dijous, 11 d’octubre del 2018

VITRUM, MÉS QUE MAI


                                               
El cap de setmana passat va tenir lloc al meu poble la Fira del Vidre artesà, VITRUM, per cinquè any consecutiu. Vaig estar vigilant TV3 la meva— divendres, dissabte i diumenge per veure si en deien alguna cosa, però res. La Fira Mediterrània de Manresa, el Suquet de Peix de Roses, la Fira del Llibre de Besalú, la Festa dels Petits Camaleons, el Festival Iber d’Alcanar... la majoria vitalícia de la dreta americana al Suprem... ai no! això no és cap fira, tot i que a vegades ho sembla. Diria que no hi ha cap més fira del vidre en tot Catalunya, per tant l’esdeveniment bé es mereixia un petit apunt al Telenotícies, no? Ja sé que  van venir el primer any, però qui es podia imaginar aleshores que la Fira agafaria tanta volada? Amb tot, cap problema perquè la difusió va arribar a tots els racons del país, i és que, ens agradi o no, sense difusió avui en dia som morts. Per fer-ho arribar més lluny encara, ara en parlaré al meu blog que, segons les estadístiques arriba fins a Polònia, Suècia, Singapur, E.E.U.U. i Austràlia. No sé pas qui em deu llegir a Singapur; sí que ho sé, a Austràlia, que hi tinc una amiga —Hola, Àstrid!—, però no penso contradir a Blogger que és el servei que em permet arribar a vosaltres, lectors, i compartir el que escric.
Vimbodí i Poblet es va omplir de gent de gom a gom, que anaven d’una activitat a l’altra sense donar l’abast: les demostracions de vidre bufat en diferents punts del poble, els mercats d’artesania, els jocs creatius relacionats amb el vidre, els àpats popular amb vaixella de vidre? No, això no. Les exposicions, les cercaviles, el concurs de beure amb porró, el Vitromusical, el concert de Joan Reig... I encara me’n deixo. Tot ben coordinat per la Rosa que, a més a més és la regidora del Museu. La veritat és que entre la gernació forana i l’alegria general de la gent del poble, obrir-se pas semblava misión impossible.
Vimbodí té una tradició molt antiga en el vidre. Ja al segle XII a la partida de Nerola hi havia un forn de vidre que abastia el monestir de Poblet. Tanmateix, allò que tothom recorda o n’ha sentit a parlar és dels forns que s’hi van instal·lar els primers anys del segle XX, que donaven feina a molta gent del poble i també de fora. Algun s’hi va mantenir fins als anys cinquanta. De fet el forn recuperat i el museu que hi ha actualment provenen i són testimonis d’aquesta tradició més recent. 

Fotos del Museu i meva


El  Museu-Forn del Vidre   es pot visitar tot l’any i gaudir de les demostracions del mestre vidrier Paco Ramos.


Aquest any la Vidriera d’Honor ha estat la Sílvia Bel. Va venir dissabte a la tarda i amb la seva senzillesa habitual em va fer advertir que les actrius i els actors actuen, però com a persones no tenen res a veure amb els papers que interpreten. Ja sé que això és una evidència, però és que des que la Sílvia fa el paper de Marta a la sèrie de la sobretaula “Com si fos ahir”, haig de fer esforços per no creure que és una malvada integral. Bé, això només significa que és una actriu integral. La Sílvia ens va dedicar un petit discurs sobre la importància dels oficis i fins i tot va bufar per elaborar una magnifica ampolla de vidre. Amb l’ajuda del mestre segovià Diego Rodríguez, això sí.

La Sílvia i el Diego
Foto: JM Potau


Eh que és bonic?
Foto: Rosa Albes


Un altre acte que ha tingut molt d’èxit
és el que té lloc cada any al Carrer
de les Abraçades, un carrer d’escales
dels més estrets de Catalunya, amb
només 94 centímetres d’amplada. 
Potser amb aquesta dada no caldria
que expliqués perquè té aquest nom,
però tinc ganes de fer-ho, ves! 
Dues persones alhora no hi poden
passar si no és abraçades. 


Per cert, cada any pel Vitrum, concurs d’abraçades al Carrer de les Abraçades. Com més gent s’abraci, millor. Al peu de les seves escales, aquest any la Júlia, una xiqueta que entre molts altres empeny el poble amb força, hi ha explicat diverses vegades perquè ningú no s’ho perdés, el conte del vidrier i la pagesa, la Llegenda del Matrimoni de Vidre, recreada per l’Enric, un periodista lletraferit com jo que tampoc no para de donar impuls al poble.
També durant unes hores de diumenge al matí es va produir una mena de prodigi, increïble per qui no ho hagi vist mai: l’escultor català Iván López a partir d’un bloc de gel va esculpir un “matrimoni” gegant, a imatge del de vidre, amb tots els seus detalls i filigranes, però molt més gran —com per amanir-se el xai al forn, l’ogre del Polzet. És clar que l’oli i el vinagre són per l’amanida, però els ogres són carnívors, sí o no?

De gel
Foto: JM Potau


I com que segur que tothom s’està preguntant què caram és això del Matrimoni de Vidre, ho hauré d’explicar. És una simple setrillera, i atenció! que el nom correcte és setrilleres, però en aquest cas són dues setrilleres en una sola peça. Amb dos compartiments i dos brocs, un per l’oli en un costat, un pel vinagre a l’altre. Com el matrimoni, vaja! Sempre junts, però cadascú per la seva banda. Com soc, eh?

I de vidre
Foto meva

No sé si algú va tenir una idea brillant o va sorgir espontàniament i tothom s’hi va animar, però pràcticament tots els pobles de Catalunya, per petits que siguin, tenen la seva festa a partir d’aquelles particularitats o aquella història que els diferencia del altres. En el cas del Vitrum, la idea va ser de la Maite, que era regidora  de Turisme l’any que es va fer la primera edició de la Fira. Vimbodí i Poblet té quasi mil habitants, però hi ha pobles petitíssims ja vaig parlar de Fulleda a HEROÏNES que igualment han trobat el seu tret identificador tan important i de tant interès com qualsevol altre. I és que la història no discrimina els llocs on s’esdevé, igual com el pas del temps no té cap mirament amb els llocs on s’ha escrit la història. Només els pobles amb el seu interès i respecte poden fer-la reviure. Gràcies des d’aquí a tota la gent que, igual que la Rosa, la Júlia, l’Enric, la Maite, s’ha bolcat generosament en els actes perquè tot sortís el millor possible. Jo que ja tinc uns quants anys puc dir que mai havia vist Vimbodí i Poblet tan imparable.

Quan al vespre de diumenge guaito per la finestra i veig els carrers tan tranquils, quasi deserts, una certa enyorança m’aclapara i em consolo amb una realitat implacable que també té a veure amb el pas del temps: d’aquí a no res, tornarà el primer cap de setmana d’octubre i amb ell el VITRUM.

23 comentaris:

  1. Pel que expliques Vimbodí és com el Murano català.
    Si una parella pugen totes les escales abraçats deu ser com quan se salta el foc de Sant Joan agafats de la mà, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment no som tan coneguts, Xavier, però tot arribarà!
      La imatge és bonica, eh que sí? Doncs l'any que ve pots venir a practicar.

      Elimina
  2. Doncs fas bé de dir-ho i d'explicar-ho perquè jo no ho sabia i d'aquí no res tornarà a ser octubre i podrem venir a veure-ho.

    Suggeriment: tu que hi ets a prop ens ho podries recordar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no costa res, Carme. No és ben bé com sortir a TV3, però almenys els meus lectors n'estaràn assabentats. A veure si us animeu, a veure si s'animen els de Singapur.

      Elimina
  3. M'agrada l'incís que fas dels organitzadors, Teresa. En un poble petit com Vimbodí, amb gent majoritàriament d'avançada edat, que els artífecs d'aquesta fira sigui gent jove, li dóna molta més importància. I sí, mai habia vist el poble amb tanta vida. Llarga vida a Vitrum!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Dina. Hi ha la festa dels Torrents que fem cada quatre anys des de fa molt temps i bàsicament qui s'hi posa durant tot l'any és gent molt gran, tot i que els darrers dies tothom col·labora. Potser la clau d'aquesta organització jove és que és un esdeveniment nou i, ja se sap que per als joves, això sempre té més al·licient que seguir les tradicions. Llarga vida al Vitrum i als vimbodinencs!

      Elimina
    2. Rectifico, Dina. Les festes són cada cinc anys. Passen tan de pressa que perdo el compte.

      Elimina
  4. Com a muranenc/vimbodinec t,agraeixo, Teresa, aquest post del bloc. Uns al capdavant i els altres participant-hi tots fem VITRUM! I pel que fa al carrer de les Abraçades, m,ha comentat un ocellet (de vidre vimbodinenc) que una de les parets aviat incorporarà un element de no sé quina famosa escriptora vimbodinenca/tarragonina, per a qui escriure és bufar i fer ampolles...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es mereixen, Muranenc, les gràcies als qui ho organitzen, que ningú sinó ells no sap la feinada que hi ha.
      Ja veig que als ocellets de vidre els agrada fer safareig, ja ho veig! A mi també m'ho han comentat, també.

      Elimina
  5. Avui en dia , hi han moltes maneres de fer difusió d'un event, un d'ells el que ens portes tu avui. Veig que es una proposta força interessant i me l'apunto per la propera vegada !.
    Felicitats !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Artur! Ja faré un recordatori aquí. No és l'objectiu d'aquest blog fer publicitat de res. Si ho faig alguna vegada és perquè el tema em motiva, més que res sentimentalment, i perquè penso que pot ser interessant que els lectors ho coneguin. I gràcies!

      Elimina
  6. Teresa, moltes gràcies per aquesta lliçó de cultura popular, que moltes vegades les coses que fan als pobles petits o no tant, ens passen desapercebudes. El nostre país és molt ric en manifestacions culturals i totes valen la pena...
    Segur que vas batre el record al carrer de les abraçades; sabia que era el matrimoni de vidre, però no coneixia la llegenda, ets una font d'informació.
    Falta un pelin per la primera setmana d'octubre del 2019, però...
    Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que t'ha agradat més aquest post que les meves batalletes habituals, Roser! Com ets, eh? Bé, celebro que t'hagi agradat conèixer-ho. És veritat que som rics en cultura. Cada cap de setmana hi ha esdeveniments d'aquests, ara acompanyats dels altres de solidaritat per la nostra gent.
      No pateixis que jo aviso al setembre proper i tots els bloguers al Vitrum!
      Petonets!

      Elimina
  7. M'agraden molt les fotos del museu i teves, tot i que prefereixo el vidre aplicat a objectes útils com unes setrilleres o un porró. Les altres coses es converteixen en andròmines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, cadascú té el seu gust, Helena. No tot ha de ser d'utilitat, no? Almenys això pensem en el moment que tenim el caprici de comprar-ho. Però digues que sí, que al cap d'un temps més aviat ens fa nosa.
      Una abraçada!

      Elimina
  8. Doncs si ja era la cinquena edició bé mereixia una mica d'atenció, certament. El meu avi era bufador de vidre, a casa encara conservem moltes peces bufades per ell, que no s'adiuen gens a la 'moda' del moment, però que són un bon record d'altres èpoques. Està molt bé mantenir la tradició, val la pena! I m'ha agradat molt això del matrimoni de vidre, ho trobo molt bona idea, i pràctic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alça! Bufador de vidre el teu avi! Al tanto, que ja tinc una altra informació teva. Una més i ja sabré on localitzar-te. La setrillera funciona de meravella i t'estalvies allò de: Passa'm l'oli. Ara passa'm el vinagre.

      Elimina
  9. El proper any hi convideu en Messi a veure si així en fa més publicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, he! Jo pensava convidar-te a tu, Pons, que amb la colla de seguidors que tens segur que ve mig Catalunya i part de la resta del món.

      Elimina
  10. Vidrem! Ai!Vindrem! O era brindem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha! Bon joc de paraules, Jòquer!
      Veniu, veniu i si vols brindarem.

      Elimina
  11. per sort som un poble tant divers i amb tantes fires, i mostres de saber, d'art i d'artesania que els mitjans de comunicació no deuen saber o poder donar-los a conèixer tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar! Ja en soc conscient, Elfree, però per exclamar-me que no quedi. Tampoc és que els altres anys m'hi fixés gaire, però aquesta vegada no sé perquè estava atenta quan parlaven del que hi havia al país el cap de setmana. És enorme la quantitat d'actes que hi ha. Suposo que només deuen donar l'abast a una ínfima part.

      Elimina