Jo crec que la prova que l’independentisme va a menys no és la baixa participació en la manifestació de l’11 de setembre (baixa relativa perquè en la història de les manifestacions, les de més de cent mil persones són comptades).
 |
| Lleida-La República- Foto: Oriol Bosch |
 |
| Girona- 3CAT- Foto: Glòria Sánchez |
 |
| Barcelona- 3CAT- Foto: Quique Garcia |
 |
| Tarragona- Foto meva |
Tampoc no en són una prova les
baralles internes d’ERC ni que el PSC guanyés les eleccions ni que ara governi.
La prova és el flirt-afer-romanç-ens estem coneixent del català
espanyolista recalcitrant Jordi Évole i la cupaire independentista pura Anna
Gabriel. No sé què deu passar a Suïssa, no ho sé pas; el dia que vulgui fer un
canvi radical me n’hi aniré a viure una temporada.
Però que no,
que no és això. És l’amor que tot ho pot, que ja va quedar prou clar amb el
drama de Romeu i Julieta de Shakespeare i el de Maria i Tony de West Side Story
i tants altres d’anònims que no hem conegut, patits per persones antagòniques amb
els respectius pensaments a les antípodes, i l’amor les va atansar i les va fer
imprescindibles l’una per a l’altra.
 |
| Obra de Frank Dicksee |
Ai, si
l’amor s’escampés pel món! Això que diré ara no és gaire amorós. He somiat
tantes vegades que a Netanyahu li cau el mur de les lamentacions al damunt,
però... i si el Benja s’enamorés d’una palestina? I encara he somiat més
vegades, perquè la broma fa més temps que dura, que Putin fes un tomb per
Sibèria i s’hi quedés congelat, però... i si el Vladi s’enamorés d’una
ucraïnesa? I sovint, escoltant Maduro he tingut tantes ganes de fotre-li un
clatellot de tantes bestieses com diu, però i si el Nico s’enamorés de Pedro
Sánchez? Els meus desitjos també són pel jutge Llarena, i aquests no els
escriuré, però... i si el Pablito s’enamorés de mi? Doncs... li diria que no i,
en aquest cas, l’amor no triomfaria, que tot té un límit, que aquest home ha
fet molt de mal i, encara, el que farà, si el deixen. I és que sabeu? Tot el
mal que fan als meus companys d’ideals me’l fan a mi. I això, o quelcom
semblant, ho va dir algú que també exalçava l’amor. És clar que tampoc no va
acabar gaire bé, però què hi fa si el seu missatge ens ha quedat per sempre!
En fi,
parlava d’amor i me n’he anat una mica del tema. Però tampoc no tant. La independència de
Catalunya és el meu objecte de desig des de fa dècades i l’amor també inclou el
desig, sí o no?
Hi han amors que ho poden tot, diuen, diuen, diuen que sí... però hi ha amors que no els entenc de cap manera. Jo amb l'Évole ni un cafè. No podria estimar algú que fes mal a la meva gent. Com es pot fer això? Casumdena! Estem ben cardats, com diuen a Osona!
ResponEliminaNo sé si tindrà alguna cosa a veure amb aquest amor, el canvi dràstic que va fer l'Anna Gabriel d'aspecte físic, de manera de vestir, de pentinar-se i tot plegat. Clar que els suïssos són molt polits i segons com vas els hi fa mal efecte, devia ser més aviat pels suïssos.
No diré res més per no desbarrar excessivament. I cadascú fa el que vol, esclar, i nosaltres també teim dret a pensar el que ens sembla de tot plegat.
Abraçades, Teresa!
No he sentit res més del tema, Carme. Que tenien fotos junts, segur. Ara, que siguin parella... Ja sabem com són els periodistes. En fi, que facin el que vulguin. A mi ell no m'ha agradat mai i ella, després de totes les incoherències quan era manaire de la CUP, la veritat, tampoc. Tot i que ara la CUP també... Mai no serà la CUP del David Fernández, capaç d'oblidar-se dels interessos de partit pel projecte compartit d'independència.
EliminaSomies ben amunt, tu! I no és que no cregui amb l'amor, però hi ha amors que ni que se somiïn podrien ser. ;-)
ResponEliminaI pel que fa a la política, com dir-t'ho... una cosa és el que pensem o desitgem el poble i una altra molt diferent el que fan els polítics amb els nostres desitjos.
Aferradetes, nina.
Si, sa lluna! Podem dir que polítics i poble són als dos extrems. A veure quin dia podem dir allò de "els extrems es toquen".
EliminaAh, i pel que fa al que dic de l'amor... Jo escric salsa-ficció, ja ho saps 🤣🤣🤣🤣
Tot el que baixa... pot tornar a pujar. I si hem tocat fons ens enlairarem.
ResponEliminaPel que fa a l'amor.... t'ho posaré molt difícil, gairebé impossible. Vaig conèixer un santsenc que es va enamorar d'una gracienca.
Com cantava la Maria del Mar Bonet (versionant Stevie Wonder ) "L'amor tot s'ho val"
Tens raó amb això, Xavier! Estem en el punt més baix. El que no sé és si tornarem a pujar tan alt. Potser als qui els han tocat el crostó ara els farà vertigen.
EliminaAh sí??? Un santsenc i una graciènca? Tinc la impressió que els coneixes molt de prop 😉😉😉😉.
I mira, aquest títol de cançó encara m'agrada més que el títol del meu post.
Quines presses que tenen, per dir que tot s'ha acabat !..... jo diria millor, que "s'ha pres un temps " com a la terminologia romàntica :) i com a romàntic que un és, m'afegeixo al teu desig, (no el del amor-Llarena !!) , sinó al del final del post; sóc dels que pensen que els somnis, també es poden fer realitat, per això a vegades, s'ha de pensar bé el que un desitja ! ;DD
ResponEliminaUna abraçada i bona festa de Santa Tecla !!
No sé si a tu et passa, Artur! Jo, tinc una edat que tot ho poso en quarentena: informacions, notícies, opinions... I quan un tema m'interessa molt, perquè sinó ja no faria res més, em fixo qui ho diu, per què ho diu, de qui cobra... I quasi sempre se'ls acaba veient l'orella. Els que diuen que tot s'ha acabat, ves que no sigui el seu desig que els ho fa dir!
EliminaLa festa bé, gràcies! Passa el temps tan de pressa que quan vaig a veure algun acte sempre em sembla que el vaig veure abans d'ahir. De veritat, eh?
Abraçada!
Alberoni diu que l'enamorament acostuma a anar acompanyat de trencament, ja sigui de nacionalitat, de classe social, entre bàndols enfrontats, o trencant una parella. Schopenhauer deia que cerquem, per exemple, si som morens, una persona rossa per parella. Els Catarres canten allò de "I llutarem pel nostre amor prohibit", entre una catalana i un español recalcitrant. Però l'Anna Gabriel no ha estat mai de fiar, amb el que va aconseguir de fer-li al president Mas.
ResponEliminaJo personalment no podria tenir al costat algú tan enemic. Potser es tracta d'una infiltrada, aquesta cupaire.
Soc l'Helena.
Hola, anònima Helena! Per què ens tracta tan malament Blogger, després de ser-li tan fidels? Ara no ens reconeix, si no ens presentem expressament.
ResponEliminaTens raó, els contraris s'atreuen, diuen, però no sé si m'agradaria un contrari tan contrari. Tot i que, no sabem si en realitat ho són. No sabem ni si són contraris ni si hi ha res entre ells.Jo també me'n recordo molt de la negativa al Mas. Els falta coherència i maduresa a aquesta gent, penso jo. I una mica més d'estabilitat en els dirigents. No tenen temps ni de provar de complir els propòsits que ja han de deixar el càrrec.