Avui
escric des de l’estómac, que si ho fes des del cor o des del cervell, no diria
el que diré. Em puc imaginar ―i mai no m’ho imaginaré prou― el dolor, el patiment i el neguit
de les famílies dels presos, més que dels presos mateixos, i les ganes que
surtin de la presó, com més aviat millor. Jo mateixa crec que ploraré el dia
que pugui treure la reivindicació de llibertat del balcó. Però la “generositat”
del govern Sánchez és tan prima i el prendre’ns per idiotes, tan gruixut que no
puc per menys que desitjar que els presos rebutgin l’indult. Indult parcial i
reversible: si els criminals tornen a cometre el crim, l’indult es revertirà.
El perdó, diuen, el perdó i la convivència
a Catalunya i entre Espanya i Catalunya. Tothom sap que el judici i la condemna
només han estat una eina per aturar l’independentisme. I de què els han de
perdonar si el judici va ser una fal·làcia, on tot estava escrit, ja d’antuvi.
I la convivència? A Espanya no ho sé, però a Catalunya tots devem anar amb la
pistola al cinturó i el ganivet entre les dents, segons la visió de Pedro
Sánchez. Estrany que no tinguem cap víctima entre els dos “bàndols”!
Tan fals va ser el judici com aquest perdó
que..., què voleu que us digui? Ni ajuda a la convivència, ni a apuntalar, crec
jo, la majoria absoluta facilitada per ERC al Congrés. Més aviat és que Pedro
Sánchez es veu a venir que la garrotada que els tribunals europeus donaran a la
“democràcia” espanyola serà tant d’antologia com aquella “Antología de la
Zarzuela” que es va emetre per TVE els anys 79 i 80 i que encara ressona en
l’oïda dels qui hi érem. És la por del ressò, més aviat del retrò, del baluern,
el que l’ha fet pensar en l’indult com una forma d’assuaujar-ho. Sempre els
podrà dir en defensa pròpia que ell només ha intentar arreglar el desgavell provocat
pels seus antecessors. Felicitats, Presidente, si més no, per adonar-vos
del que us ve a damunt. Indultareu nou persones i els tribunals ―de Cuentas,
Supremo, Constitucional, Audiencia Nacional, me’n deixo algun?― imputaran tres-centes
persones més, arruïnaran la seva vida, família i hisenda. O és que, dels
gairebé tres mil catalans imputats que tenen a veure, o no, amb el procés, en
penseu indultar nou cada setmana? La divisió és fàcil: tres-centes trenta tres
amb trenta tres setmanes, fracció periòdica pura. I no em vingueu amb allò de
la no interferència del poder executiu en el poder judicial. Estic tipa de dir
que no seríem on som si no s’hagués produït abans aquesta interferència. Que
com ho van fer? No ho sé, però això també hauria de ser reversible. Pregunteu-ho,
si de cas, als socis amb qui s’alternen al poder.
Indults? I què més? Confiteu-vos els indults,
Govern d’Espanya! Guardeu-los pels colpistes del 23F,
pels vostres polítics corruptes, pels assassins de la cal
viva i per la cabra! I no poseu la nostra gent
honorable al nivell de tan menyspreable escòria! (Amb
perdó de la cabra)
