divendres, 12 de juny del 2026

ALCEM LA MIRADA

 

                 

Dimecres, un cop més, la Policia Nacional española va fer el que tan a gust fa, o sigui reprimir els catalans. Sembla que aquest cop no va emprar les porres ni va arrossegar ningú pels cabells i es va conformar amb requisar les estelades, i expulsar i prohibir cantar la darrera cançó davant la façana del Naixement als sis-cents cantaires que van acompanyar la missa. Déu n’hi do!



      Estic convençuda que a Lleó XIV no li hauria agradat saber d’aquest greuge a un col·lectiu que va aportar el cinquanta per cent de l’esplendor a l’acte. També, meravellosa la il·luminació de la Sagrada Família i la frase de Gaudí  amb els drons. (Aprèn-ne, Madrid, Ayuso, Almeida i tota la fatxeria de la capital!)

      Jo volia parlar d’ell, del Papa. Com que tinc una edat, vaig néixer essent creient i practicant. Crec que m’enteneu. Em van batejar, vaig fer la Comunió, em van confirmar, anava a missa cada diumenge i molt dies a la capella del col·legi de monges on estudiava. Cap als quinze anys vaig arribar a la conclusió que si seguia anant a missa, acabaria perdent la fe. No entraré en detalls. El dimecres vaig pensar en tot això. També vaig pensar que aquest Papa m’agradava. Ja m’havia caigut bé quan va plantar cara a Trump. És l’única veu autoritzada a Europa que ho ha fet amb contundència. Ja sé que Pedro Sánchez també es va plantar, si bé d’una manera més tímida, adient al seu status. Però el que ha fet aquests dies Lleó XIV diu molt del seu tarannà: trobada amb els refugiats, amb els immigrants, visita a la presó, trobada amb Caritas i amb els més desafavorits.

      Ja sé que l’Església té moltes parts fosques, i segurament no les coneixem totes, i he de dir que aquella munió d’HOMES tots amb la cucurutxa -em sembla que en diuen mitra- em feien molt de iuiu. No per la cucurutxa en sí, sinó perquè no hi veia cap dona i això em va recordar que l’Església és la més masclista entre els masclistes.

      Però aquest missatge de Lleó XIV m’ha calat més fondo que el de cap altre Papa. I potser és perquè no vaig parar mai atenció en cap. Però què voleu? Amb la que està caient... Guerres i guerrers, agressions diverses, personals, socials i mundials; bojos governant el món, que amenacen dient: si no feu això, ja ho veureu, ja!; genocides en nom de Déu; l’extrema dreta, generadora d’odi, guanyant a la major part de països, les deportacions d’immigrants... Amb la que està caient, deia, aquest Papa m’ha donat una petita esperança, com si alguna cosa hagués de canviar en aquest món esgarriat i corromput.




Acabo enllaçant la frase de Gaudí “Primer l’amor, després la tècnica”, amb l’exhortació “Alcem la mirada” que algú va pensar, encertadament, per a la visita del Papa. Tinc la impressió que Lleó XIV i Gaudí s’haurien entès. Deixem la Intel·ligència Artificial, traiem la vista del mòbil i alcem la mirada. I si no arribem a la Torre de Jesús, almenys mirem-nos a qui tenim al davant, als pares, als germans, als amics, als desconeguts que... ja toca! I ara encara hi som a temps.

2 comentaris:

  1. M'agrada veure que no has perdut ni l'optimisme ni la fe, està molt bé i te'n felicito, de veritat i de tot cor. Sí, ja toca que alcem la mirada i que alguna cosa canviï en aquest món.

    I igualment m'agradaria, també de veritat, dir-te que ho veig igual que tu, però t'enganyaria i m'autoenganyaria. Ho sento, però no crec que un líder religiós pugui ser la solució de res. Les seves declaracions no passen mai de les bones paraules i de les bones intencions. De què serveix que els polítics l'aplaudeixin durant set minuts seguits, si no fan ni cas del que diu? Alguna bomba ha deixat de caure sobre Gaza o Ucraïna, després que s'hagi declarat en contra de les guerres? El poder, avui, ja no el té el papa... ni el rei, ni cap president sinó les corporacions multimilionàries que fan el que els rota. Justament ara estic llegint "El imperio de la IA", un llibre que explica la cursa pel control de la intel·ligència artificial i el poder real que s'amaga al darrere, i fa esborronar. L'esperança hauria de venir d'allò que anomenen la "societat civil" i, potser sí que encara hi som a temps, però també és veritat que ja s'encarreguen de tenir-nos ben controlats per evitar que pensem en massa "revolucions".

    Em sap greu ser tan escèptic, però és com ho veig. Una abraçada!

    PS: Sobre el tema de la policia requisant estelades, res de nou sota el sol. Qui mana, mana... i aquí manen ells, per molt greu que ens sàpiga. I jo no sé si al papa li va agradar o desagradar aquest fet, però no hi ha dubte que al cardenal Omella (el seu representant aquí, no ho oblidem) li va semblar ben correcte.

    ResponElimina
  2. Com el nostre bon amic investigador, McAbeu, també penso que les paraules són molt bones, però millor seria fer-les realitat amb els fets, que ja és més complicat i difícil ... però per alguna cosa s'ha de començar i tot començament és petit i tímid ... i que no hi ha mal que cent anys duri ! : ) Somniem, desitgem i fem, que les coses canviïn per a bé i millor, tot seguint les paraules sàvies d'en Gaudí.
    Salut i bona setmana, des del meu poble petit... on les tarragonines si poden perdre i tot ! : )

    ResponElimina