Cada
dia em resulta més difícil publicar al vespre, després d’un dia dens, inacabable,
ple a vessar de vídeos angoixants, notícies que són un cop de puny a la cara i
compareixences inútils del govern espanyol que no aclareix res. Si, a més provo
de posar-hi un punt d’humor, encara em costa més. Potser publicaré al matí,
ves! Quan una es lleva, tot ho veu més clar, encara que segueixi essent molt
fosc i tèrbol.
Avui
m’he posat a fer una des les tasques que tinc al programa de confinament. Tres “caixetes”
de res, d’aquestes que pesen tant perquè estan plenes de paper: llibretes,
apunts, fragments de llibres, records en paper, alguna carta... Les vint-i-tres
llibretes on hi he anat escrivint la primera versió ―sempre ho faig així― del que després passo a
l’ordinador i després es converteix en llibre, entrada al blog, columna d’opinió,
o el que sigui amb aroma literari, les he estripat totes menys un parell: la
més antiga, que data de l’any 2007, quan vaig començar a anar a l’Escola de
Lletres, i un dietari d’un viatge memorable en tren a Galícia, que no ha passat
mai de manuscrit. Les cartes i els records me’ls he guardat i he començat a
estripar els apunts i fragments de llibres de l’escola que he anat acumulant
perquè tot això ja ho tinc a Internet, he pensat. Fins que m’he quedat paralitzada
per un mal pensament: i si aquest malson s’allarga i també perdem Internet?
Tots ens hem
adonat, suposo, que sense Internet estaríem encara més perduts, abandonats,
aïllats, incomunicats. Les xarxes carreguen molt aquests dies i també augmenten
la inquietud i l’aclaparament, però ens permeten connectar amb les persones
estimades i intercanviar comentaris i xerrades amb coneguts i, depenent de la
xarxa, amb desconeguts. Els que no estem a l’última de la tecnologia, sinó a la
penúltima o a l’antepenúltima, darrerament hem descobert la vídeo-trucada. Poder
veure l’Elna com si la tingués aquí, poder-li tocar el nasset o fer-li
pessigolles a la panxa no té preu; poder veure com ho porten els fills, a més a
més d’escoltar-los o llegir-los, tampoc. Ahir vam fer una vídeo-trucada quatre
amigues, ex-companyes de feina, que ens trobàvem regularment per anar a dinar.
Va ser divertit i emotiu. Només fa una setmana que vivim enclaustrats, però tots
enyorem el tracte directe com si fes un mes o més. Les perspectives no són
bones i el futur és incert.
Per altra banda,
Internet és una gran porta oberta al món que permet en aquests mals temps que
ens toca viure aflorar la solidaritat i la generositat. Les òperes estan
tancades, però hi ha teatres que les ofereixen gratuïtament per Internet.
Igualment els museus i altres espais culturals que han derivat la pèrdua d’ingressos,
a causa de la pèrdua d’espectadors físics, cap a una oferta de franc, a través
de la xarxa, perquè tothom se’n pugui beneficiar. Internet és un món gairebé
il·limitat de possibilitats: els alumnes poden tenir les seves classes, els
professors, les seves formacions; els metges poden visitar ―cosetes lleus, és
clar―, els psicòlegs poden fer teràpia amb els seus pacients, la televisió pot
fer els seus programes sense necessitat que els periodistes siguin al plató i
els malalts de coronavirus o no, es poden confinar en les seves cases sense que
això signifiqui necessàriament retirar-se de la vida social. També les
plataformes de distribució de continguts audiovisuals han rebaixat la qualitat
dels seus productes per no sobrecarregar Internet. Aquí la generositat ja és menys
generosa i més per no perdre el negoci, un dels pocs que aguanta. Però si els
experts prenen mesures m’imagino que és perquè preveuen que Internet pot petar.
I això em recorda
un relat futurista-catastrofista que vaig escriure fa uns anys per la
Biblioteca de Catalunya, on Internet feia desaparèixer els llibres i quan,
finalment, també desapareixia Internet, la humanitat es quedava literalment a
les fosques.
O sigui que,
després d’aquest ràpid ―ha estat ràpid, encara que explicat no ho sembli― pensament
sobre la possibilitat de quedar-nos sense Internet, he tornat a guardar els
apunts, per si de cas. Per si de cas acabo de llegir tots els llibres que tinc
per casa, que em quedi alguna cosa més per llegir.
22-3, dia 8: (aproximats)
Contagiats: 5400 Greus: ? Morts: ? Altes: 600
(El d’avui sempre és el total. Només relaciono els de
dies anteriors a sota per poder comparar).
21-3, dia 7:
Contagiats: 4700 Greus: 479 Morts: 191 Altes: 180
20-3, dia 6:
Contagiats: 4203
Greus: 312
Morts: 122 Altes: 150
19-3, dia 5:
Contagiats: 3270 Greus: 98
Morts: 82 Altes:
82!!!
18-3, dia 4:
Contagiats: 2702 Greus: 92
Morts: 55
Altes: ???
17-3, dia 3:
Contagiats: 1866 Greus: 65
Morts: 41 Altes: ?
16-3, dia 2:
Contagiats: 1394
Greus: 74
Morts: 18
Altes: ?
15-3, dia 1:
Contagiats: 903 Greus: 52
Morts: 12
Altes: 3
