dissabte, 7 de febrer del 2015

LA CRUELTAT



 

                                             


Aquesta podria ser una més de les meves entrades llargues, amb introducció, nus i desenllaç imprevist, o no. Però la rudesa de les imatges que m’han ferit – i no he vist totes les imatges, només el bucle emès per TV3 durant tres minuts – m’incita a ser breu, per respecte.




A tu, Muaz, que avançaves entre l’alegria i la gatzara dels teus enemics. Havies estat pilot de caça de l’aviació jordana. Ja no ets res, només un record en la memòria dels que et van estimar i una imatge punyent en els ulls dels que et van veure morir. Tot el món.

A tu, que has estat víctima d’una nova modalitat de la propaganda del terror. Tu m’has fet desitjar no voler saber mai més res del que s’esdevé al món, i alhora saber-ho, i saber-ho tot i que tothom ho sàpiga. I moure’ns.

Amb la teva mort, evoco les etapes més fosques i els episodis més cruels de la història de la humanitat. Amb tu, perdo l’esperança que algun dia la maldat desaparegui del cor dels homes, sigui quin sigui el seu credo.

T’he mirat i m’he vist en els teus ulls, m’he reconegut en el teu gest de pànic, mentre els teus botxins, exultants,  t’arrossegaven pel camí de la mort.

Avui, Muaz, segur, ets al paradís d’Alà que et van prometre. Tu sí.

A la teva dona, a la teva mare, a la teva família, al teu poble i a tots els innocents que han mort, víctimes de la crueltat irracional de la barbàrie jihadista d'Estat Islàmic. A tots ells els dedico aquestes estèrils paraules, però sobretot te les dedico a tu, Muaz-Al-Kassasbeh.



27 comentaris:

  1. Tot i que no he vist les imatges, estic completament d'acord amb tu...El món és cruel, bé el món no, molta de la gent que hi viu i quan és un noi com aquest que només lluita per la pau d'aquests pobles tan desgraciats, fa mal i quan són els fanàtics de les seves mateixes creences, encara fa més mal...Teresa, amb el teu permís, m'afegeixo a l'homenatge!
    Petonets, tristos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, és ben trist, però és així. Aquests en concret no respecten res. Ja poden anar dient que és per la religió, ja. Aquest noi devia professar la mateixa que ells.

      Elimina
  2. Jo tampoc he vist les imatges... Però em falten paraules per afegir res més al que tu ha has dit.
    Com erradicar la crueltat del món?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val més, Carme, que no les hagis vist. Jo vaig posar la tele a primera hora per veure les nevades i em vaig trobar amb això, tres imatges que no duraven ni tres minuts. Vaig quedar trasbalsada per tot el dia De fet, no hi puc pensar encara.
      Com ho va dir l'altre dia un oncòleg català molt important que investiga a Amèrica? El càncer és un efecte secundari de la vida (em sembla que anava així). Haurem de concloure que la crueltat és un efecte secundari de ser home o dona?

      Elimina
  3. Sí que vaig veure la cara d'aquest presoner mentre esperava al martiri. Al reportatge que vaig veure van tallar les imatges que ens imaginem tan terrorífiques. Quanta soledat devia sentir, tancat a la gàbia, i comprovant en la seva pròpia carn la cruel irracionalitat dels qui l'assassinaven.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És precisament la seva expressió el que no em trec del cap, Xavier. L'estiraven com si anessin a festa major i el seu cos, sense resistir-s'hi, parlava per si sol.
      Una crueltat difícil de pair. Em van recordar els nazis.

      Elimina
  4. Va ser molt fort... el problema és que la vengança recau amb qui ho hi tenia la culpa! No ho entenc. Jo no vull formar part d'aquest món.
    DEP

    ResponElimina
    Respostes
    1. "amb qui no hi tenia la culpa" volia dir

      Elimina
    2. Ja estava clar, Ada, no et preocupis. Pels seus botxins en devia tenir de culpa. Tothom que no pensa com ells és culpable i mereix morir.

      Elimina
  5. ser cremat viu és una atrocitat que no troba ni noms ni adjectius per expressar-se

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tot per impactar i sembrar el terror. Va pagar un pobre innocent, un soldat. Trobo que els afusellaments sense judici o amb judici summaríssim, al costat d'això semblen suaus.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Hola Novesflors, no calen gaires paraules més per definir aquesta barbaritat, oi?

      Elimina
  7. No he entès mai la barbàrie ni la vull entendre, no té cap sentit, ni hi ha cap raó que pugui defensar-la, vingui d'on vingui, sigui pel que sigui.

    Una aferrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que si no en formes part és impossible entendre-ho. Em pregunto si entre ells mateixos no n'hi ha que intenten acallar la seva consciència.

      Elimina
  8. Humà no és un adjectiu aplicable als botxins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són robots entrenats per matar. Per desgràcia no és una novel·la d'Asimov, Cantireta.

      Elimina
  9. No te sentit, cap ni un... es una de les atrocitats més inhumanes que he vist en la vida....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, s'han superat, Bruixeta. La seva escalada criminal i propagandística no té aturador.

      Elimina
  10. I pensar que això passa en el mateix mon on existeix el meu blog, em repugna.

    ResponElimina
  11. Gira il mondo, gira,... al voltant del teu blog, Pons.
    Val més treure-hi ferro, que pesa molt.

    ResponElimina
  12. Diu Stuart Mull que la Intel·ligència del mal és més poderosa que la intel·ligència del bé". De manera que ja sabem què ens espera.
    Bé pel teu escrit, perquè la compassió és una gran virtut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga, les perspectives no són bones pel futur, si la intel·ligència del bé no té alguna aportació extra de intel·ligència. L'aportació de bondat la deixaríem per la intel·ligència del mal.
      Em sembla que estic una mica tocada aquests dies: ploro veient algunes pel·lícules, els sense-sostre em fan rumiar més del normal, els nens que moren a l'Àfrica em mouen a escriure..., però vaja, sobre Muaz, penso que qui no es va commoure davant d'aquelles imatges és que és de pedra.

      Elimina
  13. Arribo tard a taula? ...perdó pel retard... he vist un munt de comentaris davant la teva porta i he entrat a veure què hi passava... un munt de gent que comentava les teves paraules, cadascú amb la seva pròpia forma... d'això en dius "estèrils paraules"? No, Teresa, només que hagis aconseguit que algú en pensi, en parli o hi reflexioni deixa passa a ser llavor fèrtil. Les llavors que escampem i l'esperit crític que generem és l'única arma que pot canviar-nos com a societat. M'ha agradat el teu escrit. Abraçada

    ResponElimina
  14. Ei, Ignasi. Sempre estan obertes aquestes cases nostres, ja ho saps. Jo tampoc no sóc gaire puntual. Bé, gràcies per les teves paraules. Saps què penso i perquè estic tan pesimista en aquest cas? Perquè aquests que ens ocupen semblen absolutament refractaris a pensar, parlar i reflexionar, i aquesta arma que, tens raó, pot canviar la societat, a ells no els hi arriba. Fa tres dies van degollar vint i tants egipcis, ahir quaranta cinc irakians cremats vius. Això no sembla tenir aturador. I és espantós que ens quedem igual quan sentim aquestes notícies. Ens hi acostumem, perquè és "lluny" i només reaccionem quan ens toca el rebre a nosaltres.

    ResponElimina
  15. Parlem molt, però realment li estem plantant cara al terror?

    ResponElimina
  16. Com plantar-li cara? Deixant de parlar, actuant... Quin és el mètode per lluitar contra la irracionalitat?

    ResponElimina