dimecres, 16 de desembre del 2015

LES CADENES SUBTILS - LA VIDA SECRETA


               
Per molt que no ho sembli, tots tenim una doble vida i no parlo d’aquella que, si tenim mala sort, algú ens pot descobrir. Parlo de la vida amagada que hi ha en el nostre interior i que rarament surt a fora, molts cops ni en el consultori del psicòleg.
No em refereixo al psicòpata, ni al maltractador, ni al jihadista, dobles vides que ens sorprenen a tots en un moment donat. No vaig tan lluny. Ni parlo dels polítics, els mitjans de comunicació i l’amant que tots amaguem a l’armari. Encara vaig més a prop. La nostra vida interior, la de tots, és plena de desitjos, records, rancúnies, pors, amors i odis que guardem zelosament amb pany i clau perquè són, a l’entendre de cada u, inconfessables. Molts cops, aquests sentiments secrets són el veritable motor de la nostra vida —a vegades per avançar, però moltes per aturar-nos— que, portes enfora, justificarien si es coneguessin, bona part de la nostra conducta, sovint inexplicable.

Així és. No ens enganyem!

Un mal record d’infantesa, mai no explicat a ningú, ens pot condicionar la vida. També un desig no acomplert i un amor impossible; un afront no oblidat i tanmateix la por a què es descobreixin els nostres secrets més íntims.
Jo, com sempre, fent giragonses per fer cap allà on vull arribar. Avui, amb un títol que segur que a tothom li recorda el d’una pel·lícula d’Isabel Coixet. Però res a veure perquè...

La recordeu? 
Fa més de tres anys vaig començar a escriure una novel·la. Entremig  s’hi va colar la publicació de “Viatges insòlits”, que em va ocupar un cert temps i dedicació. 
Les presentacions al llarg i ample del món —del món que m’envolta, és clar— em van obligar a deixar la meva novel·la aparcada. Quan la vaig anar a rescatar, gairebé no reconeixia els personatges. Havien canviat ells o havia canviat jo, potser amb algun nou element que s’havia incorporat a la meva vida secreta? Mmmmm... Potser sí, potser no... Em va costar una mica reconduir-los, però al final me’n vaig sortir i tal vegada va ser gràcies a aquest esforç que es van fer més complexos i —deixeu-m’ho dir, si us plau, si us plau!— més captivadors. Ara mateix, cap d’ells és el que sembla.
A la novel·la hi tenim crims – així en plural – i, lògicament, criminals. També bones dones que amaguen secrets inconfessables i d’altres ,aparentment ridícules, amb un gran potencial. Noies sense complexos que amunteguen secrets i pares i mares de família dels que ningú no malpensaria mai.
Són un grapat de personatges, vuit de principals i una quinzena de secundaris. Tots amaguen alguna cosa i alguns, que m’han fet anar per allà on ells han volgut, irremeiablement – ara és la meva! - veuran esbombat el seu secret. De la resta, me’n reservo la divulgació per la segona part. Que noooo! Que ja he deixat dit tot el que pensava sobre el tema que toco i, a més, el  que estic escrivint actualment, no hi té res a veure. Sortosament! M’avorreix i m’avorriria molt parlar sempre del mateix. Es nota?
Aquí teniu la portada per si us suggereix de què va la història. Amb tantes pistes, alguna cosa sortirà, no?

No us n'he dit el títol, però aquí el teniu també.


27 comentaris:

  1. Va, va, ja tenim ganes de conèixer els secrets i les vides de les teves criatures. Bones festes Teresa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme! Aviat, aviat, els coneixereu.
      Tens el número 0. Recorda-ho el dia 31 de desembre.
      Bones festes!

      Elimina
  2. Enhorabona Teresa, aquest llibre el voldre amb dedicatoria.
    Que passis unes Felices Festes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa, ja tenia ganes de veure't per aquí.
      Tens el número 1. Recorda-ho el dia 31 de desembre.
      Bones festes!

      Elimina
  3. Caram caram, la nova criatura. Pinta bé pel que expliques, girs incontrolables. Però és normal que cadascú parli bé de les seves obres, oi? Potser haurem de comprovar-ho. En tot cas, que tinguis sort amb la novel·la, i bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha! Només he dit descaradament que eren captivadors, XeXu. Ja veig que s'ha notat que eren meus.
      Tens el número 2, XeXu. Recorda-ho el dia 31 de desembre.
      Bones festes!

      Elimina
  4. Ja veig, llibre nou, enhorabona!

    Secrets amagats? Ui si, una bona pila, per sort per Internet un troba material e informació per satisfer les aficions de pràcticament tots els gusts, per això moltes vegades faig servir Tor, no pas el Thor deu nòrdic, sinó Tor el navegador que no deixa cap rastre, mai està de més ser precabut...

    PD: T'ha sortit curt aquest post, no? Què t'ha passat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'hi has fet entrar, Pons. Tu sempre descobrint-me nous mons. Els meus secrets són més de la vida real.
      Tens el número 3. Recorda-ho el 31 de desembre. A veure si encara m'hauràs de fer un recó secret a la teva biblioteca.
      No sé què m'ha passat. Darrerament m'enrotllo més en les novel·les que en els posts.

      Elimina
  5. A la primera part del post, l'has clavat. Tothom té uns secrets íntims que mai no explicaria a ningú.
    Les cadenes... que difícils de trencar encara que siguin metafòriques.
    I la portada de "Cadenes subtils" ja és tota una història. Cap on van la dona jove i la gran?
    Molta sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que si ho penses bé, en cada persona hi ha tantes històries, de les quals no en tenim ni idea... A veure, a veure cap on van aquest parell.
      Xavier, t'adjudico el 4. Estigues al tanto amb la Grossa de Cap d'Any.
      Petons i bones festes!

      Elimina
  6. Que els personatges són complexos vol dir que són rodons, oi?
    L'hauré de llegir, però tinc cua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, això mateix, Helena. Els plans i els rodons; després hi ha els polièdrics. També en tinc algun d'aquests.
      Jo per si te'l pots posar a la cua, t'adjudico el número 5 i mira amb què s'acaba la Grossa de Cap d'Any.
      Bones festes!

      Elimina
  7. Caram, ets infatigable! Enhorabona per la teua novel·la de secrets. Que siga exitosa i que ho celebres amb els teus més pròxims. Bones Festes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, si et dic que a part d'escriure-la m'ha costat un munt que em satisfés - cosa que vol dir que hi he hagut de treballar molt més - em creuràs?
      Tens el número 6. A veure amb quin número s'acaba la Grossa de Cap d'Any.
      Bones festes també per tu i els teus!

      Elimina
  8. Té molt bona pinta. M'agrada aquest possible viatge cap endins dels cors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, Miquel... Em sembla que ets el Miquel amb qui m'he retrobat darrerament. Mira, estàs de sort. T'ha tocat el 7, un número bíblic.
      Bones festes!

      Elimina

  9. Tens raó quan dius que molts tenim una doble vida interior, plena de secrets amagats que, rarament deixem que la llum els delati...
    Moltes, moltes felicitats pe aquest nou llibre. Pel què expliques sembla molt interessant, doncs veig que hi ha molta diversitat de personatges...El títol es deu referir als lligams entre ells, i la portada, m'encanta!!!
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que em va fer dubtar la portada. Entre aquesta i una altra. Potser la vaig encertar, veig que ha tingut èxit. Gràcies, Roser.
      I tens el número 8. Alerta el 31 de desembre!
      Petons i bones festes!

      Elimina
  10. si aquesta doble vida és literatura visca la doble i triple vida ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, vaig veure el teu comentari i ara no el trobava. Me l'havia enviat al correu brossa. Quina cosa més estranya! Qualsevol excusa és bona per escriure, no? Et dono també el número 0 i atenció a la Grossa de Cap d'Any.

      Elimina
  11. Tal com planteges la novel·la sembla molt interessant, d'aquelles que enganxen i no pots deixar de llegir. Estaré al aguait per tal de assegurar-me'n un exemplar.

    ResponElimina
  12. Ho he intentat, Glòria. Crec que agradarà (Potser sóc pretensiosa)
    Et dono el número 9 i a veure si no te la cal comprar.
    Una abraçada i bones festes!

    ResponElimina
  13. Em sembla que m'he quedat sense número... oi? però que no quedi per intentar-ho...

    Si no em toca, ja miraré d'espavilar-me per tenir-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ole, ole, ja em pensava que no et podia donar opció perquè no havies comentat. Podies fer-ho al post dels perfums. També valia. Tens el número 2, Carme.

      Elimina
  14. El teu post ens fa estar expectant davant l'aparició de la novel·la i quina il·lusió ha de fer esperar que una novel·la nostra vegi la llum, si ja és immensa davant qualsevol col·laboració petita que vegem impresa.
    Enhorabona Teresa

    ResponElimina
  15. Sí, Alfons, als que ens agrada escriure i que ens llegeixin, tenim aquestes debilitats que pels que no, deuen ser bastant incomprensibles. Llàstima que tot ha estat començar a parlar-ne i tenir problemes familiars greus. Ho estic vivint amb una alegria relativa. Tens el número 3. Alfons, i sort!

    ResponElimina