dilluns, 20 de desembre de 2021

SI JO MANÉS

 

Ai, si jo manés! Si jo manés faria signar una carta de compromís a tothom que vingués a Catalunya amb intenció de quedar-s’hi. Compromís de respectar les persones, el país i els seus símbols d’identitat. No cal que digui quins són, que tothom sap de què parlo. Compromís de no girar-s’hi en contra, que no ha de significar renunciar als propis orígens. El compromís el faria renovar periòdicament. Al tercer incompliment, abraçada i a prendre vent. Qui sigui que ho faci, que se’n vagi a un altre país, a veure si en troba algun que li ho permeti. Pels que són aquí des de fa temps la renovació haurà de ser més freqüent perquè em sembla que han oblidat que un dia aquest país els va acollir. Els que no necessitaven acolliment i van venir a prendre possessió de la colònia, igualment. Jo mateixa, que vaig néixer aquí, no tinc cap inconvenient en renovar el compromís cada dia si convé. Tothom! Tothom igual. No demano gaire. Només que qui viu a Catalunya se l’estimi, independentment de la ideologia política. N’estic tipa d’aquestes mostres d’odi al país per part d’alguns partits espanyolistes representats al Parlament. No és odi al govern, com pretenen fer creure; tantes querelles, travetes i males maneres només perjudiquen el país i li impedeixen d’avançar.

Si jo manés també empraria aquesta paraula que sentim tant darrerament: “blindatge”. Blindar el català a l’escola. Però a més d’emprar la paraula, també faria que es complís. I no només a l’escola, sinó en tota la vida pública. Què punyetes és això de, sempre d’entrada, parlar en castellà si la nostra llengua és el català? És complex d’inferioritat de llengua o és manca de consciència dels valors que ens caracteritzen i del bagatge que representa tenir una llengua pròpia, que a més a més l’estem perdent? Que coi està passant que hi hagi llocs, comerços, situacions, en els quals no t’atenen si no parles en castellà i ningú no hi faci res? Que no és a l’Estatut el dret de parlar en català i en castellà?

Si jo manés prohibiria l’entrada de Pablo Casado a Catalunya si ha de venir a dir mentides com les que diu a Espanya. Com que no diu res més que mentides, ja no podria entrar. Si, tot i així, hi entra jo li posaria un boç com el que es posa als gossos rabiosos -amb perdó dels gossos, que poden tenir la ràbia, però de mentides no en diuen.

Si jo manés faria tot això i més coses, que no les puc explicar aquí perquè això és un blog i no una bíblia, i ho faria sense ampliar la base, que no sé pas de què serviria, si tenint majoria absoluta com tenim, només fem que acatar, acotar i acoblar-nos i no tenim nassos d’imposar res, ni de saltar-nos cap prohibició, ni de desobeir cap llei injusta.

Si jo manés i fes tot el que he dit em titllarien -ja els sento- de dictadora i segurament de nazi, de supremacista de l’Apartheid i de capitost del Ku Klux Klan, i em posarien al nivell de Xi Jinping, de Putin i de Kim Jong-un, però tot i així m’agradaria poder-ho fer. I sí que tinc principis, però quan veig que la majoria o bé no en tenen o bé els canvien sense cap pudor, em passen les ganes de regir-me per principis, de ser tolerant i de permetre que em prenguin tant el pèl. Però ai, jo no mano ni tinc cap pretensió de manar. I ara algú dirà:

-Doncs quina llàstima!

i algú més contestarà:

-Encara rai!

i segur que un altre se senyarà, tot dient:

-Dios nos guarde!






14 comentaris:

  1. Sempre hi ha (i hi haurà) qui ens tacti de nazis de supremacistes, d'intolerants i de dictadors, sempre, fem el que fem i mani qui mani. Si fins i tot ara que acotem el cap sense parar ens hi tracten! Al menys si féssim feina de veritat serien més tolerables els insults, ara, tot plegat fa tanta pena que sembla que no ens n'haguem de sortir mai.

    Si tu manessis, jo et recolzaria al 100%. Ens estan prenent per imbècils i començo a dubtar si és que en som de veritat. Ja ho va dir Joan Sales fa molts anys i tenia raó, no es tracta de deixar de ser catalans és tracta de deixar de ser imbècils. De moment encara no hem deixat de ser ni una cosa ni l'alta. A veure què caurà primer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de Joan Sales no ho sabia, però té tota la raó. I tu també quan dius "si féssim feina de veritat...". Quan penso que no vam tirar endavant i ens han tractat com si ho haguéssim fet, m'enrabio. Quin altre càstig més fort ens haurien pogut posar si haguéssim tirat endavant la independència? El govern es va equivocar retrocedint i s'equivoca ara no avançant. Això sempre s'ha vist, Carme: acota el cap que et posaran el peu al coll i no l'aixecaràs mai més.

      Elimina
  2. Com m'agradaria que manessis.. !!!
    Et recolzaria en tot..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha ha, Maties! Ja saps que tot és de conya, que si fos de veritat, no sé si t'agradaria tant. Una abraçada!

      Elimina
  3. Presidenta, presidenta, presidenta...!
    No em sabria gens de greu que ho fossis, és més, et votaria sense pensar-ho.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, quina alegria!!! A mi sí que em sap greu decebre't perquè no tinc cap intenció seriosa de manar. Però gràcies, lluneta.
      Aferradetes!

      Elimina
  4. En teoria manes.
    Democràcia :"Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants." (Gran Enciclopèdia Catalana)
    Però no manem res.
    Pel que fa a l'odi que ens tenen els veïns de ponent (i els del nord): és ancestral. Si l'odi ve de gent nascuda a Catalunya és auto-odi... prou pena tenen.
    Les mentides de l'ultradreta de VOX-PP-C's (i a vegades amb l'aprovació del PSC, per exemple el 155) més que mentides són infàmies, falsos testimonis, incitació a l'odi... a molts països del món aquestes mentides són sancionades i multades pels jutges. Aquí o els donen la raó o fan la vista grossa.
    La bona notícia és que resistim. La bona notícia és que no podran amb Catalunya. La bona notícia és que encara que no ens reconeguin som República, perquè el monarca (el vell i el jove) s'ha estavellat.. La bona notícia és la nostra poesia. La bona notícia és la nostra solidaritat (per exemple la Marató) La bona notícia és la música. La bona notícia és la llibertat interior. Els difamadors seran sempre esclaus de la mentida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs em quedo amb tan bones notícies, Xavier! I és veritat: els difamadors sempre seran esclaus de la mentida. I hi afegeixo: tard o d'hora la veritat resplendeix. Però, ostres! és que triga molt. La injustícia ha estat molt gran i la justícia s'hauria de restablir més de pressa.

      Elimina
  5. Jo...es que sóc un somniador... A mi m'agradaria que a tots els polítics quan diuen mentides i ens prenen pel "pito del sereno", se'ls hi posés el nas ben vermell com un pebrot i ben gros !! i que així els hi quedés fins que reconegueren la veritat. I encara més.... que escollim els noms dels polítics, no les llistes del partit ! ... així més d'un, dos o tres-cents sabria el que es tenir compromís i respecte amb qui el vota i si no, com diu el de la tele... "al carrer !!".
    Ale, ja m'he desfogat una mica....(que tu m'has animat, eh ! hehehe ).
    Que passeu unes bones festes i l'any nou, vingui molt millor amb tot de coses bones !!. Abraçades :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria molt això que tu somies, Artur! Tens raó. S'escuden en el partit per no fer allò que prometen i si el partit diu una cosa... aaaah!, és dogma i no ho poden transgredir, sota amenaça que els facin fora. I amb això tenen una bona excusa. De veritat, de veritat que els polítics amb afany de millorar el seu país es deuen comptar en tot el món amb els dits de la mà.
      No em puc queixar de les festes, per tot el que sento dir. Espero que les teves també. Abraçada!

      Elimina
  6. No sé si m'agradaria que manessis, perquè el poder corromp, he, he...Aquest riure l'afexeixo al que faig quan sento les parides del Casado!

    Veig que tornem enrera quan ens prohibien parlar català a l'escola, perquè ara bé s'ha de protegir el castellà, pobrissó...No hi ha dret!!!

    Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que no manaré, Roser, no pateixis, no em corrompré. Val més agafar-s'ho amb humor, perquè és tan vergonyós el que fan els polítics amb aquells que els han votat que no té nom.
      Petonets!

      Elimina
  7. Ho dius molt bé, sentit d'inferioritat és el que tenim quan canviem al castellà. Jo m'he trobat una vegada que em van avisar que una sudamericana de color no m'entendria en català, en una taula de votació on jo feia d'apoderada, que quan vaig dir "Que n'aprengui!", els hi va saber molt de greu i em van boicotejar . Es veu que els catalans no hem de deixar mai aquest sentit d'inferioritat, no fos cas!

    ResponElimina
  8. Sí, Helena, podríem dir que la frase ara és políticament incorrecta i sí que vas ser contundent, però el missatge de la frase, potser amb menys contundència, és el que s'hauria de donar a tothom que ve a Catalunya. I condicionar-ho a poder-hi viure amb tots els drets. Som tan demòcrates, respectem tant la llibertat que no ens adonem que els qui perdem la llibertat som nosaltres i a qui no respecten la democràcia és a nosaltres. I dir això també deu ser políticament incorrecte.

    ResponElimina