DEFENSAR EL CATALÀ ÉS COSA NOSTRA

 

                                

Ja fa dies que vull comentar el llibre de l’Óscar Andreu, “Manual de defensa del català”, potser més pel decàleg que hi inclou, que pel llibre en sí. Llibre lleuger, d’humor, poc literari, molt llegible. Testimoni d’un català d’avis paterns espanyols que fins que no va sortir del seu barri als divuit anys es pensava que el català era una llengua que s’havia inventat la seva mare per parlar amb ell. Així ho deia ell en els seus monòlegs i així ho repeteix en el llibre.

La qüestió és que amagat en la part interior de la coberta hi ha un decàleg de defensa del català que no té pèrdua. Són deu afirmacions senzilles, però dignes de recordar perquè, renoi!, sovint sembla que haguem perdut la memòria de qui som, que ens faci vergonya ser-ho o que haguem de demanar permís per viure en català.

Som-hi amb el decàleg!

                                           I

La llengua pròpia dels territoris de parla catalana és (el nom ja en dona pistes) EL CATALÀ.

Doncs això! Clavat als països de parla anglesa, on la seva llengua és l’anglès. I per als de parla francesa, el francès. I per... Pensem-hi!

I quins són aquests territoris? Doncs el País Valencià, les Illes Balears, la franja de Ponent, el Principat d’Andorra, la Catalunya Nord, la Ciutat de l’Alguer a Sardenya, el Carxe a la regió de Múrcia i... sí, també Catalunya! 

                                        II

El CATALÀ rep altres noms, depenent del lloc on es parli perquè és una llengua unida, diversa i vibrant.

Diu la IA que rep els noms de: valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, alguerès, rossellonès, català de la Franja i sí! Català. Però, i això ja no ho diu l’IA, sinó jo, peti qui peti, tant si agrada com si no, TOT ÉS CATALÀ.

                                      III

Parlem CATALÀ perquè ens arrela al passat, ens connecta al present i ens projecta al futur, però sobretot perquè ens dona la gana.

Passat: Neix a l’Edat Mitjana, provinent del llatí, al segle XV té el seu màxim esplendor. Als segles XVI, XVII I XVII està en decadència i al segle XIX ressuscita amb la Renaixença.

Present: Ho he d’explicar? La situació que estem vivint ara, malgrat que ens vulguin fer creure el contrari, és un llegat del franquisme i els seus hereus.

Futur: Com que la IA diuen que és el futur, suposo que també volem que parli català, no?

                                      IV

Parlem CATALÀ perquè és de justícia! Els drets lingüístics són drets humans.

Doncs deu ser la justícia que es passen pel forro la majoria dels jutges que operen a Catalunya els quals, mentre fan els judicis i dicten justícia en castellà, condemnen a mort el català.

                                      V

Si nosaltres no parlem CATALÀ, ningú el parlarà per nosaltres.

Explico una petita anècdota: Habitualment compro el pa en un forn de tota la vida de Tarragona. Progressivament tots els dependents han passat a ser sud-americans. Jo no canvio mai al castellà; ho dic a poc a poc, síl·laba per síl·laba, però intento per tots els mitjans  de mantenir el català. Darrera el taulell hi ha una noia que al parlar-li jo en català, també m’hi parlava ella. Frases senzilles. -Què volies?, Moltes gràcies!, El vols tallat?, Estic aprenent, Adeu, gràcies!- De sobte, un bon dia ja no el parlava gens. De bon rotllo, sempre de bon rotllo, li vaig preguntar:

-Ja no parles català?

-Es que ningú em parla en català -em va dir amb to planyívol.

M’hi vaig fixar i efectivament. Els client parlaven ja d’entrada en castellà, a ella i a tots els seus companys, i si alguns pocs començaven en català, a la seva resposta en castellà, ràpidament canviaven. Jo, per dins, m’estirava els cabells, em donava cops al pit i pensava: Però quin interès ha de tenir una persona a parlar una llengua que no és la seva i que li resulta difícil parlar-la, si els propis parlants d’aquesta llengua no la parlen?  

                                      VI

El bilingüisme social és una trampa dels que t’exigeixen que siguis bilingüe perquè així ells poden continuar sent monolingües.

No se m’havia ocorregut, però potser sí que aquest és l'objectiu dels ignorants retrògrades que consideren que l’única llengua digna del món és la seva i es neguen a aprendre’n qualsevol altra. 

                                      VII

Amagar-lo o renunciar a parlar el CATALÀ és fer-li la feina a Lluís XIV, a Felip V, a Franco, als seus hereus i als que durant més de tres segles han intentat esborrar-nos del mapa.

D’aquests, tots crien malves menys els hereus del franquisme. Vull dir-los una coseta: si la nostra llengua ha sobreviscut fins avui després de perseguir-la durant més de tres segles, no cal que us esforceu més per aniquilar-la perquè quan vosaltres (i jo) també crieu malves, el català subsistirà.

                                      VIII

Per què hauríem de gastar un sol cèntim en un negoci, plataforma, subscripció, partit o entitat que menysprea la llengua CATALANA?

Això no és nou, però... per què no ens hi mirem més a partir d’ara? Boicot a qui només té en compte els catalans per a fer negoci, sense respectar la nostra llengua i la nostra identitat!

 

                                      IX

Sense llengua perdem identitat, sense identitat perdem sobirania, i sense sobirania no som res.

O potser és al reves. Darrerament penso que ha estat l’intent fallit del procés d’independència allò que ha refredat la identitat i amb la identitat enfredorida tant se’ns en fot la nostra llengua. On punyeta són el milió i escaig de persones que es van manifestar durant set anys per la Diada Nacional de Catalunya? Tots parlen en castellà ara? Veig aquesta desafecció progressiva pel CATALÀ i no se m’ocorre res més.

                                       X

Compartim-lo, reclamem-lo, rebel·lem-nos! Parlem CATALÀ!

Diu l’Óscar que de tant en tant quedava amb la Carme Junyent i que un dia li va preguntar què els diria als parlants en català per redreçar la situació d’amenaça que patia la llengua. La resposta de la Carme va ser rasa i entenedora, però sobretot demolidora per la solució tan fàcil que proposava:

-Parleu-lo!

                       Ja ho sabem, parlem-lo!