dijous, 22 de juliol de 2021

ELS COMPTES DEL TRIBUNAL

 

Que no se m’enfadin els comptables, els matemàtics, físics, enginyers, etcètera, però jo als nombres sempre els he vist com uns ens sense escrúpols. Per alguna cosa, quan ens volen dir que no comptem per a res, ens diuen que som un número. I que consti que a mi m’agradaven els nombres: l’arrel quadrada, els sinus, cosinus i tangentus, el càlcul mental -prova irrefutable que els números són el meu fort.

Fins i tot vaig dedicar trenta set anys de la meva vida professional als nombres i a comptar -comptava bitllets, hores extres no remunerades, minuts de l’esmorzar, objectius mensuals, setmanals diaris... Més endavant vaig contar assegurances venudes, cotxes col·locats, mòbils endossats... Per això, farta de ser un número i de tocar-ne, de seguida que vaig poder em vaig passar al bàndol de les lletres que són més amoroses i considerades, tot i que, si se’n fa un mal ús, poden ser més perjudicials que els nombres. I que consti que quina paradoxa! segons diu Irene Vallejo a “L’infinit en un jonc” -gràcies per tanta erudició i per la generositat de voler compartir-la, Irene!- l’escriptura va néixer per fer comptabilitat, és a dir per comptar cabres, espases i àmfores.

I després d’aquest preàmbul-batalleta de la bloguera que escriu, passo a ocupar-me del que realment em preocupa, que és: Tots els diners -fiances, multes, penalitzacions- que imposa l’inefable i insuportable (perdó, volia dir insubornable) Tribunal de cuentas, on van a parar? Parlo dels diners manllevats a cop de martellet a líders i no líders independentistes i al món solidari que els acompanya. I una altra pregunta: Les fiances que es paguen per no entrar a la presó, si s’hi acaba entrant, es tornen? Per exemple la que va pagar Carme Forcadell per no entrar-hi, que només va servir per demorar-ne l’ingrés uns mesos i tirar-s’hi aleshores tres anys. O potser el termini per tornar-les venç just l’endemà de pagar-les? És que tinc curiositat. Els diners van a parar a les arques sempre justes de la justícia justiciera o a les mans del govern de torn? I totalment o parcial? Repeteixo, estic encuriosida. Perquè si l’alta justícia espanyola, com es veu ara, també fa la guitza al govern “d’esquerres”, seria estrany que per una banda el sacsegés i per l’altra l’acaronés. Sí o no?

Curiós, si més no, que el govern d’Espanya i els independentistes tinguem ara un enemic comú. Servirà de res? Algun progressista espanyol s’adonarà, admetrà, que qui remena realment les cireres en aquest país són les institucions que s’han quedat ancorades en el feixisme franquista?

La veritat és que m’importa un rave el que faci el govern espanyol, que tampoc no crec que faci res per reformar el poder judicial. El que m’enerva és veure com per totes les vies possibles -tribunals, pacte fiscal (repartiment de la riquesa on qui paga més és qui menys rep), promeses d’inversió crònicament incomplertes...- l'estat espanyol ho fa tot perquè el meu país se'n vagi econòmicament a la merda.

Em pregunto què passarà si el Tribunal de Cuentas no accepta l’aval de l’Institut Català de Finances. Si no ho accepta o si Societat Civil Catalana ho recorre, que ho recorrerà, aniran a pel patrimoni dels encausats. Però cinc milions és molt patrimoni. Igual si no n’hi ha prou el Tribunal voldrà cobrar-s’ho, talment Shylock a “El Mercader de Venècia”, amb una lliura de la carn dels enjudiciats. Alerta, però, senyors jutges de Cuentas! Aquesta tragèdia de Shakespeare no acaba gens bé per a Shylock.



Lletres daurades, corona, reixes i una fosca esfereïdora


Potser els nombres no són tan dolents, però si els que ens volen de genolls només els fan servir en contra nostra, no haurà arribat el moment de deixar-los de banda a uns i altres i donar pas a la paraula. Només en necessitem una: Prou! Eh que ens entenem? Doncs no fan falta sinònims.  


11 comentaris:

  1. Què vol dir això de "una lliura de la carn dels enjudiciats"? Que ho paguen amb el seu cos?
    Aquesta "fosca esfereïdora" és una descripció perfecta de tot plegat.
    Crec que amb la seva venjança demostren la seva feblesa, tots aquests jutges que ara també es fiquen amb el mateix govern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, vol dir això, Helena. Sí no l'has llegit te'l recomano. És de plena actualitat i m'agradaria tant que el final també ho fos...
      I tens raó amb la feblesa. És com quan un és impotent amb les paraules i només li queda emprar la força.

      Elimina
  2. Els diners d'aquestes fiances haurien d'anar a la Generalitat que és, segons el mateix tribumal, la part perjudicada. Us voleu jugar alguna cosa a que això lo sera així ??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per acusar i castigar, als papers hi poden escriure allò que els convingui, Octavi. Ara bé, segur que ells pensen que els perjudicats són ells i la sacrosanta unitat de la seva Espanya. Ja veuràs com ho retorçaran al seu gust perquè només hi guanyin ells.

      Elimina
  3. M'apunto a utilitzar la paraula "Prou!" amb força i rotundament.També en proposa utilitzar una altra que sembla que vagi quedant arraconada "Independència"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Carme. Amb "prou" i "independència", tots junts, alhora i ben fort, ho podríem tot. Llàstima que ara sembla que això de tots junts per alguns no té cap gràcia ni mèrit.

      Elimina
  4. Hi ha una paraula que ho descriu: tirania.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, Xavier! Aquest poder-ho fer tot amb tanta impunitat no té cap més nom.

      Elimina
  5. Com diu l'Octavi, els diners haurien de anar a la part perjudicada.... però si el Tribuna té per patrona a Santa Rita, ailàs !! ...lo que se da, no se quita !! :)
    Bones preguntes , que per desgràcia, no ens respondran... però que tindrien que fer-ho i saber a ón va a parar tot això !. Potser el Tribunal de cuentas ho sabrà !... ai , ja tornem al principi altre cop !!
    Bon estiu !!

    ResponElimina
  6. Artur, si és el Tribunal de Cuentas qui ho ha d'esbrinar, estem ben arreglats. Però total, com que aquesta colla tots són u, tant se val que ho esbrinin els uns com els altres. Només ens queda sortir corrents d'aquest cercle viciós.
    Bon estiu també!

    ResponElimina
  7. Jo passo de les mates, per això quan fan algun programa d'economia a la tele, canvio de canal!!!
    Petonets i bon estiu, Teresona.

    ResponElimina