Estic
convençuda que, des que patim la pandèmia, molta gent que abans no ho feia ha
mirat cap al cel, demanant que si algú ens estava veient ens tirés un cable.
Acostumats a l’autosuficiència i a la prepotència que hem anat adquirint des que
vam arribar a l’Edat de Tot-és-possible, no miràvem gaire cosa més que el propi
melic. És comprensible, doncs, que si ara el melic no ens dona prou respostes,
ni tampoc les autoritats d’aquí, ni les d’allà, les busquem en el més enllà.
Una
altra cosa molt diferent és que algú pensi que se salvarà perquè té unes
creences determinades, com els passa als jueus ortodoxos, que es neguen a
complir el confinament, ja que ―diuen― la
salvació els la portarà l’oració i l’estudi de la Torà en germandat, com han fet sempre. De moment, un terç dels
contagiats a Israel són jueus ortodoxos i si aquests només constitueixen el 12%
de la població del país, és evident que el no-confinament està fent estralls en
la seva comunitat. En aquest cas, la seva mitologia, plena de senyals de Déu
per protegir-los com a poble escollit, els deu esperonar molt la creença. Crec
que el problema no és ser el poble escollit per Déu, sinó creure-s’ho. També
s’ho van creure els puritans anglesos que van emigrar a Amèrica i es van sentir
escollits per redimir el món del qual provenien i salvar-lo; alguna cosa hi
queda, a Amèrica, d’aquest sentiment. I igualment els islamistes radicals, quan
proclamen que Alà és l’únic Déu i que el món sencer s’ha d’islamitzar. Els
desitjos de Déu, si en té, sovint són mal interpretats.
Els que veig que
juguen a ser Déu són els jutges del Tribunal Suprem. Ja ho diu la paraula:
suprem=superior a tots els altres. Però no en tenen prou d’estar en el grau
màxim que encara en volen més. Ells sí que tenen un virus incurable. Es diu ISUDE
―sense any de referència perquè és etern― (Immutable Sagrada Unidad De
Espanya). Vergonyoses, les amenaces! Perverses, les intencions! Inqualificable,
tanta malvolença! El COVID19 mata i vivint en comunitat les probabilitats
d’infectar-se augmenten escandalosament. Després de condemnar injustament la
nostra gent, què hi tenim aquí? Una condemna encara pitjor, encoberta? Enhorabona,
senyors del Suprem! Les vostres coaccions han fet l’efecte que volíeu en qui volíeu
que ho fes. Ni Consell d’Europa, ni Drets Humans, ningú no s’immisceix en els
designis del Suprem: ja no sortiran, ni en aquesta treva tan necessària; es
quedaran a esperar de trobar-se en alguna fase pitjor. Però sabeu què? Torres
més altes han caigut i sobre les demostracions de poder absolut i
d’omnipotència aparentment impune, la història ens ensenya que tard o d’hora s’hi
imposa la justícia. Terrenal o poètica. O divina. Tant se val, mentre sigui
justícia. No és una amenaça, només faig memòria.
Avui que va de
fe, demano que si Déu ha d’intervenir en algun lloc ho faci, si us plau, en els
nostres hospitals i residències. És esgarrifós el testimoni dels que es mouen
en aquests dos àmbits. En quinze minuts escassos que dura el programa “Primera
línia”, estrenat abans-d’ahir a TV3,
se’m va posar la pell de gallina unes quantes vegades. A totes aquestes
persones, a part de posar-hi el coll i de jugar-s’hi la salut i la vida, tot el
que han de veure, sentir i viure, els generarà, encara quan tot això s’acabi,
un trauma molt difícil de superar.
Darreres dades de COVID19 publicades a Catalunya:
