dimarts, 24 de febrer de 2015

UN PREMI! PER MI???

                                 
                             
                                     
Aquest mes de gener vaig estar molt enfeinada. No sabia que participar en un blog col·lectiu com Roda el món i torna al blog m’enganxaria a la catosfera, que és la comunitat de blogs de la xarxa social catalana, d’una forma tan intensiva i intensa, que si ho hagués sabut...ho hauria fet abans, ves, perquè ha estat una gran experiència.

Ja sé que els amics bloguers sabeu de sobres el que explicaré ara, més que jo, però als que entreu en el meu blog només com a lectors, us vull desvetllar el misteri:
Què són els bloguers? Els bloguers som la gent que treu el cap a la xarxa per ensenyar el que pensem, el que sabem fer, el que ens agrada i també el que ens punxa, a través de les nostres entrades o posts. De blogs no només n’hi ha de històries, com el meu, sinó també de poesia, de pintura, de labors, de manualitats, de divulgació, d’enigmes (sí, també). El nostre denominador comú és que ho mostrem de forma desinteressada, exclusiva i inèdita, per dir-ho amb una paraula que tothom entén, GRATIS. Qualsevol pot gaudir del nostre art amb un simple clic. Els bloguers fem entrades als nostres blogs perquè som uns filantrops i volem el bé per tothom. Que tots conegueu la nostra obra és el millor que us pot passar. – i quina frase més brillant, de màrqueting,  m’ha quedat! – però el nostre desig més íntim és compartir-ho. Si ens llegiu i a més a més comenteu, el nostre desig s’haurà fet realitat.

I fins aquí hauria arribat el meu post, abans de participar en la trobada blogaire. Ara he d’afegir que m’hi he entusiasmat perquè seixanta vuit bloguers participants han generat disset mil pàgines llegides i tres mil cinc-cents comentaris repartits i compartits entre tots els posts. Són dades que ens dóna la Carme Rosanas, podríem dir la mare del nostre blog col·lectiu, i qui em va convidar a participar-hi. L’entusiasme ve de què un feedback tan intens i enriquidor de comentaris, que van i venen sobre cada entrada en concret, jo no l’havia vist mai, i els companys experts em diuen que tampoc.

Una conseqüència d’aquests llaços estrets que hem establert és que els seguim mantenint un cop acabada la trobada, visitant-nos en els nostres respectius blogs. Una altra és que, contradient el tòpic que el bloguer és un home – una dona, un cyborg... – solitari i agorafòbic davant de l’ordinador, ens volem posar cara i farem una trobada la propera primavera, mentre l’herba, i la barba, creix, les flors ens fan plorat els ulls i els sentiments es confonen davant de tanta bellesa – de la primavera, és clar – Ho farem sense ordinador, encara que sigui difícil, i recitarem els nostres posts, a propòsit per l’ocasió,  de memòria.

Després d’aquest cant a la blogueria, només he d’afegir – no us feu il·lusions, encara no acabo – que a la catosfera hi ha bloguers novells com jo, que no arribo als tres anys de vida, i d’altres bloguers de solera, com el Pons007, que ha complert nou anys i ha arribat als vint-i-cinc mil comentaris. El Pons és amant dels nombres – no com jo, Nombre no, si us plau – de les sèries estrangeres i molts temes més, com el tema mític de “noi coneix noia i li agrada” Pons, corregeix-me si m’equivoco, si us plau. Bé, aquest blogaire sap com fer-ho per mantenir els bloguers en estat de perpètua excitació participativa i per tant, el llistó de la participació ben alt. Per això, ha creat els Premis Pons a l’excel·lència blogaire perquè cada bloguer els atorgui als seus dos bloguers preferits. Són uns premis endogàmics, només entre bloguers de la mateixa tribu, si no ho he entés malament. Jo també tinc algú que ha pensat en mi. 




És l’Alfonso Robles Motos, que m’ha concedit el premi, amb unes paraules boniques com no m’han dit mai, fixeu-vos: salsa-ficció – i la Teresa, suposo, no? – és un dels descobriments més agradables de la trobada blogaire del gener. Uau! Gràcies Alfonso, això va per tu:

L’Alfonso és de Topares, un poblet petit de la província d’Almeria, del qual no us podeu perdre la història.  Topares, petit però eixerit. Els seus dos blogs n'ostenten el nom en el títol, Topares i les lletres i Topares siempre.  Això sí que és donar relleu particular al poble. Més que jo, que encabeixo en el meu blog els arbres del meu poble, mi cassssa, els lloros de la meva ciutat, les cebes, el gos de la meva filla, les meves indignacions, les dones que m’agraden, els nazis, els transports exprés i la independència. Blog poti-poti, al qual algun dia li hauré de fer una neteja de cutis.

La companya blogaire guardonada al mateix temps que jo ha estat l'Assumpta. Tot un honor perquè l’Assumpta és una activista imparable en els blogs, els seus i els dels altres i en moltes més activitats. I jo que sempre m’havia vantat de tenir gran capacitat de treball... Aquí la majoria  em guanyen!

I avui, encara ambientats en Oscars i catifa vermella... and the Pons007 prizes go to: 






El blog Cantireta, de  la Montse. I per què? perquè em va fer una bona acollida al blog, per les petites entrades amb gran sentit que fa en el seu blog, perquè la literatura és el seu món i què caram! perquè és de Verdú, a l’Urgell, sí,  i parla una miqueta com jo; gran misteri perquè sóc de la Conca tocant a les Garrigues, però la nostra llengua és així.



I el blog Des del meu mar, d’una altra Montse, per la foto del seu mar, pel color del seu blog, pel tipus de lletra... noooo! que no és per això! És perquè veig que té inquietuds semblants a les meves i temes també molt propers.  

No res, un plaer presentar els meus amics bloguers als meus amics lectors i viceversa.
Amics lectors, us convido a entrar a Roda el món i torna al blog, a la dreta hi trobareu tots els blogs de la trobada, i a deixar algun comentari.
Amics bloguers, no sigueu esquerps i responeu a tots els comentaris. (Recomanació del tot inútil, perquè els bloguers responem sempre els comentaris, és més, cada comentari d'un lector nou ens provoca un intensíssim... moment sublim.


37 comentaris:

  1. Molt bé Teresa, aixó es contribuir didàctica i solidaria ment els blogs i els bloggaires. Ho comparteixo!

    ResponElimina
  2. Sabia que no podies dir: "accepto el premi provinent de tal i nomino a qual i pasqual", nooooo tu havies de fer una dissertació sobre els blogs, un repàs a la trobada virtual, muntar-te la teva història per tal de fer un post llençol i al final de tot si, a la fi arribar al cim de l'evolució blogaire, que tothom sap son els premis Pons...
    Fins aquí la part bona, si, podríem dir que això es bo. Ara toca la part no tan bona. T'has fixat que cantireta ja ha rebut un premi Pons? No, es clar que no, sinó no haguessis fet l'error de tornar-li a donar. Perquè si comencem a donar premis Pons a gent que ja el té els premis no avancen i no surten del mateix lloc i tota aquesta iniciativa que serveix com a excusa per conèixer nous blogs es queda en no res. Però ja saps que soc magnànim, i et perdona jo que la cantireta es una mica lenta i encara no ha fet el post rebent el premi Pons. M'agradaria pensar que es això i no pas que realment he decidit saltar-se el premi, més li val que no sigui així...
    Però no em vull desviar del tema, no he vingut aquí a amenaçar la cantireta, això ja ho faré en un altre lloc, he vingut a felicitar-te pel premi Pons per la excel·lent tasca en el camp de la excel·lència que has rebut i que realment et mereixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, ostres, ostres! Després que et dedico tot un paràgraf i m'ho agraeixes així, amb una reprimenda terrible. Com ets, eh nen?
      Per començar, jo escric post llençol. Tal com diu l'Ignasi, a qui no li agradi que no hi entri. Per cert, a tu t'agraden?
      El risc que algun dels meus premiats repetís hi era, a aquestes alçades de la pel·lícula. Crec que has fallat, tu amb les teves llistes, si no n'has fet una on s'anomenessin tots els premiats. Alguna norma dels teus Premis deia que no se'n podien rebre dos? Anem a lu positiu. Segur que a la Cantireta li he fet memòria que ha de fer la seva part.
      Així què? Et llenço el guant o bé ho deixem pel proper post

      Elimina
    2. Un moment que m'he posat nerviosa i s'ha disparat. Que sigui pel proper post meu, si de cas, que sinó d'aquí a un parell d'hores ja hi tornarem a ser.
      Quanta conversa em dones, Pons! Un honor per mi!
      Abraçades.

      Elimina
    3. "Reprimenda terrible"? De debò trobes que el meu comentari es una "reprimenda terrible"? Serà que per aquí tothom t'afalaga incondicionalment i no estàs acostumada a rebre critiques.

      No diu en lloc que no es puguin repetir premiats. Igual que no diu enlloc que s'hagi de fer servir la imatge del premi. Igual que no diu enlloc que el blog hagi d'estar viu. Igual que no diu enlloc que s'hagi d'agrair el premi a qui te l'ha donat. Igual que no diu enlloc que s'hagi d'agrair el premi a qui l'ha creat. No pateixis, els propers Premis Pons 2.0 estaran millor estructurats perquè està vist que aquests no son prou clars.

      Em veus entrant-hi habitualment per aquí, no? Doncs segons l'Ignasi ja saps què vol dir això.

      Elimina
    4. Quin honor sortir als comentaris de dos il·lustres blocaires com vosaltres... em pensava que això només et passava a tu, Pons, que sorties per tot arreu ;-)

      Elimina
    5. Tranquil, Pons, que no m'ofens ni em fereixes, ans al contrari, em provoques i em motives. Si no fos així, ja saps què podem fer els bloguers amb els comentaris ofenosos. Home, em vaig sentir tan renyada que quan al cap de dues hores vaig tornar a entrar, em tremolaven els dits.
      Ja sé que la culpa és meva per no seguir les vostres entrades religiosament, però a tot arreu no arribo i vaig creure, erròniament, que si la Cantireta no exhibia el premi per enlloc, és que no l'havia rebut, i hi havia una altra possibilitat. Els premis estan impecables, Pons. Crec que en el paràgraf que et dedico ja pots veure, si vols, que valoro la teva feina. Si et sembla que t'afalago, diga-m'ho.
      Apa, una abraçada i no deixis de venir, que fas molt de caliu.

      Elimina
    6. Ignasi, prou valor tens de posar-te per aquí al mig, que n'hi ha un parell que disparen amb bala. Bé, jo acabo d'ensenyar bandera blanca. Dos no es barallen si un no vol, diuen.

      Elimina
  3. La cantireta estarà encantada de repetir premi... D'això les normes no en deien res.

    Enhorabona pel teu premi i també per les Montses.

    Un post llençol que m'ha agradat molt de llegir... Un aplaudiment:

    Plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas plas, plas, plas, Plas, plas, plas, plas, plas, plas, Plas, plas, plas, plas, plas, plas, Plas, plas, plas, plas, plas, plas, Plas, plas, plas, plas, plas, plas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme, els teus plas m'eixamplen l'ànima.
      Vaig ser tonta. T'ho podia haver preguntat a tu que segur que en portes el compte.

      Elimina
  4. Uf! De qui va sortir la idea de post llençol? Perquè ho va encertar de ple, hauries de tenir el premi al blog més extens...Felicitats, que sempre fa il·lusió i com que veig que el Pons no et renya...De bona font sé que la majoria vam fer mans i mànigues per no repetir, perquè així arribàvem a més gent...Hi ara renyaré a en Pons, aquí si que vas fallar, que hi ha gent que se'n mereixen molts...Ai, aquesta organització!!!
    Teresa, jo t'asseguro que vaig comentar tots els posts del "Roda", sense deixar-me'n ni un!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també els vaig comentar tots, si no m'equivoco. Va ser un bon repte perquè eren molts i com que no només era comentar, sinó llegir els altres comentaris i respondre els comentaris del propi blog, la tasca va ser heroica (almenys per mi, ja estic veient que la meva capacitat de treball és limitada), però va valer la pena. No crec que això sigui fer safareig, però amb els comentaris dels uns i del altres, acabes coneixent, quasi sempre, la persona que hi ha darrere el blog.
      Abraçades, Roser.

      Elimina
  5. Gràcies Teresa i felicitats als tres. I ara llegint el teu post, i no temes per l'extensió, així gaudirem més de la teva escriptura, llegint-te me n'adono que he fet una molt bona elecció.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alfonso, per escollir-me i per les teves paraules. Temo per l'extensió, però no hi ha res a fer. Inclús en aquests posts del premis que tots els heu fet força reduits i que jo també m'ho vaig proposar, no me'n surto.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats, Teresa!
      A més de que t'ho mereixes, em va fer molta il·lusió veure'l premiat a ca l'Alfons, perquè penso com ell quan diu que has estat una gran troballa.
      Felicito, des d'aquí, a les dues Montses.

      Aferradetes!

      Elimina
    2. Gràcies Sa lluna. Ja no sé què dir perquè el Pons diu que m'afalagueu incondicionalment. No sé pas si ho diu seriosament o amb la seva ironia fina, però ara a cada comentari miro amb lupa si hi ha un afalac. No crec que necessitem afalagar-nos tampoc, no?
      Jo sí que he fet la gran troballa amb vosaltres.

      Elimina
  7. Et vaig conèixer gracies a la trobada de Roda el mon.... i m'has enganxat al teu bloc :)
    Felicitats per el premi, més que merescut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Bruixeta, l'enganxament és mutu.
      Crec que vas ser tu que al donar els premis vas dir que si ja el tenien, serien doblement guardonats. Mira, jo ho vaig fer així amb la Cantireta.

      Elimina
  8. Teresa, a Salsa-Ficció, no es perd res, són de bon llegir. En tot cas hi guanyem un llençol a cada blogada.
    Sí que és una sort això que dius de que fem i llegim post gratis. Resten poques coses que omplin tant i siguin de franc. Més que gratis jo diria que ho fem per amor a l'art.
    Moltes felicitats pel Premi Pons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, amic Xavier. Home, com que ho faig cada quinze dies, suposo que s'aguanta millor que si publiqués un llençol cada dos dies, que no crec que pugués tampoc.
      És que en aquest món nostre és ben estrany no haver de pagar. En els blogs hi ha molt de talent i en cap altre lloc el donen gratis, però bé, la satisfacció de que ho llegeixin i si comenten encara millor, es a dir de compartir-ho, no té preu, no trobes?

      Elimina
  9. Teresa, felicitats! Ja saps que a mi sí m'agraden els teus llençols. Me n'alegro pel premi rebut i deu n'hi do la publicitat de l'esperit blocaire que has fet en aquest discurs!

    ResponElimina
  10. Gràcies, Ignasi. Sí, m'ha semblat que els lectors no bloguers no ho tenien tan clar com nosaltres i que se'ls hi havia d'explicar. De veritat que la intenció no era allargar-se tant, però m'apassiono i d'una cosa me'n vaig a l'altra. No et pensis que no en trec de paraules,eh? M'hi passo una bona estona reduint, i fixa't com queda.

    ResponElimina
  11. Oh Teresa, quin frenesí, quin moviment, no puc estar al nivell... però admiro el teu dinamisme bloguerià. El meu blog és una mena de fill que ara em ve a veure, ara marxa i no el torno a veure en un mes; la veritat és que és un fill ben inconstant i un pèl desagraït, ben bé fill de sa mare. Celebro la teva vitalitat i endavant!

    ResponElimina
  12. Gràcies Carme! Cadascú té les seves prioritats i tu tens les teves. A part del teu blog fill, també ets una gran activista, amb molts fills més, i no pares.

    ResponElimina
  13. enhorabona pel premi i per la descripció dels blocaires !!!!

    ResponElimina
  14. Gracies, Elfree. Era per explicar.ho als que no ho son. Celebro que us sentiu ben explicats i espero no haver airejat cap secret inconfessable.

    ResponElimina
  15. ;-)))

    Voldria saber com inclous el text en la plantilla que el Pons ens ha posat a la mercè dels seus premis...estic ben perduda!!

    merci!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si vas a AQUÍ. podràs copiar la plantilla.
      Espero que et serveixi d'ajuda. ;)

      Elimina
    2. Ah, Montse. Jo també em vaig barallar una bona estona, perquè intentava afegir text en un diploma ja fet. Sort que vaig demanar auxili i la Carme m'ho va explicar fil per randa. Veig que Sa lluna ja t'ha portat directament a la plantilla. Gràcies, guapa. Ara, a veure... and the winner is...
      El darrer post del Pons publica una llista dels premiats, per si no et vols equivocar de repetir premi a algú, com jo.

      Elimina
    3. Ui quina ficada de pota!!. Vaig llegir tan de pressa que creia que demanaves on trobar la plantilla. Sorry !!
      Jo la vaig completar amb el paint.
      Disculpeu la meva malaptesa. :(

      Elimina
    4. Si que teniu problemes logístics! Pel proper premi Pons veig que hauré de llogar un sud-americà perquè em faci un vídeo tutorial al youtube pas a pas.

      Elimina
    5. Això ens passa per haver nascut quaranta, bé deixem-ho en trenta, anys abans que tu.
      No saps el bonica que era la màquina d'escriure i quin greu em va saber deixar-la pel que en deien una computadora.

      Elimina
  16. Ah doncs, jo tambe vaig entender el mateix que tu. Potser es perque a mi el maldecap me,l va donar trobar la plantilla. Be, segur que a hores d,ara ja la deu tenir feta. Bonica aquesta paraula "malaptesa", sa lluna.

    ResponElimina
  17. Estimada Teresa,

    moltes gràcies per la teva generositat. Tinc moltes ganes de conéixe't per correspondre't amb escreix a la teva fidelitat.

    Un petó ben fort.

    ResponElimina
  18. Uix, ja em frego les mans, Montse, per aquest deute impagable.
    Jo també en tinc ganes. Vindràs a la trobada, no?

    ResponElimina