dimarts, 4 d’abril del 2017

EL PARABÉN

                                                          
Jo no soc gaire amiga dels cosmètics; els que em coneixen personalment ja ho saben. Un dels motius és la manca de paciència per entretenir-m’hi; un altre, la lletra tan petita dels prospectes, que és com si em volguessin demostrar que aquell producte ja no és per als meus ulls. La tercera és la meva pell, heretada de la meva mare. Ni l’una ni l’altra patim de les entranyables arrugues que comporta l’entranyable edat que tenim. Ella, amb vuitanta-cinc anys, en té ben poques; les meves són comptades, encara que a vegades faci paral·lelismes entre les arrugues del meu cotxe i les meves. A canvi, tinc flaccidesa, alguna que altra taca i sobretot tinc ulleres. Les meves ulleres no són cosa de l’edat perquè en el meu moment àlgid de bellesa ja en tenia. Ara s’han accentuat, és clar: més blavoses, més fondes, més fosques... i com si això no fos prou, petits solcs les travessen. I dic petits perquè mai no em miro al mirall amb les ulleres de vista posades. No vull caure d’esquena i haver de preocupar-me d’altres parts del meu cos, a banda de les que envolten el meu ull per sota. I fins aquí el retrat robot de la part superior del meu rostre. I la psicòloga diria:
         —Tu per què caram t’immoles d’aquesta manera?
         —No hi ha res com riure’s de les pròpies mancances —li respondria jo—. No és que les mancances es curin, però almenys riem.
Encara que hi faci molta conyeta és un tema que em preocupa una mica i a la primavera més, perquè amb la mica de picor i coïssor que m’agafa als ulls, n’hi ha prou perquè la situació empitjori.
Així que l’altre dia, passant per davant d’una farmàcia, com que portava l’antena de les ulleres posada, vaig veure un producte revolucionari —tots ho són en algun moment fins que n’apareix un altre que ho és més—, i me’l vaig comprar. La capseta on anava posat estava plena de paraules en quatre idiomes de color verd i morat sobre fons platejat. Els llegia tots igual, igual de malament perquè fins i tot amb ulleres se’m feia molt difícil de llegir: tecnologia... passiflora... energia... mirada resplendent... arruguetes... joventut... Sí que hi havia una paraula que em va quedar gravada perquè es repetia molt: parabén. De seguida vaig lligar caps i em vaig imaginar que el parabén era una al·legoria de la seva homòfona paravent. I així com el paravent para el vent, aquella crema ho parava tot. Parava les ombres, les blavors, l’evolució cap a l’infern de les meves ulleres i la coïssor i picor primaveral dels ulls. Vaja! Que tenia a les mans un elixir de vida, o el que és millor, de joventut.

Amb parabén? Sense parabén?


Una altra cosa que em va quedar clara va ser que les instruccions eren a l’interior. Algú es podrà creure que quan deien interior es referien al revers de la capsa? Si ja era difícil llegir-ho en posició normal, fer-ho des de dalt i en perspectiva ja era desesperant. No vaig tenir cap més remei que desmuntar la capsa per saber com havia d’aplicar el producte revolucionari. Per sort el text de l’interior era negre sobre blanc i vaig poder llegir tots els avantatges que em reportaria aquell producte meravellós si me l’aplicava correctament. La forma d’ús estava clara. També em va agradar molt de saber que si feia servir el producte, estava protegint els boscos  i que s’havien realitzat estudis sobre el seu impacte ambiental. El resultat dels estudis havia estat la magnífica capsa desmuntada que tenia a les mans i el tubet microscòpic que hi havia a dins. Microscòpic pels 15 ml. que contenia, no pas pel preu.
Finalment vaig tornar a ensopegar amb la parauleta que m’havia desvetllat la imaginació vers un model d’humanitat sense ulleres, és a dir, vers una possible societat ideal. El parabén. Ja el tornava a tenir allí davant dels ulls i de les ulleres, de les unes i de les altres. I oh disgust i decepció! El negre sobre blanc em mostrava un “sense” claríssim, de la mateixa mida que el parabén. “Sense parabén” deia i repetia diverses vegades el xassís de la capsa.
Ja l’he provat —no el llençaré pas amb el mòdic preu que té—. I va bé! Les meves ulleres no han desaparegut per sempre, però es veuen menys i la pell queda fina i suau com la d’un nen. Molt diferent de tots els correctors d’ulleres que havia provat. Estic segura —seguríssima— que és l’absència de parabén.

No per a tothom és igual, el parabén.
Els portuguesos i els galegos ho diuen per felicitar-se

I ara ve quan busco la parauleta a veure què m’explica —ja sé que havia d’haver començat per aquí, ja ho sé—. De primer topo amb una pàgina d’agricultura i consum ecològic que el posa a parir: verí diari per a la pell, diuen, i no només per a la pell. És com una mena d’insecticida per evitar que a les cremes s’hi posin microbis i insectes varis. Increïble la quantitat de productes de cosmètica i higiene que utilitzen aquest component en la seva fabricació; amb intents de camuflar-ho amb altres paraules, però si es mira bé, es troba —diu la web en qüestió— en quasi tots els productes cosmètics i d’higiene. Com que en aquest món tot són interessos creats i tothom mira per casa, ho busco en una altra web i a la viquipèdia a veure si hi ha coincidències. Hi diu més o menys el mateix. Ja només em falta fer una cosa. Vaig a mirar els productes que tinc a casa i... Je suis désolée, però no désolée de I’m sorry, sinó désolée de indignée. Énormément indignée! vaja, allò que en català en diem molt emprenyada i és que la major part de les potingues que tinc al lavabo porten parabén.

Doncs sí, sí, ara m'he fet activista contra el parabén



22 comentaris:

  1. En llegir de pressa el títol creia que anaves a parlar del parapent. Aquell giny que vola com l'ala delta, però més lleuger.
    Fa alguns mesos, també trio el desodorant sense paraben.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, amb el joc de paraules del parapent no hi havia pensat, Xavier.
      La veritat és que jo era la primera vegada que llegia sobre el parabén. Darrerament per casa hem tingut uns quants episodis d'intolerància, no només a la pell i ara em miro totes les composicions amb bastant deteniment perquè no me'n fio de res.

      Elimina
  2. Ha,ha,ha, a mi m'ha passat com a Xavier, i deia, que esportista i que agosarada, la Teresa, s'atreveix a volar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, no et pensis, que sempre dic que el pointing és la meva asignatura pendent. Ja fa massa temps que ho dic i no sé si ho arribaré a fer mai. Al parapent li veig més risc, no sé si és així o no.

      Elimina
  3. Molt bo, Teresa. Hi he rigut.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro, Jordi! Una mica és el que pretenc, quasi sempre. Riure jo i almenys fer somriure els qui em llegiu. Una abraçada!

      Elimina
  4. No havia sentit a parlar mai del parabén... serà que em poso molt poques o gens de potingues...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també molt poques, Carme. Per aquí se'm queden els pots mig plens, però tal com deia, el tema de les ulleres em preocupa especialment i com que veig que no hi ha res que m'ho arregli, per això em vaig deixar la vista en el prospecte.

      Elimina
  5. Els parabens estan aprovats per les autoritats sanitàries europees i espanyoles i són considerades substàncies de baixa toxicitat i segures per a la salut ja que el nostre organisme les absorbeix i les metabolitza per ser eliminades de forma ràpida sense que deixi rastres tòxics.

    S’ha fet algun estudi on relaciona els parabens i una certa relació amb el càncer, però són estudis que no han acabat d’abocar resultats gaire concloents. Fet i fet sembla que tot pot provocar càncer, no fa massa va saltar l’alera amb els carns vermelles. Si ens posem primmirats estem envoltats de focus de càncer, sense anar més lluny els plàtans son radioactius, i per tan comporten un risc de càncer, i no m’ho estic inventant.

    Resumint, que fins que no es faci un estudi concloent es difícil de mesurar exactament de quin risc de càncer estem parlant, de totes maneres tot apunta a que es un risc ridículament baix d’un nivell menyspreable, però si tu et sents més segura comprant productes sense parabens endavant, suposo que la teva butxaca et permetrà pagar la diferència de preu entre els productes amb i sense parabens sense cap problema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tenim l'informe, Pons. Ets un pou de ciència.
      Més que res, el que m'ha convençut és la manera com queda la pell. No sé si és el parabén o una altra cosa. Sí que em vaig voler documentar per saber de què em parlaven i em van explicar bastant del que tu dius, només que a les diferents webs ho donaven com un fet consumat que provocava càncer.
      Ja sé que quan comences a mirar et quedaries en un racó i ni menjaries ni sortiries al carrer. Això tampoc no seria una bona solució.

      Elimina
    2. https://www.youtube.com/watch?v=SpMEjsS-644

      Elimina
  6. Les meves companyes de despatx de fa uns anys ja me'n parlaven d'això del paraben. I en parlaven malament, però no sé les fonts que feien servir. Moltes d'aquestes coses van a modes, algú va començar a dir que era dolent, per algun motiu, i ara per poder vendre un producte cosmètic has de dir que no porta paraben, perquè si no la gent s'espanta. És igual que quan et diuen que un producte no porta gluten, ha de ser bo per força! I potser el producte en realitat no tindria per què portar-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, XeXu! Va a modes. A mi el que em preocupa és que quan surt un producte se suposa que ha de estar ben testat, que han de saber quins efectes secundaris i perjudicials pot provocar, i em fot molt que cada vegada més hi ha notícies de què allò que es va començar a utilitzar en cosmètics, alimentació, medicaments... després resulta que és totalment nociu. I ja t'ho has posat, ja ho tens a dins l'organisme. I no hi ha cap responsabilitat per a ningú.

      Elimina
  7. I què n'has de dir de les arrugues??? No diuen que l'arruga és bella...Jo en tinc un bon feix, perquè sóc molt gesticuladora i riallera i això té afectes secundaris...
    Els parabens? Jo no sóc de posar-me potingues, però una vegada el metja em va recomanar sabó i xampú sense aquestes coses i aleshores vaig pensar que devia ser nociu per a la meva "delicada" pell... I no vull pas parlar de lletra petita!!!
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga, que jo no he parlat malament de les arrugues. Només he dit el que tenia i el que no tenia a la cara, potser me n'he vanagloriat una miqueta, vale! però només de la manca d'arrugues, que ja et dic que del demés, com tothom o més. En fi, que ja et dic que per no veure-ho ben nítid, mai no em miro al mirall amb ulleres. Petonets, Roser!

      Elimina
  8. em quedo sens dubte amb el parabem de salutació que amb l'altre segons he llegit no va gaire bé pel nostre organisme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, si, Elfree, el de la salutació i felicitació és molt més bonic. Almenys és de festa i alegria, que el dels cosmètics, tal com en parlen, sembla el diable en persona.

      Elimina
  9. Molt divertit.Tota la raó en quant a la lletra petita. Els prospectes de cosmètics i de medicaments són per a mirar-los amb lupa. Ni amb ulleres de lluny ni de prop ni progressives. No hi ha manera. Alguna cosa deuen amagar que no volen que llegim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós perquè és totalment anticomercial. Suposant que els possibles clients vulguin llegir els prospectes, és clar, que potser a una immensa majoria tant se'ls hi enfot.

      Elimina
  10. Paraben o 'peramal' (m'ho has posat massa fàcil) el tema t'ha donat per un divertit post. Me l'he llegit mentre sopava a Juneda davant d'una amanida que sembla ser està lliure de gluten i de no ser quantes altres coses, però ben bona!

    ResponElimina
  11. No devia estar gaire inspirada, Ignasi. A mi que em surten les paraules com un brollador - i que Déu m'ho conservi-, i no he pensat ni en el paravent del Xavier, ni en el teu peramal. Que si les penso, les poso, eh? Ja ho saps tu.

    ResponElimina