dimecres, 22 de març de 2017

LES CUES NO ES TOQUEN

                           
D’ara endavant aquí en aquest blog només s’hi tocaran temes seriosos. I per fer-ho aniré prenent nota d’allò que van debatent al Congrés dels Diputats. Així que avui parlaré de les cues dels gossos. El titular a la Vanguardia deia així: “ Tot el Congrés llevat del PP prohibeix tallar la cua als gossos”.
Alerta! —penso— Perill per tots els gossos del món! Si els pobres gossos ja tenen el handicap de no poder parlar, ara no podran ni expressar les seves emocions: cua ben alta, alegria i tensió; cua alineada amb l’esquena i en moviment, ganes de gresca; cua avall i quieta, tristesa infinita. Si ho sabré jo que mantinc una sintonia completa amb la Lila i la seva cua! Sort que de moment, prohibit! les cues no es toquen, però vaja! la cua de gos està sobre la taula del govern i no la deixaran anar tan fàcilment.

Si de cas, també se les poden emmarcar
Llegeixo a l’interior —tot i que la proposta és indigna, no me’n puc estar que només estan parlant dels gossos caçadors. Es veu que se’ls enreda la cua entre els matolls quan persegueixen la peça i se’ls esquinça, cosa que afavoreix infeccions i altres efectes indesitjables. No sé què en deuen saber aquests polítics de Madrid de la cacera! El meu pare sempre va tenir gos caçador amb una cua ben llarga, que també expressava les seves emocions, i sempre la va mantenir intacta. És clar que era un gos de pagès! Potser els gossos caçadors del PP quan els treuen a caçar al bosc s’hi troben més perduts que un pop en un garatge. Potser es llencen damunt d’un esbarzerar sense cap precaució. Potser pretenen entrar al cau dels conills amb la cua. Qui ho sap tenint els amos que tenen!
Doncs això, que no em quedo tranquil·la perquè aquesta gent són d’idees fixes i de cafè para todos Això del cafè si no eren aquests eren els altres, també partidaris de la homogeneïtzació.

Ens van fer creure que el cafè era diferent,









però tard o d'hora havia de passar


I si els ve l’acudit de tallar la cua a tots els gossos, caçadors i casolans? I si arriben a la conclusió que la cua és un apèndix inútil que no fa falta per a res i la volen tallar a tots els mamífers que en tenen? Per l’amor de Déu! Que l’equilibri ecològic costa poc de trencar-se, eh? Que si li tallen la cua al cavall no podrà espantar-se les mosques i les mosques se’l menjaran viu; i si li tallen al porc —la poca que li queda— no el faran estar quiet perquè es deixi clavar el ganivet al coll el dia del seu Sant Martí i llavors el porc de quatre potes proliferarà com les mosques. I l’elefant? Això no ho sap gaire gent però l’òrgan de l’equilibri, l’elefant el té a la cua, i si li tallen la cua es tomba constantment. Algú es pot imaginar tots els elefants del món durant el dia sencer aquí caic, aquí m’aixeco? Oh i les mosques esverades perquè no les enxampin en la caiguda.
Pel que fa a les cues, no podem passar per davant de la natura sàvia, que és més gran i en sap més que nosaltres i quan creu que una cua —o el que sigui— ha de caure perquè no té cap utilitat, ja se n’encarrega. Ara mateix penso en la sargantana que perd la cua per poder sobreviure; en el dit petit del peu —que és com una cueta— que, al pas que anem, no trigarà gaire a desaparèixer; en els ulls negres de l’òliba, que abans eren blaus, però com sabeu l’al·lel recessiu sempre té les de perdre —I si algú m’ho vol explicar millor, s’accepta ampliació d’informació—.

I ja sé que tothom està pensant en el mico que va perdre la cua quan va començar a posar-se dret, però mira, jo aquest exemple no el posaria. Tinc els meus dubtes de si la natura no anava despistada en aquella època perquè... realment era la cua allò que no feien servir els nostres avantpassats micos o era una altra part del seu cos?  Ho dic sense ànims d’ofendre’ls, que jo no hi era en aquella època i només puc parlar del que veig en la meva, però és que masses vegades tinc la sensació que poc ús que donem al cervell i encara l’espifiem. Per exemple, ara mateix el meu s'ha oblidat de què té a veure això amb la cua dels gossos. Ah sí! Que a segons quins cervells sempre els serà més fàcil parlar de cues de gos que de referèndum.

18 comentaris:

  1. Li has tret molt de partit a la notícia. Això és com un monòleg ple de comicitat! He vist al gos entrant al cau per la cua i no puc parar de riure. Tenim tema per a temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Maijo, sempre parlo de mi i a vegades toca parlar del bé comú (dels gossos). Per a mi que no havia sentit res sobre el tema, va ser una gran sorpresa la notícia i la manera com la van encapçalar.

      Elimina
  2. Mentre s'entretenen parlant de cues de gossos, fan pena... que els deixin tranquils.
    Però quan no volen parlar del que és necessari parlar fan ràbia i ens estafen a tots, per no fer la seva feina.
    Casumdena..

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'estimen més parlar de les cues dels gossos que del tema que interessa a dos milions de persones. Això diu molt de l'opinió que tenen de nosaltres.

      Elimina
  3. Fa anys els "Obrint Pas" van cantar "El Cant dels Maulets". Una de les estrofes diu:
    "...i si no l'empara
    el Nostre Senyor,
    tallarem la cua
    a Felip de Borbó."

    Ja fan bé de prohibir de tallar cues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho deuen saber els del gobierno de España. Sinó segur que per la proximitat del tema no haurien parlat de les cues ni de tallar-les. Els Borbons són sagrats.

      Elimina
  4. Sí, es parla d'unes coses molt divertides al congrés, i en canvi d'unes altres se'n parla molt poc, oi? Pobres gossos, aquest cap de setmana vaig estar amb una que estava molt ben educada, i per la cua pots saber molt bé com està. Ep, que els gats també tenen els seus codis de cua, però a saber què estan pensant realment, només en fer mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, no serà tant! Vaja, si tens gat ho sabràs millor tu. Jo prefereixo els gossos; els ulls dels gats em fan respecte. Diuen que els gossos són nobles i els gats, traïdors, però jo crec que depèn molt dels seus amos, tot i que la genètica també compta.

      Elimina
  5. M'he quedat ben parada, aquestes discussions tenen al parlament? On anirem a parar...
    Jo recordo la cua de les sargantanes, que quan aconseguies agafar-ne alguna se't quedava als dits...
    Has fet un bon monogràfic sobre les cues, els has tret tot el suc possible, els gossos t'ho agrairan, sinó, pregunta-li a la teva Lila, he, he...
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, Roser, li vaig llegir i va fer el seu mmmm, bbbbbb, tttttt. No va somriure però va bellugar cap i cua a un costat i altre. Jo crec que sí, que m'està agraïda. Petonets per a tu, també!

      Elimina
  6. A mi també em va sorprendre la notícia, em vaig quedar una mica como tu comptes. Després indagant la notícia t'enterabas de més coses, sobretot en la tendència d'emparar per llei als animals i que a l'Europa democràtica feia temps que estar normes estaven establertes, em sembla que deien que des de feia trenta anys. La premsa, un cop més,va utilitzar la curiositat de la cua per donar informació a mitges.
    D'altra banda el teu relat és ple d'humor i jo estic fet un embolic, ja no sé si tenia cua o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, vaig llegir tot això d'Europa també, però vaig agafar allò que em va anar més bé per fer conya en el post. I crec que sí, que va ser el titular de la notícia allò que em va cridar més l'atenció. Després vaig anar imaginant-me com tractaven aquest tema al congrès i com tractaven o no tractaven els altres.

      Elimina
  7. Com que sobre el tema d’avui no hi ha massa a discutir ja que trobo una crueltat innecessària (algun dia parlaré de crueltats necessàries...) tallar la cua als gossos, simplement explicaré un acudit com a protesta a que a partir d’ara en aquest blog només es tractin temes seriosos.

    - Toni per què li has tallat la cua al gos?
    - Perquè aquest diumenge ve a visitar-nos la teva mare i no vull veure ni un signe d'alegria en aquesta casa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquest toc d'humor, Pons, en un post tan seriós com aquest. Era un propòsit això de només parlar de temes seriosos. No sé pas si el podré seguir.

      Elimina
  8. si coses molt serioses ....ara espero quan al congrés faran una llei sobre els pentinats dels diputats o el bec de les cotorres ...hehehehe
    un post molt divertit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'estranyi res. Són tan treballadors que es pot esperar qualsevol cosa. Mentre no es parli del referèndum qualsevol tema serà bo.

      Elimina
  9. Dona, és que amb la cua del gos es pot fer un brou a l'estil anglès o castellà, però de pobre, perquè els anglesos i els castellans les fan amb cua de bou.
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves que no ens deixin només amb el brou de les cues de gos, Olga! La venjança serà tremenda si surt "no" al referèndum. Ara que... si no ens prenen les pedres, amb tota seguretat en farem pans.

      Elimina