A casa hi tenia un ventilador. A la sala
d’estar, comprat la primera vegada que vam moblar el pis, ja fa gairebé trenta
anys. El ventilador ha sobreviscut a totes les reformes, que tampoc no han
estat tantes, i és que, ja sigui sol o combinat amb l’aire condicionat, va molt
bé. El vam anar a comprar a Barcelona, a una casa de mobles orientals que
havíem vist en una revista. No en recordo el nom, però crec que encara hi és.
Recordo que quan un cop a casa el vam treure
de la capsa em vaig esgarrifar de veure el gran que era. Més que res per si
alguna pala campava al seu aire o per si mai es despenjava. De seguida vaig
trucar a la botiga.
—L’hauríem
de canviar. És massa gran.
—No
ho canviem —em va dir la dependenta.
Desesperada i patint per si el ventilador,
tot i desmuntat, cometia alguna atrocitat vaig tornar a trucar l’endemà
demanant per la mestressa. La mestressa ho va saber fer millor. Si convenia
me’l canviarien, però de quants metres quadrats d’estança estàvem parlant? Tants?
El ventilador era correcte pel volum d’espai a ventilar. Amb dubtes i a
contracor el vam muntar. No ha fallat mai, és un gran alleujament —aquest estiu
més que altres—, tampoc no ha caigut mai, ni cap pala s’ha revoltat. La
proporció devia ser, doncs, la correcta.
Que això no és un ventilador? |
Que sí, que sí! Un ventilador excel·lent |
Partint d’una experiència tan bona amb el
ventilador —i ja he trigat prou, no?—, fa un mes em vaig plantejar de
comprar-ne un per la meva habitació, sense aire.
—Corre!
—em van dir—s’estan esgotant a tot arreu.
I com si l’experiència no m’hagués servit de
res, vaig i compro el primer que trobo. No cal que digui que aquest sí que és
massa gran. Ja em vaig assegurar quan me’l muntaven que tingués una bona
subjecció i no pateixo per si pogués caure, però és un ventilador
desproporcionat respecte a l’espai de l’habitació. Es nota sobretot quan
l’engego, evidentment amb la marxa més curta, per la ventada que desencadena
que sembla el cicló que s’emporta la casa de la Dorotea amb ella a dins, en el
Mag d’Oz.
M'ha costat trobar una imatge que no fos de la pel·lícula, però aquí la tenim. |
Qualsevol es posa a dormir a
sota d’aquell vendaval desenfrenat.
I si
em refredo?
I si pateixo un cop d’aire i se’m
queda el clatell enganxat
—repetint la dolorosa i “hilarant”
I mentre m’ho rumio i no em decideixo
agafo... un refredat! Sí, sí, un refredat d’aquests d’estiu tan estupends que a
la calor ofegant habitual d’aquest any, s’hi afegeix la calor de la congestió i
diria que els fogots que encara pateix una servidora. Però els refredats
d’estiu tenen una dificultat pitjor i és que has de renunciar, i per
tant evitar, l’alleujament que suposa qualsevol ventilador o qualsevol aire
condicionat, si no vols anar a pitjor o recaure. O sigui, que tinc un
ventilador massa gran que ja no em fa por que caigui, però que no puc engegar.
Ara menys que mai.
No estic encertada aquest any amb les meves
compres. Roba que em compro, després no m’agrada; les tomàquets de cor de bou,
quan arriben a casa ja són toves;
I mira que són maques quan les compro! |
el ventilador, massa gran i m’ha constipat
sense engegar-lo, i una taula molt bonica, però que un cop muntada gairebé no
em deixa passar d’una banda a l’altra de la terrassa. Per cert, si algú la vol
li puc deixar a bon preu.
Parlem-ne! |
Sort que no m’he decidit a comprar-me el
cotxe enguany, o la casa dels meus somnis, o el creuer pels cinc mars.
Però bé, aquest estiu té coses bones,
boníssimes, que rescabalen de tots els malsons i de totes les compres poc
encertades. Coses que per altra banda, són les responsables que faci gairebé un
mes que no aparegui per aquí. Aquest estiu tenim la petita Elna i l’encara
petita Lila,
Ai, il dolce far niente! |
i tenim també les presentacions de la meva novel·la que
s’expandeixen als quatre vents com l’aire del meu ventilador desproporcionat. A
Vimbodí i Poblet també ens hauria anat bé un ventilador. I tres encara més.
No va poder ser, però els vimbodinencs tenim fama de resistents. |
Per cert, tinc tres presentacions al setembre. Qui hi estigui interessat i em vulgui acompanyar, són aquestes:
1. 15 de setembre a Montblanc, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Comarcal Josep Conangla i Fontanilles.
2. 18 de setembre a Roda de Berà, a les 6 de la tarda a la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca.
i 3. 19 de setembre a la Llibreria La Impossible, Provença, 232 de Barcelona, a 2/4 de 8 del vespre.