divendres, 14 de juny de 2019

COM CONVÈNCER UN TRIBUNAL


                                   
Ja sé que aquest podria ser el títol d’un manual d’autoajuda per a delinqüents pendents de sentència, però com tothom es pot imaginar, no es tracta d’això. Els delinqüents a qui s’ha d’absoldre són a l’altra banda de la balança. 



La seva bondat i qualitat humana pesen tant que mantenen el plateret a baix de tot. Serà difícil fer-lo pujar. Però... serà suficient? Tractant-se del que es tracta, tinc els meus dubtes que bondat i qualitat humana siguin tingudes en compte per atenuar el crim de què se’ls acusa. Serien suficients dos milions d’avals, potser tres o més—no només els independentistes no volem la nostra gent a la presó—? Segurament no.
Què se li demana a un tribunal? Que imparteixi justícia, oi? També que esclareixi la veritat, requisit indispensable per fer justícia. Però la veritat resulta incòmoda quan davant hi té l’axioma sagrat de la veritat absoluta, o sigui la unitat d’España, que no admet cap més veritat. La unitat d’España justifica calúmnies, mentides, amenaces, garrotades, atestats falsos, negació al diàleg i episodis paranormals. La unitat d’España justifica l’acarnissament de tots els que, com déus, pretenen marcar el destí de dotze dones i homes bons. I també el destí d’un poble.
Acarnissament, sí! Per si algú no ho tenia clar —jo mateixa; no vull mentir—, ara ja sabem quin paper representen els fiscals de l’estat, l’advocacia de l’estat i l’acusació popular. No sempre deu anar així, però aquí els fiscals han subscrit totalment els càrrecs de l’acusació popular d’ultradreta i n’hi han afegit de nous. 



No sé si els dos energúmens de VOX també es van adormir en algun moment del judici. I és que és tan llarg i tediós... Tal com va dir Jordi Sánchez en la seva darrera intervenció: provin a estar-se sis-cents dies a la presó, si troben pesat el judici.
Els advocats han fet una tasca admirable, incommensurable, immillorable, i entre les seves conclusions i les intervencions dels acusats vull pensar que han passat al tribunal una gran responsabilitat —com sempre per un tribunal—, però en aquest cas el que ells decideixin, una sentència absolutòria o condemnatòria, no incidirà només en els acusats, sinó també en la posició d’España per ella mateixa i de cara al món. 



Ah, amics —per dir-los algun nom—! Tot semblava tan fàcil... Per treure’ns l’adversari polític de davant, tallem els caps dels líders i s’ha acabat l’independentisme. L’independentisme no s’acabarà per ara i tant i aquesta manera de treure’s la nosa del damunt no correspon a un país del segle XXI que se les dona d’avançat i que forma part d’Europa, de l’ONU, d’unes quantes organitzacions més, i que pretén defensar els drets trepitjats de qualsevol altre país menys el seu.
Crec que dimecres tots els que seguíem el judici amb anhels de justícia, estàvem pendents dels membres del tribunal: Quin paper feien? Quina cara posava Marchena? Què estaven pensant? Es replantejaven la seva posició inicial, d’entrada inamovible? Estaven commoguts? Escoltant les intervencions de cadascun dels acusats, no sabria dir si estava més orgullosa de veure la meva gent tan honesta, entenedora i humana, que trista, de tan conformada a acceptar la sentència, fos quina fos. Però, la veritat, després d’escoltar-los a ells, sentir les paraules impassibles de Marchena “Visto para sentencia, desalojen la sala” va ser com  si em llencessin un gerro d’aigua freda. Que això és el que diuen sempre? Potser sí, però aquest no és un cas com els de sempre.
Creuem els dits, amics, i desitgem intensament l’absolució, perquè junts ho podrem tot! Els que creiem en Déu, com sempre en els moments desesperats, pregarem; aquest cop per una sentència justa.





14 comentaris:

  1. Ai Teresa, en quin món vivim, no sabria quin nom posar-li, vist el què hem vist aquests dies. T'has deixat al tinter que mentre els acusats feien les seves conclusions una de les fiscals, s'entretenia amb el mòbil, m'hagués agradat saber a que jugava... Com que t'hi has lluït, només hi afegiré, AMÉN !!!
    Petonets, Teresona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Roser! No ho sabia això del mòbil. Res a afegir. Que gent d'aquest baix nivell jutgi persones com les que està jutjant i que tingui a les seves mans arruïnar-los la vida... no té nom.
      Petonets, guapa, i a seguir!

      Elimina
  2. Em sembla que resarem fins i tot els que no creiem en Déu, perquè de tanta impotència, ja no sabem què fer. En qualsevol cas crec que el desig intens i fervent de l'absolució està en moltes ments i en molts cors... si això tingués alguna força ... seria una sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, com quan la medicina convencional no ens funciona i acudim a la medicina alternativa i fins i tot a l'espiritual, aquí hem d'esgotar tots els recursos i quan s'acabin, tornar a començar. Com diu el LLach "Quan cregueu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes".
      Una abraçada

      Elimina
  3. Vaig seguir els parlaments finals de totes i tots els nostres líders injustament empresonats i jutjats. Amb tots em vaig emocionar i amb alguns vaig plorar. De pena pels seus fillets, per la seva família i per ells mateixos.
    El plat de la bondat pesa moltíssim més que la mentida i el fals testimoni. Però aquesta balança està trucada. Hi ha fiscals de l'ultradreta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, crec que els que ho seguíem ens hem quedat tots com penjant d'un fil després de la sessió de l'últim dia, perquè ara a esperar tants mesos... I a més, tal com anem veient , si teníem alguna esperança es van trencant. Sempre he mantingut que la veritat al final sortirà, però ara mateix tots els senyals i moviments d'aquesta gent van en la direcció d'un veredicte de culpabilitat.

      Elimina
  4. Serà una sentència justa si el jurat n'és de just (voldria pensar que si, però no sé perquè, em costa...). Com es va dir l'últim dia "quan apaguen el llum i van a dormir (acusacions) poden dormir tranquils?"... Sort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo cada dia ho veig més negre, Artur, i no crec que sigui perquè m'estic preparant pel pitjor. Però aquesta gent està entestada en la seva idea i no els traurem d'aquí. A Europa no li importem gens i de les organitzacions no governamentals no en fan ni punyetero cas. Com ens en sortirem?

      Elimina
  5. el que fa l'estat amb tots nosaltres ,és una venjança i un ultratge, no n'espero res de bo ,es carreguen sistemàticament el drets i els vots .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen una concepció democràtica antediluviana i com que abans del diluvi no hi havia democràcia... No hase falta desir nada más.

      Elimina
  6. A Polònia ho van deixar clar al final del programa: "Everybody knows...", els jutges com els titelles de Rajoy i Sánchez, el Rajoy i el Sánchez com a titelles del rei Felip, del "atado y bien atado".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, Helena, com sempre va ser molt encertat. Ho van clavar! Pertò com és que només ho veiem nosaltres això? Sembla impossible.

      Elimina
  7. No m'espero una sentència justa. Ara mateix vivim en un món al revés...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc, Maria. Estic molt pessimista al respecte. Potser a la llarga es farà justícia, però de moment la vida arruïnada dels nostres representants polítics.

      Elimina