dilluns, 6 de juny del 2016

ELS PREMIS

                                               
Diuen que escriure és un acte en solitud. Tenen raó, però jo no m’imagino escrivint el que escric dins d’una vida solitària. Hi ha autors que es retiren i reclouen a la platja, a la muntanya, a qualsevol recó tranquil, a escriure el llibre de la seva vida, nodrit de vides d’altri. Crec que jo no ho podria fer, potser és perquè sóc una autora una mica singular – i no especificaré la meva singularitat- que no es conforma amb dedicar totes les energies a un sol projecte. M’agrada diversificar. Segurament per això la inspiració m’arriba sempre enmig de la multitud diversa. És clar que després m’he de concentrar en solitud per poder transformar la inspiració en paraules.
Curiós que d’un acte que comença a agafar forma en soledat, n’acabi participant tanta gent. Curiós i gratificant per l’autor que veu premiades les seves estones de sacrifici. Que consti que no és el meu cas – sí la gratificació, no el sacrifici- perquè sempre m’ho passo bé escrivint, cap sacrifici, doncs. Crec que també ha de ser un premi per qui en recull els fruits, el lector, si allò que llegeix li fa passar una bona estona. A vegades, passar-la dolenta també és un bon senyal. El que és un mal senyal segur és que un cop començat el llibre no hi pensis durant el dia, ni tinguis unes ganes boges – o assenyades, però ganes al cap i a la fi-  de tornar-lo a reprendre.
Són moltes les persones a les que hauria de dedicar aquest post i donar-los les gràcies, totes aquelles que han contribuït a les primeres passes de la meva criatura, de nom “Cadenes”, de cognom “Subtils”. Són les passes insegures de qui vol avançar, però no ignora el risc de les caigudes. Crec que només especificant el nom de cada persona ja em quedaria un post més llarg que els que esteu acostumats a gaudir/suportar. Per això prefereixo, sense noms, fer un agraïment diferent. Estic segura que tothom s’hi sabrà reconèixer. I ja que parlava de premis...

Un guanyador anònim que els representa tots






Fa impressió, eh?
PREMI AL MILLOR TRET DE SORTIDA
A la meva editorial, al seu il·lustrador i a 
tots aquells que es van llegir el llibre abans 
i em van acabar d’empènyer a... l’abisme. 
Només una darrera empenteta, que consti que
jo ja estava a punt de llençar-m’hi.


PREMI A LA MILLOR DIFUSIÓ: la que m'ha permes  Facebook,  twitter, google i a través d’aquest blog, la dels  que l’han compartit i retuitejat , la de la premsa i revistes de Tarragona i la Conca, la de les entrevistes a ràdio i televisió.

PREMI A LA MILLOR ANÀLISI: als presentadors de la novel·la en cada presentació. M’han fet conèixer aspectes de la novel·la que ignorava i gairebé m’han donat matèria per escriure’n una altra.

PREMI A LA BONA FEINA: A les lectores de Tarragona i als lectors d’Amposta, al Grup de Teatre Vent de Bosc de Vimbodí i als que han aportat la seva veu i la seva música a les presentacions. Tots ells han treballat desinteressadament i han donat un preciós valor afegit a les meves paraules.

PREMI AL RECOLZAMENT: A la família, amics i coneguts, que m’han acompanyat en les presentacions, alguns repetint, alguns havent llegit la novel·la, ja fos per entusiasme, solidaritat o simplement amistat.

PREMI ALS SEGUIDORS REVELACIÓ: A aquelles persones que no sabia que em coneixien, seguidors del blog, de la meva columna d’opinió, o de la meva captivadora -s’admeten bromes, no?- personalitat sobre el paper o la pantalla.

PREMI AL MÈRIT BLOGUER: Als bloguers que ja coneixia i als que encara no, fins i tot als que es van presentar sense avisar i em van donar la gran sorpresa. Acompanyar-me i donar-vos a conèixer en un moment tan important per mi, és un regal.

PREMI AL SUPORT LOGÍSTIC: a tots els locals que m’han acollit, a tots els interlocutors que vaig tenir i que m’ho van posar tan fàcil, i molt especialment als amics que me’n van facilitar l’accés.

PREMI AL RETROBAMENT:  a aquells amics que, després de trenta, quaranta anys han tornat a la meva vida amb l’excusa de la novel·la. Només espero que no se’n vagin mai més.

PREMI ALS QUE NO HI VAN PODER SER: als amics que desitjaven ser-hi, des de la primera presentació i no hi va haver manera ni en la primera ni en cap. Per mi, la intenció és el que val.

I finalment...

PREMI ALS LECTORS: als que m’han llegit d’una tirada, als que ho han fet en dues, als que han trigat una setmana, als que quan han acabat han tornat a començar, als que els ha semblat que estaven veient una pel·lícula, als que m’han fet crítiques, als que m’han dit que he estat valenta de tocar el tema, als que els ha agradat una de les històries, l’altra, totes dues, el missatge, la intriga, el principi, el nus, el final. Gràcies per fer-m’ho saber!

D’on surten tants premis? Del meu cor, amics, del meu cor!
I per mi no hi ha premi? En voleu més encara?     


     



Aquí ja me l'havien donat
Aquí m'havien dit que em donaven el premi




















Aquesta podria ser una bona estratègia, no?  Ensabonar, tenir content a tothom, facilitar que em tornin els favors amb afalacs... Tothom és lliure de pensar el que vulgui, igual com els meus dits són lliures de teclejar el que em vingui de gust. Que gran que és la llibertat!






20 comentaris:

  1. Caram noia veig que t'has convertit en repartidora de premis a tort i a dret. Em sento inclosa en algun d'aquests premis, però com que sóc la "discreció en persona" no diré pas per quins...M'ha fet molta gràcia que t'has auto-premiat amb el premi difusió...Que no tens padrins tu???
    Per cert el teu editor em va semblar una persona molt guapa, com haurien de ser tots els editors...
    Molts petonets, Teresa, un per cada llibre que venguis.

    ResponElimina
  2. aix Roser, es que ho vaig fer molt be aixo de la difussio i no ho he pogut dissimular. Vaig a arreglar-ho pero. A tu no se te'n passa ni una.A veure si feu tractes amb el Manel. Es una persona honesta i de molt bon tracte. Tant de bo li vagi be l'empresa. Bona nit i petonet, pero no en prometis tants que quedaras molt petonejada.

    ResponElimina
  3. La tàctica d'afalagar a tothom perquè parlin bé de tu és la més emprada en el món editorial català, així que et pots considerar escriptora amb totes les lletres, ja estàs en el món literari! És una realitat del nostre país, si parles malament d'algú, t'exposes a que et destrossin, i llavors no et coneixerà ningú. I hi ha peixos grossos que no porten bé que es parli malament d'ells...

    ResponElimina
  4. com be dius, XeXu, no deu ser exclusiva del món editorial aquesta tàctica. Doncs em sap greu, eh?jo em sentia original per muntar-m'ho com ho feia i ara veig que he caigut a la trampa de fer-ho com ells. De tota manera, no hi ha peixos grossos a qui témer en els meus afalacs.Només era la méva manera de donar les gràcies sinceres.

    ResponElimina
  5. Em sento premiada i satisfeta de llegir-te, però he de dir que encara més d'haver-te conegut. Ho fas bé, Teresa, ho fas molt bé.
    Aferradetes dolcetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sí que em fa contenta, sa lluna. T'he de dir així secretament que jo també.
      Besets i aferradetes!

      Elimina
  6. Sóc un dels premiats, per haver-nos conegut personalment. Un altre premi com a comprador del llibre.
    I tinc pendent el millor premi, que obtindré, sens dubte quan hagi llegit "Les cadenes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tres premis, Xavier! No et queixaràs! Jo tinc la nostra foto, que em recorda l'alegria que vaig tenir que m'acompanyessis.

      Elimina
  7. Només he trobat a faltar un premi per mi, però bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara hi ets a temps, Pons!
      Espero que no em facis pagar drets d'autor. Els Premis Pons em van donar la idea, mira!

      Elimina
  8. Com que ja tinc el premi dels amics que no van poder assistir a cap presentació, ara m'agradaria premiar-me amb un llibre. A quina llibreria el trobo? O me'l fas arribar tu?
    Ja em diràs com fer-ho.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Glòria, veus dona? També premi per tu perquè sé que volies venir. Mira, el tinc a La Impossible, Provença 232, a Athenea, Aragó 108 i a LibrUp, Rosselló 361. A qualsevol llibreria te'l poden encarregar, però aquí ja el tenen.
      Una abraçada!

      Elimina
  9. Gràcies, Teresa, per la part que em toca! El premi ha estat per a mi, llegir el teu llibre i conèixer-te personalment! Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ignasi, tens un altre premi creuat per aquí al mig, perquè em vas fer una completa anàlisi de la novel·la. Però bé, els altres dos són molt bons premis, també per mi. Una abraçada!

      Elimina
  10. Ostres! En la meva vida m'havien donat tants premis,ha,ha...El premi gros és per a tu, sens dubte per la feina ben feta i la teva senzillesa i discreció!!
    Salutacions Teresa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si t'han donat o no algun ram de flors, però tal com ets en el retrat, tu mateixa ja sembles una rosa, que fa honor als teus premis.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Rafel! Estic temptada de pensar que te'n rius amb això de la senzillesa i discreció, després d'aquest lliurament de premis tan ostentós. Però tinc l'esperança que parlis de la presentació que vam compartir i que allí sí actués amb senzillesa, discreció i... "recato".

      Elimina
    3. Olga, per ser que darrerament quan veig les meves fotos sempre acabo pensant que la bellesa és a l'interior, t'accepto que sí, una rosa, que no una poncella, més pel color de la brusa que per la tija que la sosté.
      Em feu riure molt amb els comentaris. No hi ha com el sentit de l'humor tant per part de l'emissor com del receptor i aquest, gràcies a Déu, no ens falta.

      Elimina
  11. el millor premi em penso ja és el plaer d'escriure, de publicar i ser llegida oi'

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no ho hauria definit millor, Elfree, però per la tercera part del plaer no toca sinó fer musiqueta amb l'altaveu. En cas contrari, ningú no se n'assabenta.

      Elimina