diumenge, 28 de juny del 2020

A QUI LI TOCA ARA?

                                      

Tot i que ara el torn ja s’agafa amb aquells paperets de rifa que surten d’un dispensador, segur que tots hem sentit alguna vegada aquesta frase, ja sigui al mercat, a la carnisseria, a la peixateria i en totes aquelles botigues on ha de quedar clar a qui li toca ser despatxat.

Ara li toca a Laura Borràs. Es van adonar que entrava a la botiga quan va començar a parlar clar al Congrés i van entendre que no passaria la tanda a ningú més quan algú va suggerir que podria ser una bona presidenta de la Generalitat. Mas, Pujol —sí, també, també va pronunciar la paraula maleïda—, Puigdemont, Sánchez, Turull, Torra i ara, doncs, ara li toca a Laura Borràs. Allò de descabezar el independentismo que va dir la vicepresidenta soez, perdó, Saez, ai no Sáenz vull dir! —sempre  m’embolico amb aquests cognoms— cada cop és més preventiu. Ja no es busca quin delicte ha comés la persona a partir d’alguns indicis; ara es busquen alguns indicis de delicte a partir de la persona.




El crim, sempre castigat amb la pena màxima, consisteix en demanar independència a la botiga dels horrors, aquella que exhibeix el rètol de “Democràcia”, però que quan entres, l’amaga sota el taulell. No fos cas que en nom de la democràcia, algun dependent despistat pogués servir la independència.  Tot i així no els caldria patir tant, perquè per damunt de la botiga hi ha els abastadors suprems i constitucionals, com si diguéssim la Mercabarna de la justícia, que amb les seves sentències té la missió d’esborrar amb aigua ras de la forta qualsevol vestigi d’independència del cervell i el cor dels compradors.

Però una cosa és tenir la missió i l’altra aconseguir l’objectiu. Això ho tenen més difícil. Amb sis presidents de la Generalitat represaliats, més una possible presidenta que represaliaran preventivament, de moment la independència segueix ben viva al cervell i al cor dels que la desitgem. Una altra cosa és que ara mateix la puguem assolir, però esborrar-la, allò que es diu esborrar-la, ja s’ho poden treure del cap, que com més fort rasquin més fort la fixen. Potser la nostra estratègia ha estat errònia, però la seva també.

Ara bé, l’estratègia més errònia, i que encara fa més mal, és la d’anar cadascú a la seva. Parlo dels partits independentistes, és clar, que amb la seva desunió només posen en evidència els seus interessos partidistes i electorals i, descaradament, deixen de banda els interessos pels quals els vam votar. Si només el poble salva el poble, com crec que va dir Junqueras i s’ha anat repetint —sens dubte és una gran frase—, i els representants del poble passen del poble, si el poble es vol salvar, potser que vagi passant d’aquells que un dia va creure que el representarien.

 


12 comentaris:

  1. Els Oques Grasses canten: "No hi haurà gàbies per tants ocells"
    A Espanya si han de fabricar 7 milions de gàbies ho faran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh i tant, Xavier! Mascaretes no, però gàbies les que convingui. Hi ha prioritats: la unidad de España por encima de todo.

      Elimina
  2. És cert que a la Laura Borràs no li buscarien tant les pessigolles si no fos independentista, però tampoc la podem posar al sac d'altres polítics represaliats. Alguns estan a la presó o a l'exili perquè van muntar un referèndum. A Borràs la busquen per pràctiques il·legals. Si ets indepe i has fet coses poc legals, més val que no t'exposis gaire públicament, perquè et trincaran segur. A un altre no li passaria, de fet, no els passa res a alguns polítics que fan coses pitjors. No obstant, no se la pot equiparar als presos polítics, em sap greu, però és així. Confio que podrà provar la seva innocència si, com diu, no ha fet res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscar preventivament, a veure què troben, desviar el cas des dels mossos a la guàrdia civil, perquè els mossos i la sindicatura de comptes no havien trobat res que fos delictiu... a veure XeXu, si això no és persecució política, no sé com en dieu. Em sap greu però és així.

      Dir que confies que podrà provar la innocència davant del suprem, a mi, em sembla una broma de mal gust.

      Ja sé que no soc a casa meva i que no hauria de contestar, però no me'n sé estar.

      Elimina
    2. No ho faig, XeXu. La poso al costat dels presidents represaliats. Però no podem ser tan il·lusos tampoc. Quina il·legalitat va fer Artur Mas per multar-lo i inhabilitar-lo? Muntar una consulta que no arribava a referèndum? I Torra perquè l'inhabilitin? No despenjar una pancarta? Jo no ho sé, si la Laura Borràs és culpable o no culpable, el que ser és que és víctima de la persecució de sempre i que la il·legalitat de què l'acusen, segons diuen, és una pràctica habitual en la comptabilitat de l'Administració. I amb tants antecedents de persecució a l'independentisme i de judicis gens imparcials, no entenc que ara ERC i la CUP creguin en la justícia espanyola, no ho puc entendre si no és l'excusa per minar l'adversari. Aquesta desunió només debilita les nostres aspiracions i alegra l'estat espanyol.

      Elimina
    3. Com si fossis a la teva, Carme, a part d'estar d'acord amb l'amfitriona.

      Elimina
  3. Semblava que ara ja estàvem tots bé, que el virus ens havia fet oblidar totes les coses per les quals lluitàvem fa no res...Però no, ara tornem a ser reivindicatius, però sense posar-nos d'acord.
    Jo ja he perdut el compte dels partits indepes, perquè surten com els bolets...Com volem arribar a bon port si no hi ha ningú que sàpiga governar les barques? Tinc ganes que es convoquin eleccions, per veure qui es presenta!!!
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Indepes, indepes hi ha els de sempre, Roser. Tots els que ara marxaran de Junts per Catalunya no ho són, d'indepes i aquest nou de Marta Pascal, encara menys, per molt que posin la independència en el seu full de ruta. Mira que creure que hi arribarem perquè l'estat espanyol ens deixarà...
      Apa, petonets, i mira, jo també tinc ganes que hi hagi eleccions perquè diu que les eleccions posen a tothom al seu lloc.

      Elimina
  4. Anem agafant tanda, que am final això dels 7 milions de gàbies serà veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot cas ens hauran de fer treballar dins la gàbia, Carme, perquè si Catalunya deixa de treballar, España s'enfonsa.

      Elimina
  5. A mi m'agradaria que la Laura fos presidenta... però té mala peça al teler.

    ResponElimina