Estimat germà,
Sí,
no et sorprenguis perquè t’atorgui aquest tracte. Tu i jo tenim molt en comú.
Tots dos tenim una mare, una família, un país que estimem, i tots dos hem estat
enganyats. A mi m’han dit que Putin ha atacat Ucraïna i no m’han explicat cap
dels tripijocs occidentals que han precedit aquest atac, ni que tota l’escalada
prèvia a la invasió no va ser ni innocent ni gratuïta. A tu t’han dit que anaves
a alliberar un país i t’has despertat destruint edificis, estratègics i no
estratègics, i matant gent, militars i civils. On és l’alliberament? Estic
segura que t’ho preguntes.
Pateixo
per tu, germà. Pateixo quasi tant per tu com pels germans ucraïnesos que cauen
sota les teves bombes. Recorda, fes memòria, no cal que vagis gaire lluny... No
era ahir que jugaves a pilota a la plaça del teu poble, igual que jugava algú
com tu a la plaça del seu? Igual que hi jugaven ben just fa deu dies els nens
ucraïnesos? Els nens russos encara juguen, els ucraïnesos ploren i no entenen.
Els uns amagats, els altres fugint, els pares de tots a la guerra. Maleïda
guerra! Maleïdes guerres, sempre disposades per aquells que, darrere una taula,
mai s’hi exposen, mai els veuràs al front.
Putin,
el teu cap d’estat, ha engegat quelcom horrible, execrable, esborronador. A ell,
en el millor dels casos li quedarà la glòria dins de Rússia i en el pitjor, el
condemnarà la justícia i sobretot la història. Però què et quedarà a tu, germà?
A tu et quedarà la consciència. Podràs mirar la teva mare als ulls i dir-li que
no saps quanta gent ha caigut per la teva acció bèl·lica? Com portaràs de saber
que el teu cosí segon va morir a Khàrkiv per l’explosió d’una bomba que potser
vas llençar tu, enardit per la bogeria col·lectiva de saber-se en avantatge?
Quan tot hagi acabat sabràs viure la resta de la teva vida amb el balanç de
morts de “l’enemic” que fins fa no res era el teu amic, el teu germà? Et
servirà de res que t’ho justifiquin en nom d’una guerra preventiva contra el
país que aleshores representava, et deien, un perill imminent?
Estimat
germà, et diria que sortissis del tanc, que baixessis del camió, que aterressis
l’avió, que llencessis les armes i abracessis el teu germà, que el salvessis a
ell i, salvant-lo a ell, et salvessis tu. T’ho diria i t’ho dic. T’ho dic jo
que m’ho miro des de casa meva, a resguard de tot el que a tu t’envolta i,
només per això sento que no hi tinc cap dret. Però t’ho he de dir, germà,
perquè t’he vist plorar i sé perquè plores. Plores perquè has caigut en un
parany i ja no pots tornar enrere. Putin i els seus sequaços no t’ho permetran
i, només de pensar-ho, la paraula “traïdor” ja retruny a les teves orelles amb
un bram eixordador. Sé que no tens capacitat de decisió, però si en tinguessis,
digues, què decidiries: ser traïdor a la pàtria o ser traïdor a tu mateix?
Teresa Duch Dolcet
5 de març de 2022
