Ja
fa dies que vull comentar el llibre de l’Óscar Andreu, “Manual de defensa del
català”, potser més pel decàleg que hi inclou, que pel llibre en sí. Llibre
lleuger, d’humor, poc literari, molt llegible. Testimoni d’un català d’avis
paterns espanyols que fins que no va sortir del seu barri als divuit anys es
pensava que el català era una llengua que s’havia inventat la seva mare per
parlar amb ell. Així ho deia ell en els seus monòlegs i així ho repeteix en el
llibre.
La
qüestió és que amagat en la part interior de la coberta hi ha un decàleg de
defensa del català que no té pèrdua. Són deu afirmacions senzilles, però dignes
de recordar perquè, renoi!, sovint sembla que haguem perdut la memòria de qui
som, que ens faci vergonya ser-ho o que haguem de demanar permís per viure en
català.
Som-hi
amb el decàleg!
I
La
llengua pròpia dels territoris de parla catalana és (el nom ja en dona pistes)
EL CATALÀ.
Doncs
això! Clavat als països de parla anglesa, on la seva llengua és l’anglès. I per
als de parla francesa, el francès. I per... Pensem-hi!
I quins són aquests territoris? Doncs el País Valencià, les Illes Balears, la franja de Ponent, el Principat d’Andorra, la Catalunya Nord, la Ciutat de l’Alguer a Sardenya, el Carxe a la regió de Múrcia i... sí, també Catalunya!
II
El
CATALÀ rep altres noms, depenent del lloc on es parli perquè és una llengua
unida, diversa i vibrant.
Diu
la IA que rep els noms de: valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, alguerès,
rossellonès, català de la Franja i sí! Català. Però, i això ja no ho diu l’IA, sinó jo,
peti qui peti, tant si agrada com si no, TOT ÉS CATALÀ.
III
Parlem
CATALÀ perquè ens arrela al passat, ens connecta al present i ens projecta al
futur, però sobretot perquè ens dona la gana.
Passat:
Neix a l’Edat Mitjana, provinent del llatí, al segle XV té el seu màxim
esplendor. Als segles XVI, XVII I XVII està en decadència i al segle XIX ressuscita
amb la Renaixença.
Present:
Ho he d’explicar? La situació que estem vivint ara, malgrat que ens vulguin fer
creure el contrari, és un llegat del franquisme i els seus hereus.
Futur:
Com que la IA diuen que és el futur, suposo que també volem que parli català,
no?
IV
Parlem
CATALÀ perquè és de justícia! Els drets lingüístics són drets humans.
Doncs deu ser la justícia que es passen pel forro la majoria dels jutges que operen a Catalunya els quals, mentre fan els judicis i dicten justícia en castellà, condemnen a mort el català.
V
Si
nosaltres no parlem CATALÀ, ningú el parlarà per nosaltres.
Explico
una petita anècdota: Habitualment compro el pa en un forn de tota la vida de
Tarragona. Progressivament tots els dependents han passat a ser sud-americans.
Jo no canvio mai al castellà; ho dic a poc a poc, síl·laba per síl·laba, però
intento per tots els mitjans de mantenir
el català. Darrera el taulell hi ha una noia que al parlar-li jo en català,
també m’hi parlava ella. Frases senzilles. -Què volies?, Moltes gràcies!, El
vols tallat?, Estic aprenent, Adeu, gràcies!- De sobte, un bon dia ja no el
parlava gens. De bon rotllo, sempre de bon rotllo, li vaig preguntar:
-Ja
no parles català?
-Es
que ningú em parla en català -em va dir amb to planyívol.
M’hi
vaig fixar i efectivament. Els client parlaven ja d’entrada en castellà, a ella
i a tots els seus companys, i si alguns pocs començaven en català, a la seva
resposta en castellà, ràpidament canviaven. Jo, per dins, m’estirava els
cabells, em donava cops al pit i pensava: Però quin interès ha de tenir una
persona a parlar una llengua que no és la seva i que li resulta difícil
parlar-la, si els propis parlants d’aquesta llengua no la parlen?
VI
El
bilingüisme social és una trampa dels que t’exigeixen que siguis bilingüe
perquè així ells poden continuar sent monolingües.
No se m’havia ocorregut, però potser sí que aquest és l'objectiu dels ignorants retrògrades que consideren que l’única llengua digna del món és la seva i es neguen a aprendre’n qualsevol altra.
VII
Amagar-lo
o renunciar a parlar el CATALÀ és fer-li la feina a Lluís XIV, a Felip V, a
Franco, als seus hereus i als que durant més de tres segles han intentat
esborrar-nos del mapa.
D’aquests,
tots crien malves menys els hereus del franquisme. Vull dir-los una coseta: si
la nostra llengua ha sobreviscut fins avui després de perseguir-la durant més
de tres segles, no cal que us esforceu més per aniquilar-la perquè quan vosaltres
(i jo) també crieu malves, el català subsistirà.
VIII
Per
què hauríem de gastar un sol cèntim en un negoci, plataforma, subscripció,
partit o entitat que menysprea la llengua CATALANA?
Això
no és nou, però... per què no ens hi mirem més a partir d’ara? Boicot a qui
només té en compte els catalans per a fer negoci, sense respectar la nostra
llengua i la nostra identitat!
IX
Sense
llengua perdem identitat, sense identitat perdem sobirania, i sense sobirania
no som res.
O
potser és al reves. Darrerament penso que ha estat l’intent fallit del procés
d’independència allò que ha refredat la identitat i amb la identitat
enfredorida tant se’ns en fot la nostra llengua. On punyeta són el milió i
escaig de persones que es van manifestar durant set anys per la Diada Nacional
de Catalunya? Tots parlen en castellà ara? Veig aquesta desafecció progressiva
pel CATALÀ i no se m’ocorre res més.
X
Compartim-lo,
reclamem-lo, rebel·lem-nos! Parlem CATALÀ!
Diu
l’Óscar que de tant en tant quedava amb la Carme Junyent i que un dia li va
preguntar què els diria als parlants en català per redreçar la situació
d’amenaça que patia la llengua. La resposta de la Carme va ser rasa i
entenedora, però sobretot demolidora per la solució tan fàcil que proposava:
-Parleu-lo!
Ja
ho sabem, parlem-lo!

T'asseguro que faré més cas d'aquest decàleg que el de les tables de la llei del Charlton Heston.
ResponEliminaMolt ben fet, Xavi! M'agradaven aquelles pel·lícules, però quan penso que eren americanes i que ens van fer creure el que van voler... m'enrabio.
EliminaUna abraçada!
No hi ha cap d'aquests deu punts que no sigui ben lògic i sabut de sobres. Als que fa anys que n'estem convençuts no ens ensenya res de nou, però està molt bé que aquest decàleg s'hagi publicat en un dels llibres més venuts per Sant Jordi... potser servirà per convèncer a algú més.
ResponEliminaAbraçades!
Sí, la idea és aquesta. Com que ens l'han posat tant davant dels ulls, vaig pensar que seria un bon reclam, però em temo que als convençuts no ens cal i els reacis ni s'ho miraran. A veure amb els que dubten, que jo crec que són aquests, que els manca autoestima per la seva identitat i ràpidament canvien al castellà.
EliminaEn fi, la intenció és bona; el resultat, incert.
Una abraçada, Mc!
Una bona feina, només hi rectificaria un punt que em fa mal: Les Pitiüses són part de les Illes Balears. I dit això, xerrem-ho!
ResponEliminaAferradetes, nina.
Tens tota la raó, Paula! Doncs ho arreglo per no confondre els lectors. I perquè no et vull fer cap mal...
EliminaAferradetes!
A la meva biblioteca, territori comanche, quan venen a fer-se el carnet, si no són d'Amèrica del Sud, els més repetanis, o vénen de l'Índia, Pakistan, el Marroc i només saben una mica d'anglès o castellà, molts saben el català o volen saber-lo. Passa el mateix que amb la poesia, potser molts no hi entren, però sempre la respecten.
ResponEliminaDoncs ja em conformaria amb què tots els territoris comanches fossin com aquest, Helena! Venir a fer-se el carnet de la biblioteca, encara que agafin els llibres en castellà, ja és un bon senyal d'integració i d'estar obert, em sembla a mi.
EliminaAbraçada per tu, que lluites en territori comanche!
Mentre el català no sigui necessari pel dia a dia ( llengua oficial) , anirà com anirà.....
ResponEliminaSalut !!
Aquesta és la principal raó que estiguem com estem, Artur! Necessari, que ho seria si les lleis es fessin complir, però és que aquí som tan tolerants que els que els manca voluntat d'integració se'ns mengen.
EliminaSalut i no defallim!
Jo també l'he llegit i estic d'acord amb tu, que està molt bé el monòleg, però el decàleg és el millor.
ResponEliminaParlem-lo!
Sí, els monòlegs et fan somriure a cada moment, però el decàleg és la cirereta. Punyeta! Si és el llibre més venut per Sant Jordi, tots els que l'han comprat l'haurien de llegir i agafar consciència de la situació.
EliminaUna abraçada, Carme!
Hi torno perquè he llegit el comentari de la Paula, que té tota la raó, i m'ha fet adonar que a la llista de territoris de parla catalana hi falta la franja d'Aragó. I, ja que parlem d'aquesta zona i posats a fer esmenes a aquestes llistes de la IA, m'atreveixo a afegir que això de "xapurriat" o més aviat "chapurreau" fou primer un terme despectiu per referir-se al nostre idioma i que ara ho utilitzen justament els que defensen que parlen una llengua diferent del català, jo no l'hauria afegit a la relació.
ResponEliminaTambé estic ben d'acord amb el que diu l'Artur. És evident que els parlants hem de defensar l'idioma parlant-ho tot el que puguem, però mentre les lleis (o els jutges que les apliquen) el segueixin considerant de segona divisió sempre remarem a contracorrent.
Una altra abraçada!
Mai no se'n sap prou o no es pensa en tot. Sempre miro de contrastar la informació, però en aquest post n'hi havia tanta que potser vaig tirar pel dret. Ara arreglo el que m'ha dit la Paula. Em sona que una companya de feina que vaig tenir, que era de Tamarit de Llitera, també li'n deia xapurriat, però no ho puc assegurar. Bé, afegiré "el català de la franja de Ponent" i segur que s'entendrà.
ResponEliminaGràcies, Mc!