dissabte, 9 de juliol del 2022

CONTAGI CORAL

     

                       



Poc m’imaginava que després de dos anys sense Concurs de Focs Artificials a Tarragona, aquest any els hauria de veure soleta des de la meva terrassa!

Des de feia una setmana tenia tots els dies programats, les visites dels amics, els menús, els horaris, la il·lusió. I de sobte... Test positiu i tot salta pels aires! Els focs, les quedades, el club de lectura, la perruqueria, l’anada al poble... Tot cancel·lat! I encara demanant al cel que no hagués contagiat la meva mare el cap de setmana, quan tenia símptomes de refredat i no se’m va ocórrer que pogués ser Covid.

Aquest ha estat un contagi doblement coral. Tinc clar que va ser en un sopar de la coral on canto. 


               Em sembla que s'hi hauria escaigut més "Viva la vida" de ColdPlay. La vida loca.


I com que no em vaig contagiar jo sola, hem tingut bon motiu de conversa en el grup de WS multi-contagiat. Coral en literatura també significa novel·la amb diversos protagonistes i aquest seria el segon motiu coral. Tot va ser comunicar que havíem de suspendre la visita a casa meva pels Focs perquè havia donat positiva i una a una, fins a quatre, es van anar adherint a la positivitat. Quatre del grup teníem COVID, les altres tres no perquè, suposo, ja l’havien passat. Una de les quatre tenia informació de primera mà i ens va explicar tots els símptomes possibles: aixafament, mal de gola, tos, febre, mocs, diarrea puntual, manca d’olfacte i dificultat en respirar. Els he tingut tots menys aquest últim i n’hi he d’afegir un altre de ben estrany: em punxen les dents. No és conya, eh?

Gràcies al grup i al contagi totes hem estat protagonistes d’aquesta història Heus aquí la novel·la coral. Hem xerrat, hem fet bromes, ens hem rigut dels símptomes, alguna també ho ha contagiat a la família, ens hem anat comunicant els progressos positius i les que ja havien passat per l’experiència ens l’explicaven i ens donaven ànims. Tot un episodi d’amistat i bon rotllo que m’ha portat a escriure aquesta entrada.

Jo he estat de molta sort. Vaig estar amb l’Elna i una amiga el dia abans del primer símptoma, també al teatre i quan ja tenia símptomes, que jo creia de refredat, vaig estar amb la meva mare. No s’ha contagiat ningú i ho celebro sobretot per la meva mare que tenia molts números. Per l’edat i per dos dies que havíem passat juntes. Xamba? Asimptomàtica? O potser està més forta que jo, malgrat les aparences? Sigui quina sigui la causa del no contagi, ha estat un alleujament arribar fins avui , vuitè dia de símptomes, havent pogut descartar cada dia el seu contagi.

A banda, hi ha hagut altres aspectes positius: els amics que pensen en tu i no et deixen en aquests moments d’aïllament; els fills que a vegades sembla que no hi siguin, però hi són, hi són sempre i quan els necessites encara més. També amics del poble i la meva cosina, tots oferint-se a proveir la meva mare del que necessités. Els dono les gràcies per haver alleujat la situació.

El confinament, segons imperatiu del test, també m’ha servit, quan els símptomes han anat afluixant, per posar a caminar la meva nova novel·la, que no serà coral, sinó que tindrà una protagonista ja coneguda pels lectors i, pel que sé, molt estimada. Però, ei! No prometo res, que encara soc a les beceroles del projecte.

Estar confinat té altres avantatges. Estrès zero: no he quedat, no faig tard, no m’esperen. Menjar més lentament: no cal córrer, no tindré ocasió de tornar a fer anar les barres fins al proper àpat i no els incrementaré pas, ara, no? I l’ansietat: me n’havien quedat rastres d’ençà dels volts de Sant Jordi, quan havia de sortir “Baltasana” i no paraven de sorgir entrebancs; doncs res, ha desaparegut l’ansietat. Si torna a aparèixer ja sé què he de fer: deixar-me tornar a contagiar, confinament i oooommmm...

I ara ve quan els experts, i depenent de l’edat que tinguin, em diuen:

Nena, tu ets idiota

O bé:

Senyora, vostè no sap res.

O potser:

ꟷVos teniu demència senil.

No, no, no, que va! Per lleu que sigui, recomano a tothom que l’eviti, a part que no se sap mai com pot reaccionar el teu cos a la Covid. I que tot no ha estat positiu, caram! Per exemple, la nevera està a les últimes: una poma, una taronja, mitja tomaca d’amanir, dues tomaques de sucar el pa, una pastanaga, un iogurt, tres tallets de pernil dolç i un cul de llet de civada. Podria demanar als meus fills que em portessin el que necessito, però tinc l’esperança que el resultat negatiu del test ja estigui a tocar, ja vingui de camí, ja arribi. Si us plau, que arribi ja! Quin plaer que serà anar a comprar!

Per cert! El meu reconeixement i agraïment als experts. No vull pensar on seríem sense les vacunes contra la Covid. No vull pensar en com hauria viscut aquest contagi sense haver-me vacunat.


12 comentaris:

  1. Darrerament els blogs no em reconeixen, a vegades sí, a vegades no. Ara veig que toca no. Soc la Carme.

    Jo també vaig passar la Covid així semblant a tu, poc greu, com un refredat i amb mal de coll. I res més: ni febre, ni cansament, ni xafament, ni diarrees, ni pèrdua de gust i olfacte… res de res… només aïllament i prou i la insistència dels tests a donar positiu quan ja em trobava perfectament.

    I com tu dius, agraïa estar vacunada i estava més tranquil·la gràcies a això.

    Celebro que tot vagi millor i espero que puguis anar a comprar ben aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no pateixis, Carme, quan veig Anònim ja m'imagino que ets tu, i sinó ho acabo de confirmar amb les paraules.
      Sí, al cap de deu dies justos del positiu, em va sortir el negatiu. Que consti que ja feia quatre dies que l'esperava. Potser massa optimista, no? Però com que em trobava bé, ja es feia llarg. Millor poder-ho explicar així. Una abraçada, Carme!

      Elimina
  2. Tocaré fusta, perquè des de fa unes setmanes trobo a molta gent dels blogs que han passat la Covid i em fa pensar... pot ser que durant la pandèmia no n'hi havia tants o es que ningú ho explicava o que ara tothom va confiat?.🤔

    Em satisfà que hagis deixat l'estrès a zero i saber que t'has sentit acompanyada, malgrat el confinament. I espero que aviat ja puguis anar a comprar.😉

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna, jo espero que la fusta et fes efecte i que no te l'encomanéssim virtualment, que ni així és desitjable. Sí, finalment vaig poder anar a comprar i em sembla que, amb l'eufòria, vaig comprar massa i tot.
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Ara també cantaire ?! hehehe sempre ens acabes sorprenent , Tresa ! i molt animades que us veieu al vídeo...per un moment he pensat que sortiria la "pantera rosa" per allà ballant i acabant d'animar la festa , hehehhe
    Bé, espero que ja estiguis en forma ben aviat i puguis continuar amb les teves "aventures" :D
    Una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però escolta, Artur! Que tu et penses que estic tot el dia escrivint o què? No t'ho pensis pas, que jo soc molt limitadeta i a la que he escrit un parell d'hores ja no surt res més fins l'endemà. Per això m'he de buscar altres activitats diferents que, segons com, també m'inspiren. I l'any que ve m'apuntaré a ballar, que és la meva altra asignatura pendent. Ja penjaré el vídeo ha! ha!
      Una abraçada, avui que són més fresquetes!

      Elimina
  4. Abans la gent tenia un constipat, i igualment anaven a treballar. Ara la Covid passa per davant de tot, perquè l'hem amplificat. El meu pare va sentir una conversa al vol al supermercat, on una clienta li explicava a la venedora que tenia el Covid i estava de baixa, però estava tan tranquil·la comprant.
    De totes maneres estic contenta que no hagi estat greu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veu que molta gent ho ha fet així, Helena. Entenc que segons i com ha de ser molt difícil confinar-se. No ho sé, penso en persones soles que els agafi amb la nevera i el rebost buit... No s'han de morir de gana, no? Que consti que a mi al 061, quan vaig dir que no podia comunicar el contagi per La meva salut, em van dir que anés al Cap. Ah síiiií? vaig dir. Amb mascareta, és clar! Si els que han de marcar les directrius no s'entenen, què hi podem fer si no seguir el propi criteri?
      Abraçada, Helena.

      Elimina
  5. Em sap molt de greu noia i jo que em pensava que després de les tres vacunes ja no hi haviem de pensar més! L'altre dia vaig preguntar al metg si ens haviem de posar la quarta de recort i de moment em va dir que no...Má germana també la agafat fa uns quinze dies que tenia constipat, malt de coll i una mica de febra, jo ñli vaig dir que es fes la proba , se la va fer ella mateixa i va donar positiu; a casa conviu amb el marit la filla i la neta...Jo li vaig dir que vingués a casa meva , que tinc una habitació lliure, però no va voler per por de pasar-me el virus, jo gràcies a Deu fins ara...Ella havia anat a un sopar amb una vintena de persones. Ara ja ha donat negatiu.
    Petonets bonica i que et milloris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que els sopars són gran focus de contagi perquè ho sento a dir molt i per mi també ho va ser. M'alegro que tu no ho hagis agafat. Encara que sigui lleu, millor que passi de llarg. I ara, mira, havent-lo passat, tinc una falsa sensació de seguretat que diria que no és massa adequada. No és que faci imprudències, però és com si tingués menys risc que abans. I em sembla que no.
      Petonets, Roser.

      Elimina
  6. Sembla que tots els teus desitjos s'han fet realitat, Xavier. Gràcies! D'aquell tema que tenim pendent, fins a l'octubre res. Però guarda-me'l, eh?
    Una abraçada!

    ResponElimina