dilluns, 10 de gener del 2022

JO, ASSESSORA A L'OMBRA

 

                              

I com m’ha agradat de saber que si jo manés, tothom, tothom, em deixaria manar de bona gana! Des que ho sé, no he tingut res més que bones idees. Però ho vull aclarir: jo no vull manar directament. Jo vull ser assessora a l’ombra i que manin els altres. Que manin el que jo hagi suggerit, és clar! Per no ser ambiciosa no vull ni que em tinguin en nòmina. Si em paguen en sobres, ja em conformo, que si són uns bons sobres ja donaran per un bon pla de pensions. Ara bé, si hi ha algun problema amb els meus suggeriments, sens dubte mal interpretats pels manaires, el marró per a ells, eh? Per a ells, que són els de la foto, els que brillen amb llum pròpia, i no com jo, que em mantindria a l’ombra, sense cap ànsia de reconeixement.



I després d’aquest aclariment-animalada que acabo de fer, passo a exposar alguna de les meves bones idees.

Ara que de seguida, de seguida, tindrem una vacuna Covid catalana -Hipra em sembla que es diu la farmacèutica, molt bé!- jo voldria demanar un banc català. Sí, allò que es va parlar com de passada en la darrera campanya electoral a Catalunya i ja mai més se n’ha sentit a dir res. Seria un banc on tots els que volem estat propi hi portaríem els diners. La política del banc seria -a banda de guanyar diners, imprescindible per un banc i per qualsevol negoci, és clar!- tractar bé el client. No com un número, no només com una font de beneficis, no fent-lo esperar hores a la cua si no té cita prèvia -aquest no és un privilegi a l’abast de tothom-, no carregant-lo amb qualsevol producte quan el client no ha anat a comprar-lo, no parlant-li en castellà sigui quina sigui la seva llengua -també sigui quina sigui la llengua de l’empleat-. A vegades tinc un déjà vu: hem tornat a aquell moment en que parlar català feia provincià i pagerol??? També hauria de fer promesa de lleialtat i no anar-se’n quan van maldades. Bé, doncs, si el banc compleix aquests requisits i a més a més té una bona xarxa de caixers, jo poso la mà al foc que no només ens en faríem clients els que volem l’estat propi. La millor publicitat és la bona feina, sempre ho he dit, i si la bona feina facilita la vida a les persones, tot i amb idees diferents, encara més.

Una altra idea que he tingut a l’ombra dels darrers rebuts de la llum i el gas: ens manca una companyia energètica pròpia. D’energia neta i verda, però neta i verda de veritat. M’ha semblat escoltar darrerament que l’energia nuclear és neta. No sé si se li hauria d’afegir algun altre requisit a la nostra energètica. Potser que no fos una arma letal. Com que no he aprofundit gaire no m’estendré per no espifiar-la, però crec que amb la solar i l’eòlica per començar ja estaria bé. La iniciativa podria ser privada, però d’alguna manera s’haurien de poder regular els preus perquè no ens passi mai més el que està passant ara, o sigui, un grapat de lladres pocavergonyes, a qui se’ls sobreïxen els beneficis per les orelles, i moltíssima gent que es mor de fred perquè li han tallat el subministrament o perquè tenen més por de la factura que de les gèlides temperatures a dins de casa.

I la darrera! Aquesta ja fa temps que em ronda. Per ser exactes més de quatre anys. S’ha de crear una escola de jutges a Catalunya. Com és que no hi ha, o hi ha tants pocs, jutges catalans? És per manca d’al·licient o per manca de facilitats en la preparació per ser-ho? A veure, no vull dir que si alguns jutges -del 13, del Suprem, del TSJC- haguessin estat catalans, als represaliats els haguessin donat un premi, però no ho sé, tinc la intuïció que les coses haurien anat d’una altra manera. No crec que els catalans que estudien Dret tinguin res en contra de arribar a la judicatura, per tant només puc pensar que el fet que no s’hi posin només és perquè no tenen facilitats per formar-se en aquest càrrec-rang. I més ara que ja s’ha vist qui mana aquí! Que no soc precisament jo, per molt que gallegi des del meu blog a l’ombra.

 

12 comentaris:

  1. Sempre tan inspirada, Teresa! M'apunto a tot el que dius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va doncs, Helena, que quan siguem el vuitanta per cent ja ho podrem posar en pràctica. Ai, Senyor! Hi ha moments en que somio en gran. No és tant el que demano, però vist com estem sembla inabastable.

      Elimina
  2. Ben pensat i ben dit, ara ens manca qui ho executi... Vots no en fan falta!.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu no pateixis, sa lluna, que si algú vol portar a la pràctica les meves pretensions sempre hi haurà algun jutge que admeti la denúncia. O potser ens fan compartir el banc amb l'Aragó, ves!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Tresa, ja veig que no em donaran la plaça a mi ....tu ets molt més entusiasta !! ;D ;D
    Dones al poder !!
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, no pateixis, Artur! Diuen que quan s'arriba al poder tothom es corromp. Jo sempre dic que jo no, però pels amics sempre em puc desviar una mica de la meva ferma rectitud.

      Elimina
  4. Els jutges... a l'infern de dos en dos, diu la dita catalana. Que ni el goril·la del Brassens en volia saber res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No la conec la dita. De veritat? No m'enganyes? És que no rima ni res. Però és igual la subscric igualment. Sempre m'ha agradat el vers lliure.

      Elimina
  5. Doncs de consellera a l'ombra també et recolzo al 100%.

    Anem enrere, enrere i ningú fa res per aturar-ho. Necessitem assessores com tu! A veure com hi fem perquè arribis als polítics inútils que tenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tanta raó, Carme, en la darrera frase que dius... Cada dia estic més emprenyada amb ells i per tranquil·litzar-me em dic que ja em passarà, que no devia ser el moment, que les coses no són tan fàcils, però vaig a més perquè veig que només tirem enrere. És com si cada gest que fan ja sabés que l'han de fer així. Com que no es desvien ni un pèl del "seu full de ruta", és com si el proper pas el portessin escrit al front.

      Elimina
  6. Està bé ser política a l'ombra, però potser que esperem a l'estiu que ara fa molt de fret...

    També m'agadaria que tinguéssim una indústia farmacèutica catalana, un banc català, en aquest cas i posrien els diners els catalans que en tinguéssin, he, he...
    I voto perquè a Catalunya hi hagin jutges catalans!
    Bona setmana, Teresa.
    Que ens posin al dia la llum i el gas, que jo tinc uns embolics que fan pena, havia d'anar a que m'ho solucionéssin a l'atenció al client i resulta que ara de el covid i em toca esperar 15 dies, per cert, no feu cas de totes aquestes trocades de comercials que us prometen "el oro y el moro" que en sortireu escaldats!

    ResponElimina
  7. Bueno, Roser, si només hem d'esperar a l'estiu, encara puc, però més no, eh?
    Sí, s'ha de vigilar amb les trucades perquè, malauradament, en aquest país -no sé si també en els altres- el talent i l'enginy s'encaren cap a la banda equivocada i molts només pensen quina la poden fer. Jo al fix ja no responc si no sé de qui és el número i al mòbil, dels números que no conec gairebé no en contesto a cap tampoc. Algun dia em trucaran per proposar-me d'assessora a l'ombra i m'ho perdré.
    Petonets i que se't solucioni el problema aviat.

    ResponElimina