dissabte, 29 de gener del 2022

ELS TITELLES

                                                

                                       

Dic jo que Zelenski, el jove i guapo president d’Ucraïna potser cada nit quan es fica al llit es pregunta qui li manava a ell de posar-se a polític per dirigir el seu país. Ves si no n’estava, de tranquil, escrivint guions, actuant i dirigint damunt dels escenaris! Allí tot era de mentida per molt bé que actués i qualsevol drama s’acabava quan s’abaixava el teló. Ara en canvi li toca de caminar sobre la corda fluixa, que deu ser una de les poques arts escèniques que encara no havia provat. Una corda fluixa que ara tiba Putin, ara tiba Biden.

Quin parell! Que no té prou feina Biden amb la Minnie Mouse i els seus pantalons, nous de trinca? Que no va fer sortir corrents els seus soldats d’Afganistan perquè la seva vocació de guardià de les essències —democràtiques, és clar!— estava en caiguda lliure? A què ve ara tornar-se a emmerdar en nom de la llibertat d’Ucraïna? Ho sap aquest bon home que si hi ha un conflicte obert, encara que sigui no bèl·lic, la major part d’Europa es quedarà sense gas? I això per no parlar d’altres dèficits que patim i que Rússia aprofitarà. És més, estic segura que si se’ls pregunta als ucraïnesos si volen pertànyer a la OTAN o a Putin, diran majoritàriament que per damunt de tot volen viure en pau, exceptuant, naturalment, alguns descerebrats que tota la vida han volgut tenir una arma a les mans i ara han vist l’ocasió de fer-ho. Qüestiono Biden perquè és qui va d’abanderat del benestar i l’harmonia d’Occident, quan el que fa és jugar-se benestar i harmonia d’un Occident que queda lluny del seu. I què se’n pot dir de Putin? Què es pot esperar d’un home que reprimeix, enverina, empresona i fa el que més li convé —en nom del manteniment de la preponderància del seu país, només faltaria!— sense cap escrúpol ni decor per guardar les aparences? Aquest home es pensa que quan es mori s’emportarà totes les ex-repúbliques soviètiques agafades amb una sola mà.

Nosaltres només som titelles —i amb això ja tenim el lot complet del món de la faràndula— a mans dels polítics, no només dels que dirigeixen el món, sinó també dels que ens governen més de prop, i guiats pels seus fils ens anem movent, ara ens entrebanquem, ara caiem, ara ens aixequem. Si són persones cabals i preparades per tan àrdua empresa, no ho sabem, encara que prou mostres donen que no és així. Els interessos que els mouen, si saben el que tenen entre mans, si són conscients del que s’hi juguen i de l’abast de les seves decisions és cosa que se’ns escapa. Com titelles que som, els nostres passos, crits, pors, plors, rialles i escarafalls a l’escenari, i per molt lliures que a vegades ens creguem, només són esclaus del moviment de les seves mans que obeeix el seu cervell suposadament privilegiat i, en realitat, clarament mediocre.

                                              Imatge d'Internet de ROCAMORA TEATRE


12 comentaris:

  1. Quina pena ser titelles en mans de tota aquesta colla!.
    Titelles consentides?... Crec que sí, per molt que aixequem la veu no ens escolten i les coses no s'arreglen amb paraules (malauradament). Donar un cop fort a la taula i dir prou, no és suficient davant tants interessos.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, sa lluna. Segurament el problema és que els dissidents anem cadascun per lliure i ara es queixa un, ara l'altre, i els nostres cops cauen en el buit. Si ens apleguéssim tots encara aconseguiríem alguna cosa perquè som majoria enfront d'aquests poderosos prepotents, però mentre no ens unim no hi tenim res a fer.

      Elimina
  2. Ja tens raò ja, titella em sento des de fa molts dies, titella d'uns titellaires del pis de sobre que a la vegada són titelles d'uns altres de més amunt. Fins a arribar a Biden i al Putin i tots aquests que també són titelles dels diners i dels que tenen més diners i més poder que ells. No és fàcil de desmuntar, no…. És allò que diuen, que vene ganes de plegar: “Que pari el món que jo baixo”.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és molt descoratjador veure que no n'hi ha un pam de net i que mana el diner per damunt de la honestedat i la bona política. I és que darrerament, tot i que es reprimeixi la llibertat d'expressió, surten tantes històries fosques a la llum que acabes pensant que la naturalesa humana no té remei i t'envaeix el pessimisme cada dos per tres.

      Elimina
  3. "Al damunt de la tomba
    hi ha nat un taronger
    i a la branca més alta
    hi canta l'esparver,
    que diu en son llenguatge,
    sempre de cara al vent:
    Maleïdes les guerres
    i aquell qui les va fer!"

    Una cançó d'Ovidi Montllor que interpreta magistralment la Maria del Mar Bonet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La conec, Xavier! Preciosa! I sempre actual, desgraciadament. I "aquell qui les va fer", jo sempre dic que es posi a davant en el combat, que si s'hi hagués de posar, segur que s'ho rumiaria dues vegades abans d'enviar la gent a la mort. Són molt valents en la rereguarda amb la seva diplomàcia i la seva estratègia!

      Elimina
  4. Caram, veig que anem pujant de categoria dins dels corresponsals de guerra, he, he...Abans només erets una experta en política, però ara ja t'has passat a periodista internacional...
    És veritat que com més amunt , els polítics són més impresentables, però algú els vota, això vol dir que hi ha molts que deuen fer-ho sense saber el tarannà dels candidats!
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc un persona amb grans ambicions, Roser, ja ho veus! És clar que m'has de reconèixer que, pujant de categoria, me la jugo més, no? Si criticant als d'aquí només corro el risc que em trobin morta misteriosament, criticant Putin segur que patiria una mica més abans de morir, depenent del verí que em posessin.
      Esperem que les meves crítiques no arribin tan lluny, no?
      Petonets, guapa!

      Elimina
  5. No he seguit gaire aquestes notícies. Què vol dir "Que no té prou feina Biden amb la Minnie Mouse i els seus pantalons, nous de trinca?"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només ho vaig sentir un parell de vegades, Helena. Van dir que els americans estaven indignats perquè a la Minnie li havien canviat el vestit habitual i li havien posat pantalons. Ja veus quines inquietuds!

      Elimina
  6. Jo ho veig una mica com en un teatre... el públic assegut a la platea (nosaltres)desprès de haver passat a pagar per la guixeta. Al escenari, els polítics...fent el titella,ara ens fan plorar, ara ens fan riure, ara ens fan enfurismar... i al darrere del telò...els propietaris del teatre, somrients i contant els calerons de la funció !...ells son, els que sempre hi guanyen !!.
    Bona setmana, Tresa !!.

    ResponElimina
  7. Doncs escolta, Artur, una magnífica descripció! Que no per magnífica, menys indignant. A veure quin dia els fem un boicot i deixem de pagar i de riure, plorar i tota la resta. Sabem que es teatre, no? Doncs no ens deixem enganyar més.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina