dilluns, 22 de maig del 2023

SIGLES QUE RESTEN

                                     

Sabeu què penso? Doncs que no els fa gaire favor a les candidatures municipals tenir un partit al darrere. Que ben bé hauria de dir al davant perquè el partit acostuma a manar sobre la llista. Els partits polítics i els seus líders estan prou gastats com perquè la sola presència del seu nom susciti desgana i cansament per no dir decepció i desengany.

Penso que els pobles n’haurien de prescindir i formar candidatures de poble al marge dels partits, que fossin votades per les propostes i/o pel carisma dels seus membres, que millor que no fossin polítics. I ja sé que tot ho és, política, però en aquest cas l’interès dels veïns  hauria de passar al davant de tot. Hi ha pobles que ja ho fan: una llista de persones interessades en l’interès del poble i el dels seus veïns, independentment de la ideologia; que es recolzin en unes sigles o no, no té més importància si el seu objectiu és el bé del poble. Però jo crec què és inevitable relacionar una llista amb les sigles que l’acompanyen. Les sigles remeten a interessos de partit, a corrupció, a lluita pel poder, a pactes per mantenir-lo o assolir-lo i a tirar-se a l’esquena totes les promeses per les quals els hem votat i gràcies a les quals, són on són.


Soc independentista, encara ho soc, malgrat que actualment cap partit no em representi, però la política municipal no em farà ser-ho més o menys. La política municipal hauria de millorar el meu dia a dia o, encara millor, el dia a dia de les persones que més ho necessiten. I aquest és un objectiu que aconsegueixen millor els pobles que les ciutats grans. No sabria dir a partir de quina mida de grans, però com més gran és la ciutat, més diners es mouen, més persones hi ha que viuen de la seva activitat política, més veïns en l’anonimat i més estesa és la pràctica d’anar tirant sense donar veritables solucions als problemes.

Estic generalitzant, que segur que hi ha excepcions. En conec algunes. Tot i així encara hi ha pobles que no es poden sostreure a la rivalitat que les sigles que emparen cada llista provoquen. Rivalitat que fa que per comptes de mirar pel poble i pel seu progrés, l’objectiu sigui fer la traveta i estar amatents a les cagades dels altres per treure’n el màxim profit.

Això pel que fa al Territori -ja vaig parlar un dia a LA CIUTAT de la Ciutat i el Territori-, perquè pel que fa a la Ciutat, l’única que TV3 pensa que interessa a tot Catalunya, n’estic farta dels Hola, dels Obrim camí, dels Fem-ho junts i de l’Alternativa. Per no parlar dels Allibera’t, dels Valents i dels Recuperem. Per cert, si la dreta Pepera compacta no hi tenia res a fer a Catalunya, dividida dubto que recuperi res. És clar que als fatxes de Catalunya sempre els quedarà VOX -que ara mateix no sé quin eslògan té ni em penso molestar a buscar-ho.

N’estic tan farta que si estic mirant algun programa que m’interessa i apareixen els espais de propaganda electoral, amb les seves sigles corresponents, trec el so de la tele i m’entretinc amb el mòbil o surto a la terrassa a prendre l’aire o em faig unes herbes. El que sigui perquè quan torni a posar el so ja hagin acabat perquè, la veritat, em treuen de polleguera. I no ja pel que diuen, que no diuen res que no tingui com a objectiu la desqualificació de l’altre, sinó per la barra i el desvergonyiment de tractar-nos d’idiotes a tots i pensar que no ens adonem que darrere dels seus eslògans, denúncies i paraules buides no hi ha res de res.

12 comentaris:

  1. Tota la raó, Tresa !... enlairo amb tu aquesta bandera reivindicativa que.... no, millor res de banderetes ! heheheh
    Una abraçada !! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, l'abstenció confirma, almenys a mi, que els votants n'estan tips de sigles, banderetes i eslogans. Potser no tots, però. Els votants de dretes mai deixen de votar, es veu.
      Abraçada!

      Elimina
  2. Coincidim en bastantes coses. Tres exemples: la necessària independència, el rebuig al feixisme i l'avorriment dels anuncis electorals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, Xavier, sembla que malauradament les tres coses no són a les nostres mans. Hi
      seria la primera, si no ens les haguéssim esgarrinxat el 2017 i els anys que van venir després; encara ens fan mal. La segona sembla que requereix alguna cosa més que el nostre rebuig perquè va pujant. I de la tercera, millor no parlar-ne; no en teníem prou amb una campanya, que ara ja en tenim una altra. Aquest Pedro Sánchez és més viu que la fam; com que se'n va a presidir la Unió Europea ha decidit cremar-ho tot i sálvese quién pueda! Ens haurem de cobrir.
      Abraçada!

      Elimina
  3. Sento dir que gairebé tots són fets de la mateixa pasta. Mentre no es canviï el sistema electoral i la gent que s'hi presenti, ho faci convençuda de que és pel bé de tothom, ho tenim clar. Que de moment n'hi ha poquets, molt poquets.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, era un desastre abans de les eleccions i encara ho ha resultat més l'endemà. Pel bé de tothom? No conec ningú que miri tant per ell com els polítics. I mira que dic pels polítics i no pel partit. El partit els empara per fer el que els doni la gana en profit propi.
      Aferradetes per tu, Paula, i per tota la gent honesta que pateix aquesta plaga de polítics!

      Elimina
  4. Al meu poble es presenta una llista de persones independents dels partits. Tant de bo molta gent els votés. Llàstima que jo no els conec gaire, però em sembla que m'arriscaré perque als altres ja els conec massa.

    No he volgut escoltar res de res del que diuen en aquesta campanya electoral. Totes són prou pesades i amb missatges buits de contingut, i mentiders, però em sembla que aquesta és la pitjor de tota la història.

    Una abraçada Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que jo demanava, Carme! Ja em diràs com va anar i sobretot com va, si és que van guanyar. Si això tampoc no funciona, potser que proclamem l'anarquia, no?
      Abraçada i a seguir!

      Elimina
  5. A mi em costa de pensar que en els polítics no hi ha diferències, igual que entre els escriptors o els metges o els dissenyadors, per exemple. Per alguna cosa existeix l'aprovat, el notable o la matrícula. I el poble que posa nota als polítics, amb més o menys encert.

    ResponElimina
  6. Doncs jo estic molt desenganyada, Helena! Els veig a tots tallats del mateix patró, a banda de la ideologia que volen mostrar: uns professionals de la política que agafen la cadira i ja no la volen deixar i que de professionals en tenen poc; si no, a la vista està, que de millores poques o lentíssimes. I si n'hi ha algun que proposi alguna política més justa i per tothom, ràpidament se'l carreguen.
    Abraçada, guapa!

    ResponElimina