Dimecres,
un cop més, la Policia Nacional española va fer el que tan a gust fa, o sigui
reprimir els catalans. Sembla que aquest cop no va emprar les porres ni va
arrossegar ningú pels cabells i es va conformar amb requisar les estelades, i expulsar i prohibir cantar la darrera cançó davant la façana del Naixement als
sis-cents cantaires que van acompanyar la missa. Déu n’hi do!
Estic convençuda que a Lleó XIV no li
hauria agradat saber d’aquest greuge a un col·lectiu que va aportar el
cinquanta per cent de l’esplendor a l’acte. També, meravellosa la il·luminació
de la Sagrada Família i la frase de Gaudí amb els drons. (Aprèn-ne, Madrid, Ayuso,
Almeida i tota la fatxeria de la capital!)
Jo volia parlar d’ell, del Papa. Com que
tinc una edat, vaig néixer essent creient i practicant. Crec que m’enteneu. Em
van batejar, vaig fer la Comunió, em van confirmar, anava a missa cada diumenge
i molt dies a la capella del col·legi de monges on estudiava. Cap als quinze
anys vaig arribar a la conclusió que si seguia anant a missa, acabaria perdent
la fe. No entraré en detalls. El dimecres vaig pensar en tot això. També vaig
pensar que aquest Papa m’agradava. Ja m’havia caigut bé quan va plantar cara a
Trump. És l’única veu autoritzada a Europa que ho ha fet amb contundència. Ja sé
que Pedro Sánchez també es va plantar, si bé d’una manera més tímida, adient al
seu status. Però el que ha fet aquests dies Lleó XIV diu molt del seu tarannà:
trobada amb els refugiats, amb els immigrants, visita a la presó, trobada amb Caritas
i amb els més desafavorits.
Ja sé que l’Església té moltes parts
fosques, i segurament no les coneixem totes, i he de dir que aquella munió d’HOMES
tots amb la cucurutxa -em sembla que en diuen mitra- em feien molt de iuiu. No
per la cucurutxa en sí, sinó perquè no hi veia cap dona i això em va recordar
que l’Església és la més masclista entre els masclistes.
Però aquest missatge de Lleó XIV m’ha
calat més fondo que el de cap altre Papa. I potser és perquè no vaig parar mai
atenció en cap. Però què voleu? Amb la que està caient... Guerres i guerrers,
agressions diverses, personals, socials i mundials; bojos governant el món, que
amenacen dient: si no feu això, ja ho veureu, ja!; genocides en nom de Déu; l’extrema
dreta, generadora d’odi, guanyant a la major part de països, les deportacions d’immigrants...
Amb la que està caient, deia, aquest Papa m’ha donat una petita esperança, com
si alguna cosa hagués de canviar en aquest món esgarriat i corromput.
Acabo
enllaçant la frase de Gaudí “Primer l’amor, després la tècnica”, amb l’exhortació
“Alcem la mirada” que algú va pensar, encertadament, per a la visita del Papa. Tinc
la impressió que Lleó XIV i Gaudí s’haurien entès. Deixem la Intel·ligència
Artificial, traiem la vista del mòbil i alcem la mirada. I si no arribem a la
Torre de Jesús, almenys mirem-nos a qui tenim al davant, als pares, als
germans, als amics, als desconeguts que... ja toca! I ara encara hi som a
temps.
