dilluns, 5 de juliol del 2021

EL PLAER

 

                               

Em veig obligada a anticipar que, malgrat el títol, en les línies que segueixen no hi trobareu cap escena de sexe exquisida ―el qualificatiu no és meu, és dels meus lectors, a l’estil de les que acostumo a obsequiar gasivament en les meves novel·les.

       Avui volia parlar d’un altre plaer, del plaer d’anar pel carrer sense mascareta, de sentir l’aire en tota la cara, de no haver de fixar els ulls només en els ulls de l’interlocutor que, tot i ser una pràctica prou interessant, ja n’estic molt tipa de no veure el nas, la boca i el llenguatge facial que m’ofereix un rostre al complet.

       L’altre dia anava caminant amb l’Elna pel carrer. Carrer de vianants, una al costat de l’altra, lliures, sense donar-nos la mà, l’airet ens venia a la cara i li tirava cabells i vestit enrere.

     ―Oh, que bé, que bé que estic, iaia! em diu, entusiasta.

       ―I això, fill meu?

       ―Aquest aidet que fa, oh que bé!

       ―Sí, és un plaer.

       ―Un què?

       ―Un plaer, carinyo!

       ―Això, un paler! Un paler, iaia!

       La paraula, tot i no pronunciar-la bé, no li va caure a terra, no, perquè l’anava dient de tant en tant:

       ―Un paler, és un paler!

       La setmana passada, dijous, vaig assistir a un acte públic a l’aire lliure. Algun conegut anava amb mascareta i com que era més o menys de la meva edat, li vaig preguntar si no estava vacunat.

       ―Sí, i tant! ―em va dir― però ja ni m’adono que la porto.

       ―Caram! ―vaig contestar, sorpresa―Doncs treu-te-la, treu-te-la i t’adonaràs de la diferència.

       No era una sola persona, n’eren unes quantes que la portaven i em va estranyar, però entenc que la gent no es refiï d’un virus que ara mateix va a l’ample a la caça del no vacunat i quan el troba s’hi acarnissa.

       A mi digueu-me inconscient, però sento que he d’aprofitar el moment, perquè no sé quan temps durarà, i corro escrivint això perquè potser d’aquí a res ens tornen a confinar o a emmascarar. I ara ve quan en el proper post he de dir que m’he contagiat i que no m’havia d’haver tret mai la mascareta. Doncs mira, m’hi arriscaré! No penso renunciar al plaer de l’alliberament, del meu, i del dels que m’envolten.

       Avui he vist la meva amiga Àngels en bicicleta; ella ni m’ha vist perquè la cara de felicitat que feia ―l’aire a la cara, la bicicleta contra el vent― l’embolcallava sencera. Jo anava en cotxe i per un moment també he sentit l’aire a la cara com quan veremant, amb el cap entre les pampes, en sec m’arribava una bufada d’aire; o com quan en plena calitja d’estiu, asseguda a la terrassa, de nit, quan res no es mou, una  minsa i inesperada alenada d’aire em recorre l’esquena. Tinc més exemples, però ho deixo aquí perquè segur que tothom té els seus moments de gaudi aeròbic (no sé si aquesta és la paraula), o si més no, els hauria de tenir. Per què? Doncs perquè són un paler, perdó, un plaer.


No és l'Àngels, però ho podria ser


       Desitjos per aquest estiu:

1. Que la meva neta aprengui a dir “plaer” i altres paraules per a ella difícils.

Desitjos per sempre:

2. Que segueixi apreciant els petits plaers que ens dona la vida, com el de l’aire a la cara. Desig que faig extensiu a tots els que em llegiu.

3. Que no hagi de passar mai més una pandèmia. També ho faig extensiu.

4. Que segueixi essent per a ella la millor iaia del món ―no ho dic jo, ho diu ella―. I això m’ho quedo per a mi sola.

 

       I ja ho sabeu, si voleu saber de l’altre plaer, haureu de llegir els meus llibres.

 

 

13 comentaris:

  1. Doncs sí que és tot un plaer anar sense mascareta, i tant! Jo sempre que puc, també vaig sense mascareta, però encara tinc la prudència de posar-me-la si soc a un carrer que hi ha gent o si em creuo amb algú. Es tracta d'anar combinant la cosa. Ara ja estic vaccinada i ja vaig una mica més tranquil·la, però tot i així vaig amb compte.

    Ara tinc un nebot que l'ha pescat i que de moment no està pas greu, però fa por aquest rebrot que hi ha ara... la cinquena onada, diuen... a vegades penso que no ens ho acabarem de treure de sobre en molt temps.

    Que tinguem sort!!! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Carme! I com canvien les coses en quinze dies, no? Evidentment que m'he tornat a posar la mascareta i si t'he de dir la veritat em sento més en risc que al principi de la pandèmia. Tinc dues amigues vacunades amb pauta completa i a totes dues les filles les han contagiat; una d'elles és a l'hospital. Quan veus la potència d'aquesta variant t'esgarrifes. Cuideu-vos i una abraçada!

      Elimina
  2. Ara mateix m'he confós ...no sé si escoltava a la Tresa o...a la Mimí ! hehehe tant agosarada i decidida, sempre !!. Bé, bromes a part, crec que s'ha de anar en compte, encara que estem vacunats contra el covid , però que no som "invencibles" contra el covid ! no ens passem de llestos i siguem prudents !. Ha estat un paler, ai ! ...un plaer, llegir-te de nou i somriure amb les teves històries i comparteixo els teus desitjos. Bon Juliol !! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Artur, és que la Mimí i jo tenim un cert parentiu i ella acostuma a dir el que jo penso. La veritat és que ja m'ha passat l'agosarament, veient el pa que s'hi dona en les darreres setmanes, i m'he tornat a posar la mascareta raudo i veloç, que no m'ho ha hagut de dir ningú, no. En fi, costarà que tornem a gaudir del "paler" amb plenitud. Abraçada i a cuidar-se!

      Elimina
  3. Tot i confiar que no, he passat gairebé una setmana que no era jo de cap manera. I no per un contacte, NO!, ha estat la maleïda vacuna que m'ha tombat. Febres altíssimes, pèrdua de ganes de posar-me res a la boca, mal de cap fortíssim... i el cos que no valia per a res.
    Amb tot això et vull dir que clar que és un plaer anar sense, però crec que encara n'hi ha per molt de temps i no saps com m'ha agradaria equivocar-me!.
    Ja veus, sent prudent, sense tenir contactes (ni familiars ni d'amics) i com ho he passat.

    Aquest estiu, estic segura que la teva néta aprendrà moltes coses amb la seva estimada iaia.
    Aferradetes i salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et va agafar més fort del normal, doncs, sa lluna. Si ha de servir per guanyar més anticossos, ja està bé. El que passa és que no tenim, ningú ho té, res clar. L'important és que ja estiguis bé.
      Doncs mira, no la tinc gaire l'Elna perquè s'ho passa tan bé al casal que li han allargat l'estada, però bé, ja et pots imaginar que quan la tinc ho aprofitem tant com podem.
      Aferradetes i cuida't molt!

      Elimina
  4. Jo, malgrat estar vacunada, segueixo mantenint les precaucions que aconsella el sentit comú...Només em trec la mascareta quan vaig a passejar i tot i així, si em creuo amb algú, me la poso...Penso que després de tant de temps de fer una vida diferent, ara no bé d'unes quantes setmanes més. Quan sento a la tele que hi ha un nou brot de la pandèmia, canvio de seguida d'emissora. Em posa nervuiosa veure que per la poca responsabilitat d'alguns, tornem enrera...
    Per cert, a mi la vacuna no em va fer cap efecte secundari!
    Petonets bonica i que gaudeixis molt aquest estiu amb l'Elna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Roser! Per poca responsabilitat la dels que prenen decisions. Calia obrir-ho tot de la manera que es va fer, sense desescalada ni res? Els mestres i professors partint-se el pit tot el curs per prendre totes les mesures; un èxit pels pocs casos i en un cap de setmana se'n va tot en orris. Jo no dic que sigui fàcil, però això ja ho van fer l'any passat; una desescalada a mitges, a quarts, i a continuació segona onada. No han après res?
      Petonets, xata, gràcies i cuida't com fins ara!

      Elimina
  5. Si una neta diu que la seva iaia és la millor iaia del món, és que és així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Qui pot dubtar de la paraula d'un nen, Xavier? Sempre són sincers. Si no li agrada el meu nou pentinat, ho diu; si està trista no se n'amaga; si vol saber una cosa, la pregunta. No hi ha motiu per pensar que quan diu "la millor iaia del món" menteix, eh que no???
      Una abraçada i cuideu-vos tots!

      Elimina
  6. "Un cop de vent et pot fer feliç" és una màxima que he fet meva. No m'estranya aquest plaer del que parles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és una bona màxima, Helena! Alguna cosa deu tenir a veure amb el plaer-paler. Potser saber conformar-se amb poc i saber apreciar els petits bons moments.
      Una abraçada, de moment a distància!

      Elimina