dimarts, 7 de març del 2017

DONA TREBALLADORA

                                                                                              
                                     
                                         
Demà és el Dia Internacional de la Dona, en origen el Dia de la Dona Treballadora, referit bàsicament a la dona que treballava en treball remunerat. Quin greuge per a les dones fins que no li van canviar el nom! Per a totes les dones, que des de l’inici dels temps, no han parat. És clar que la seva activitat feinera no ho era per mandat diví: “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front”, va dir-li Déu a l’home. I a la dona: “Pariràs amb dolor”. No sé si Déu va donar cap directriu per a la resta d’activitats de la humanitat que, a manca de designi celestial, van ser adjudicades a la dona.
Es veu una clara preferència de Déu per Adam, sí o no?

                                                
D’aquesta manera l’home es va posar a guanyar el pa i la dona a parir amb dolor i a fer la resta: criar els fills, tenir la casa endreçada, administrar amb habilitat el fruit del treball de l’home, tenir content l’home treballador i mantenir la flama encesa —totes les flames—. I encara li va sobrar temps per fer-la petar amb les amigues i anar descobrint, amb molt de temps i moltes paraules, que, plegades, formaven un equip imbatible.
Així doncs, no treballava la dona a casa? I tant que treballava! —i treballa—. A l’ombra, amb un treball invisible i poc valorat i mentre treballava exercitava la ment per poder estar en mitja dotzena de llocs alhora. Era una resposta de desafiament a la ubiqüitat de Déu? No. Simplement era una resposta adaptada a la supervivència i al multi-rol que la societat masclista li havia imposat.
Tipa de treballar a casa com funció inherent a la seva persona, la dona es va posar a treballar per poder treballar a fora. Per això també va haver de treballar molt. Hi havia poderoses objeccions per part dels homes.
           —Que es pensen les dones?
—Que treballar és fàcil?
—A mi no em manarà cap dona.
—A mi tampoc.
—Qui tindrà cura dels meus fills?
Quin desastre! La dona ha anat a treballar
—Casa meva serà un caos.
—Qui farà el dinar?
—Jo no em penso rentar els calçotets.
—La dona a casa!
—A casa!!!

Ningú no sap com s’ho va fer la dona, però quan finalment ho va aconseguir, les vuit hores  treballant fora de casa no la van fer negligir allò que havia estat la seva feina fins aquell moment. Amb el treball remunerat la dona va recuperar la dignitat perduda en la pols del temps, millor dit, perduda traient la pols, una pols que mai ningú no arribava a veure perquè ella ja s’encarregava d’evitar-ho.
Hi ha qui dubta de si la dona hi ha guanyat amb aquesta ampliació del seu rol, perquè tot i compartir amb l’home la suor per guanyar-se el pa i seguir parint amb dolor —sense possibilitats de compartir-ho—, la seva feina a casa no està equitativament distribuïda. En el millor dels casos, l’home col·labora en les tasques; en el pitjor, s’emprenya quan la dona insisteix, persisteix i es fa pesada, pesadíssima en reclamar-ne un millor repartiment. Jo no en tinc cap dubte: hem guanyat en satisfacció personal i en reconeixement laboral i social i, només per això, la lluita ja val la pena. I no només hi han guanyat les dones que treballen a fora; també ho han fet les que han decidit quedar-se a casa, perquè la lluita per la igualtat de gènere ha enaltit la dona, sigui on sigui que desenvolupi el seu rol.


Ja sé que hi ha alguns homes que mai no ho acceptaran del tot. El sentiment ancestral de superioritat, i per tant de dominació, sobre algú a qui des de sempre han considerat subjugat els va en contra. Però una cosa és no acceptar-ho i l’altra, detestar-ho fins al punt de no poder-ho suportar i voler aniquilar la causa del seu neguit. Per sort, aquests són pocs, encara que les seves accions brutals pel mateix fet de ser-ho, s’escampin als quatre vents i ens portin a aquella vella i falsa conclusió a la que van arribar les nostres àvies —i segurament abans, també les seves— de “Tots els homes són iguals”. No ho són pas tots iguals: n’hi ha d’alts, baixos, grassos, prims, rossos, morens, ulls clars, ulls foscos. —No hauria de fer broma amb un tema tan seriós, ja ho sé— I hi ha els que fan del respecte a la dona, i al proïsme en general, la seva norma de vida. Aquests són els que m’agraden a mi; deu ser l’edat, perquè de les altres qualitats i defectes no en faig ni cas. Resumint, les dones no hem acabat la feina, però els homes encara han de treballar molt si realment volen un món més just i es volen despendre d’aquest llast que fa milers d’anys que arrosseguen.

23 comentaris:

  1. A mi també m'agrada dia de la dona, en general, perquè les dones que treballen a casa, i sense ser remunerades, a més, també s'ho mereixen.
    Endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Treballar a fora i a casa vol dir treballar moltes hores, però jo sempre he pensat que treballar exclusivament a casa és més dur. Una abraçada!

      Elimina
  2. Encara hi ha dones que tenen que canviar molt els pensaments, que sembla mentida que alguns comentaris surten de la boca d'una dona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no sé exactament si parles per algú concret, Mari, però sí, tots hem sentit comentaris d'aquests de tirar-se terra a damunt.

      Elimina
  3. Em sembla molt injust que quan es parla de dona treballadora, només es faci referència al treball remunerat...Les mestresses de casa treballen com la que més i se'ls treu protagonisme!!! Hem de canviar tots de mentalitat, i per això jo també dic el dia de la dona i espero que algun dia es pugui deixar de celebrar, voldrà dir que anem millor...
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Roser! Aquesta seria la millor notícia, però em sembla que hi estem lluny. Les desigualtats i el poc reconeixement a la vàlua de les dones dominen per tot arreu. Petonets.

      Elimina
  4. Encara falta molt... però seguim treballant, per educar homes que siguin respectuosos amb tothom en general, amb les dones en general i amb les seves dones estimades (mares, filles, esposes o companyes) en particular i que sàpiguen estimar com cal.

    El respecte no ens hauria d'abandonar mai ni als homes ni a les dones...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha homes que no ho entendran mai, Carme. Per desgràcia hi ha molta gent amb el cap mol mal moblat. Poc moblat podríem dir; només hi tenen un moble i no el canvien per res del món.

      Elimina
  5. Sóc dels que defensa que s'anomeni "Dia de la dona treballadora". Això no vol dir necessàriament que exclogui la dona que treballa a casa sense renumeració. Sense anar més lluny. Ma mare és treballadora. Des dels 14 anys. Durant molts anys (a casa érem 6 germans) va deixar el taller i es dedicà a la casa i la família. Sense cobrar. Això no la va excloure de ser una dona treballadora.
    Quan els fills vam ser grans, es va reincorporar a la feina (mal) renumerada, a fora de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, si estem d'acord, Xavier. Crec que ja ha quedat clar. El que passa és que l'origen d'aquesta celebració fa pensar que només va per la dona que treballa fora de casa. S'hauria de fer alguna declaració pública i institucional que ho deixés clar perquè hi ha molta gent -també dones- que ho tenen mal entès.

      Elimina
    2. 6 germans! Quina il·lusió! I tant que devia treballar a casa la teva mare!
      Una abraçada, Xavier, i també per a ella.

      Elimina
  6. El primer pas ha estat canviar dia de la dona treballadora per dia de la dona, el proper pas serà eliminar el dia de la dona perquè ja no caldrà reclamar cap greuge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà una gran passa, Pons, però a vegades tinc la impressió que retrocedim i que alguns passets que semblen per la igualtat siguin per la galeria i perquè callem els que reivindiquem.

      Elimina
  7. Molta feina per fer unes i altres... a hores llum del que hauria de ser just.

    Pel que fa al grafiti de la capella sixtina, crec que Déu-nostro-senyor li està pegant bronca a l'Adam (com a bon pare que és) en plan: "aixeca't ja de fer el gandul, collons, i vesteix-te que fas pena!"... en fi, només és que potser no és tan clara la preferència com insinues... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir? Mira que sembla que només li vulgui tocar la punta del dit com per no fer-li mal, eh? Això sí, posat indolent si que el fa l'Adam.

      Elimina
  8. Treballo amb dones tant en la meva feina remunerada com en les que no ho són, i no faig cap diferència, les veig pencar i és una meravella. Igual que d'homes, n'hi ha amb moltes penques, però de les que treballen, no hi ha cap diferència. El que sí et puc dir és que les feines de casa no estan equitativament repartides, i em sap molt greu. Cal canviar-ho, en sóc conscient, i no vull posar excuses. Amb tot això només vull dir que estic molt d'acord amb tot el que expliques, amb la teva visió, i coincidim. No em passa igual amb totes les feministes, però en la lluita em tindreu al costat, tot i que com has vist, tampoc no em puc ni vull posar-me com a exemple de res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com tu dius, en la feina remunerada hi ha de tot en els dos sexes. Reconèixer que la feina de casa no està equitativament repartida ja és un pas de gegant, XeXu, perquè vol dir que ets a la meitat del camí. No et pensis pas que tots els homes pensin com tu i aquest és gran part del mal. Per a mi, no entendre que les tasques són cosa de dos, és com creure que els homes tenen més dret al descans que les dones. Al final aquest n'és el resultat fina, no?

      Elimina
  9. malauradament encara no ha canviat tant la cosa i ens hi hem d'esforçar el doble per cobrar molt menys seguim en el camí per la igualtat plena

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem abaixar la guàrdia, Elfree. Ja sabem que la lluita encabrita alguns bèsties que no ho acceptaran mai, però hem de seguir. I sobretot seguir educant en el respecte a tots, homes i dones. Tenim molta feina.

      Elimina
  10. Confiem que amb els anys aquesta celebració quedi obsoleta perquè ja s'hagin assolit totes les fites que preteníem. Mentre haurem de seguir lluitant per aconseguir-ho, pas a pas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que nosaltres no ho veurem, Glòria, però tant se val, hem de continuar pel futur dels nostres fills i néts.

      Elimina
  11. Tots els homes són 'bastant' iguals, però com en tota norma, hi ha les excepcions.Per això alguns homes que adafen baixa de paternitat o que manegen cassoles A CASA, són excepcionals.
    Una abraçada.
    Olga X.

    ResponElimina
  12. I tant, Olga! I ens sentim superagraïdes quan no hauria de ser així, però bé, tot sigui per veure si la resta agafa exemple. Una abraçada.

    ResponElimina