dilluns, 14 d’agost de 2017

EL VENTILADOR

                                              
A casa hi tenia un ventilador. A la sala d’estar, comprat la primera vegada que vam moblar el pis, ja fa gairebé trenta anys. El ventilador ha sobreviscut a totes les reformes, que tampoc no han estat tantes, i és que, ja sigui sol o combinat amb l’aire condicionat, va molt bé. El vam anar a comprar a Barcelona, a una casa de mobles orientals que havíem vist en una revista. No en recordo el nom, però crec que encara hi és.
Recordo que quan un cop a casa el vam treure de la capsa em vaig esgarrifar de veure el gran que era. Més que res per si alguna pala campava al seu aire o per si mai es despenjava. De seguida vaig trucar a la botiga.
       —L’hauríem de canviar. És massa gran.
       —No ho canviem —em va dir la dependenta.
Desesperada i patint per si el ventilador, tot i desmuntat, cometia alguna atrocitat vaig tornar a trucar l’endemà demanant per la mestressa. La mestressa ho va saber fer millor. Si convenia me’l canviarien, però de quants metres quadrats d’estança estàvem parlant? Tants? El ventilador era correcte pel volum d’espai a ventilar. Amb dubtes i a contracor el vam muntar. No ha fallat mai, és un gran alleujament —aquest estiu més que altres—, tampoc no ha caigut mai, ni cap pala s’ha revoltat. La proporció devia ser, doncs, la correcta.

Que això no és un ventilador?








Que sí, que sí! Un ventilador excel·lent


Partint d’una experiència tan bona amb el ventilador —i ja he trigat prou, no?—, fa un mes em vaig plantejar de comprar-ne un per la meva habitació, sense aire.
       —Corre! —em van dir—s’estan esgotant a tot arreu.
I com si l’experiència no m’hagués servit de res, vaig i compro el primer que trobo. No cal que digui que aquest sí que és massa gran. Ja em vaig assegurar quan me’l muntaven que tingués una bona subjecció i no pateixo per si pogués caure, però és un ventilador desproporcionat respecte a l’espai de l’habitació. Es nota sobretot quan l’engego, evidentment amb la marxa més curta, per la ventada que desencadena que sembla el cicló que s’emporta la casa de la Dorotea amb ella a dins, en el Mag d’Oz. 

M'ha costat trobar una imatge que no fos
de la pel·lícula, però aquí la tenim.


Qualsevol es posa a dormir a
sota d’aquell vendaval desenfrenat. 
I si em refredo? 
I si pateixo un cop d’aire i se’m 
queda el clatell enganxat 
—repetint la dolorosa i “hilarant”
seqüència de LA TITELLA—? 



I mentre m’ho rumio i no em decideixo agafo... un refredat! Sí, sí, un refredat d’aquests d’estiu tan estupends que a la calor ofegant habitual d’aquest any, s’hi afegeix la calor de la congestió i diria que els fogots que encara pateix una servidora. Però els refredats d’estiu tenen una dificultat pitjor i és que has de renunciar, i per tant evitar, l’alleujament que suposa qualsevol ventilador o qualsevol aire condicionat, si no vols anar a pitjor o recaure. O sigui, que tinc un ventilador massa gran que ja no em fa por que caigui, però que no puc engegar. Ara menys que mai.
No estic encertada aquest any amb les meves compres. Roba que em compro, després no m’agrada; les tomàquets de cor de bou, quan arriben a casa ja són toves; 

I mira que són maques quan les compro!


el ventilador, massa gran i m’ha constipat sense engegar-lo, i una taula molt bonica, però que un cop muntada gairebé no em deixa passar d’una banda a l’altra de la terrassa. Per cert, si algú la vol li puc deixar a bon preu.

Parlem-ne!


Sort que no m’he decidit a comprar-me el cotxe enguany, o la casa dels meus somnis, o el creuer pels cinc mars.
Però bé, aquest estiu té coses bones, boníssimes, que rescabalen de tots els malsons i de totes les compres poc encertades. Coses que per altra banda, són les responsables que faci gairebé un mes que no aparegui per aquí. Aquest estiu tenim la petita Elna i l’encara petita Lila, 

Ai, il dolce far niente!


i tenim també les presentacions de la meva novel·la que s’expandeixen als quatre vents com l’aire del meu ventilador desproporcionat. A Vimbodí i Poblet també ens hauria anat bé un ventilador. I tres encara més. 

No va poder ser, però els vimbodinencs tenim fama de resistents.

Per cert, tinc tres presentacions al setembre. Qui hi estigui interessat i em vulgui acompanyar, són aquestes:

1. 15 de setembre a Montblanc, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Comarcal Josep Conangla i Fontanilles.

2. 18 de setembre a Roda de Berà, a les 6 de la tarda a la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca.

i 3. 19 de setembre a la Llibreria La Impossible, Provença, 232 de Barcelona, a 2/4 de 8 del vespre. 





10 comentaris:

  1. Jo també he agafat un constipat la setmana passada! Terrible per a mi no poder anar a natació durant cinc dies!
    Treballo fins les 21h, no puc anar mai a cap presentació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, Helena, ja veig que no soc sola i pel que he llegit més avall, amb el XeXu encara estem més acompanyades. Espero que ja estiguis bé. Jo fa uns quants dies que no tinc cap símptoma, que ja ha costat, perquè quan semblava que ja estava, tornem-hi!
      Treballar fins les 21 per tots aquests actes que s'acostumen a fer a la tarda, ha de ser fumut, però segur que al matí també pots fer coses que la majoria de la gent no pot fer. Una abraçada!

      Elimina
  2. Veig que sí, que el ventilador és efectiu, també en literatura: és millor que un agent literari... perquè els teus llibres volen a gran velocitat. Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són els avantatges de tenir dos ventiladors, Olga. Un per ventilar les coses de casa i l'altre per escampar-les cap a fora. L'important, però és que no s'escampin tant que ja no es puguin controlar. Potser per això farien falta mitja dotzena de ventiladors, però. Una abraçada!

      Elimina
  3. Jo només tinc aire condicionat al menjador i la meva habitació és un forn...Sempre que algú em parlava de ventiladors, jo em pensava que eren dels de peu i no m'agraden gens que una vegada en vaig comprar un i al final el vaig donar!
    No se m'havia ocorregut posar-ne un d'aquests, que a mi m'agraden molt, però fa molt de temps que no n'he vist i fins i tot em farien joc amb els mobles que són de roure massís...
    Caram noia, veig que fas un tour de presentacions, tot i que la de Barcelona trobo que és un lloc bastant mini!!!
    Felicitat per aquesta Elna tan rebonica.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roser, el meu, el primer, està, pobret, gastat i pelat de les pales, però jo li estic molt agraïda per tot aquest temps de ventar. La prova és que me'n recordo bé de com va arribar a casa i he pensat sovint que la senyora anava ben encertada. No sé si amb els anys també li hauré d'estar agraïda a l'altre. La veritat és que el primer combina bé amb tots els mobles. Mira-t'ho. Crec que la molèstia del de peu no la tindràs.
      Mini, mini, La impossible tampoc. Érem unes 25 persones i encara n'hi haurien capigut més. Et guardo seient, eh?
      Petonets!

      Elimina
  4. Sembla que no tens les proporcions massa clares, eh... Bé, a tot t'hi acostumes. Però aquests refredats d'estiu no se sap mai d'on vénen, encara que els canvis de temperatura tan sobtats, de més de 10 graus en una dècima de segon, sortint i entrant a llocs amb aire, alguna cosa hi deuen tenir a veure. Jo vaig enganxar una galipàndria la setmana passada que encara no m'he tret de sobre... va passant, per sort. Fins la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, XeXu, els 10 graus que dius en tenen molt la culpa, però com ho evites? El meu pare hi tenia molta mania amb els corrents d'aire i jo m'ho escoltava i me n'apartava, però aquests 10 graus entrant i sortint és pitjor perquè no saps on posar-te. El corrent d'aire és a tot arreu i no te'n pots escapar.
      Espero que estiguis millor. Mal de molts consol de tots, diguin el que diguin. Almenys no et sents tan sol en la desgràcia.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Com que fa 10 dies que ho vas publicar, desitjo que el refredat sigui fora.

    ResponElimina
  6. M'has fet riure. Bon escrit. A tots ens ha passat. A vegades, m'he posat a medir per no equivocar-me, i noi, ho he apuntat malament... Compra dolenta, i encara sort que a vegades m'ho canvien!

    ResponElimina