, un dia em va dir aquesta
frase: “Si vols ser recordat amb afecte quan et moris, fes bones accions en
vida”. Si no era exactament així, crec que el sentit vindria a ser el mateix.
És una frase que em ve sovint al cap darrerament, quan veig que la maldat campa
pel món, brandada per quatre bojos sense ànima que escometen a tort i a dret
com si no hi hagués demà.
L’home més poderós del món va prometre en
campanya que ell acabaria amb les guerres, però l’home més poderós del món és
un neci, un agitador, un provocador... i un inconscient. I la confluència de
tots aquests atributs en l’home més poderós del món, fa que el món sigui un
polvorí i que mai hagi estat tant en risc com ara.
L’home més poderós del món hauria de voler
ser recordat com el cap d’estat que va aturar el genocidi palestí. Per comptes
d’això, dona el seu suport incondicional al criminal Netanyahu perquè segueixi
matant impunement gent innocent que, de segur, amaguen terroristes de Hamás.
Dones, nens, vells, hospitals, ONGs,... tots els amaguen a l’armari, a la capsa
de joguines, a sota el llit, a l’ensumania, rere la barba dels més vells, dins
el vel de les dones... Qualsevol lloc és bo per amagar un terrorista, oi, Mr.
Netanyahu? Si molts governs voldrien acabar amb la massacre palestina, que jo
vull pensar que sí, el suport que Trump ofereix a Israel ho impedeix, a risc
d’engegar una guerra contra EEUU. Si no fos per ell, Israel ja faria temps que
estaria aïllat, boicotejat i vençut. Llastimosa la imatge dels ultres
israelians intentant impedir l’entrada dels camions d’ajuda humanitària! Qui
pot desitjar la mort d’algú, que saben innocent, per manca d’aliments? Només
gent malalta, crec jo.
L’home més poderós del món hauria de voler
ser recordat com el cap d’estat que va aconseguir una pau justa per Ucraïna,
estat lliure envaït per Putin, un altre
criminal, ex-KGB, que s’ha tret de davant sense cap escrúpol qualsevol que ha
aixecat la veu en contra seva. Per comptes d’això, Trump exigeix a Zelensky la
claudicació d’Ucraïna, que s’oblidi de tot allò que li han robat, que s’oblidi
de l’agressió, que s’oblidi de les terres rares, -d'això ja en vaig parlar- que
jo diria que ja són de Trump, que acoti el cap i assumeixi l’abús, la
injustícia i la tirania.
Trump, Netanyahu i Putin no pensen en el
record que deixaran perquè ells pensen que no es moriran mai. No seran, doncs, recordats
per les seves bones accions i si mai en van fer alguna seran oblidades. Però a
ells que els importa aquesta pensament que a mi ara m’envaeix sovint? Què
representen per Netanyahu i Trump els
53000 morts civils palestins? Com afecten a Putin i a Trump el milió de víctimes
al front -sí, sí, un milió, entre morts i ferits dels dos bàndols, dels quals
ningú no parla- i els 11000 morts civils? Fins a quin punt els interessos
econòmics de Trump estan ajornant la fi d’ambdues guerres?
Vista la manca de consciència dels criminals i de qui els recolza, vist que el món que voldria la pau és incapaç d’aconseguir-la i vist que Déu sembla està fent una llarga migdiada quan no mou ni un dit per aturar tanta infàmia, l’únic consol que em queda és pensar que, almenys, la història els jutjarà. I això, independentment que la seva tomba l’assenyali un gran mausoleu o un senzill lledoner.
Gran consol per totes les
víctimes, ja ho sé, ja! Jo, davant de tanta impotència i a manca del bon record
que no deixaran, no em puc estar de fer-los arribar un desig a cada un:
-Vladimir Putin, no t’amoïnis per la terra,
que quan et moris en tindràs tanta com vulguis. Com bé entendràs, no et puc
desitjar que la terra et sigui lleu, sinó el contrari.
-Donald Trump, com que és l’avarícia el
que et mou, millor que quan t’enterrin et colguin de monedes. Si poden ser d’or,
millor, si són abundants, molt millor.
I
-Benjamin Netanyahu, que el teu deu, al
qual poses com pretext per assassinar tot el poble palestí, et fulmini amb un
llamp dels que només sabia llençar ell en aquell temps en què per comptes de
fer migdiada feia justícia.
