I
és que dius que per acabar aquesta primera fase de la invasió d’Ucraïna, et
centraràs en el Donbàs. També deies fa cinc setmanes que no pensaves envair el
país veí —i
jo et vaig creure, ingènua de mi!— i ho vas fer, a la nit i de
traïdor. Tanmateix dius que ho fas per alliberar Ucraïna del nazisme i jo, pel
que conec de la Història, tot el que ets i tot el que fas em remet a Hitler, a
les seves idees nacionalsocialistes i a la seva política feixista que va suposar
la mort de cinquanta milions de persones, inclosos els seus propis
compatriotes. De la mateixa manera pactes corredors humanitaris i no els
respectes i crides al vent que vols arribar a acords amb Ucraïna mentre
segueixes bombardejant. Acords... I quan? Quan el país estigui completament
destruït? Quan els morts ucraïnesos i russos es comptin per centenars de
milers? Quan els supervivents arrosseguin de per vida les malalties i misèries
de la guerra?
Perquè
les teves paraules, Vladímir, van per una banda i els teus fets per una altra,
perquè tu no dius mentides a la mama, o a l’esposa, o a l’amic, d’amagat i
sense mirar als ulls. Tu dius mentides al món. Menteixes al món obertament i
obertament mostres la teva mentida, sense cap rubor, amb indecència. Has
traspassat els límits de la dignitat humana, Vladímir. I el pitjor de tot, si
és que hi ha alguna cosa pitjor, és que has obert la porta a altres criminals
desaprensius com tu, megalòmans nacionalistes com tu que, en nom del seu gran
amor a la pàtria, et veuen com el capdavanter del “tot s’ho val”, sense res a
qüestionar-se.
Però,
sobretot, has trencat les regles del joc, Vladímir. Què et semblaria que els
teus acòlits et mentissin? Com veuries que l’OTAN, després de declarar
públicament que no traspassaria les seves fronteres, ataqués una nit les teves
tropes en territori ucraïnès? T’agradaria que algun membre del teu govern et
mentís prou com per trair-te i lliurar-te a l’enemic? I no em diguis que l’OTAN
a tu també et va enganyar perquè l’excusa no em serveix. L’OTAN ho va fer molt
malament, però res no justifica la invasió d’un país lliure i si tenies el dret
a queixar-te i reclamar, per mi amb la teva acció, has perdut tota la legitimitat
que et podria concedir. I et diré més: que potser tots aquests països de
l’antiga URSS s’han adherit a l’OTAN per força? Que potser l’OTAN els ha posat
una pistola al pit perquè ho fessin? Crec que mai has assumit que aquests
països són sobirans i que poden prendre les seves decisions lliurement i això,
Vladímir, et deixarà al teu pas per la Història, com un heroi irònic
malenconiós i anacrònic que no va saber estar a l’altura del seu temps.
I,
encara que això sembli una carta, Vladímir, no ho és. No vull estar temptada de
posar-la en un sobre i enviar-te-la. No per res, eh? Sé que quan l’obriries i
notessis als teus dits una mena de polsim gris argentat pensaries que és
poloni, però no, ja et dic jo que no, te’n dono la meva paraula. Em creus, oi? No
soc jo qui ha trencat les regles del joc.
