dissabte, 5 de març del 2022

CARTA A UN SOLDAT RUS

 

                           

Estimat germà,

Sí, no et sorprenguis perquè t’atorgui aquest tracte. Tu i jo tenim molt en comú. Tots dos tenim una mare, una família, un país que estimem, i tots dos hem estat enganyats. A mi m’han dit que Putin ha atacat Ucraïna i no m’han explicat cap dels tripijocs occidentals que han precedit aquest atac, ni que tota l’escalada prèvia a la invasió no va ser ni innocent ni gratuïta. A tu t’han dit que anaves a alliberar un país i t’has despertat destruint edificis, estratègics i no estratègics, i matant gent, militars i civils. On és l’alliberament? Estic segura que t’ho preguntes.

Pateixo per tu, germà. Pateixo quasi tant per tu com pels germans ucraïnesos que cauen sota les teves bombes. Recorda, fes memòria, no cal que vagis gaire lluny... No era ahir que jugaves a pilota a la plaça del teu poble, igual que jugava algú com tu a la plaça del seu? Igual que hi jugaven ben just fa deu dies els nens ucraïnesos? Els nens russos encara juguen, els ucraïnesos ploren i no entenen. Els uns amagats, els altres fugint, els pares de tots a la guerra. Maleïda guerra! Maleïdes guerres, sempre disposades per aquells que, darrere una taula, mai s’hi exposen, mai els veuràs al front.

Putin, el teu cap d’estat, ha engegat quelcom horrible, execrable, esborronador. A ell, en el millor dels casos li quedarà la glòria dins de Rússia i en el pitjor, el condemnarà la justícia i sobretot la història. Però què et quedarà a tu, germà? A tu et quedarà la consciència. Podràs mirar la teva mare als ulls i dir-li que no saps quanta gent ha caigut per la teva acció bèl·lica? Com portaràs de saber que el teu cosí segon va morir a Khàrkiv per l’explosió d’una bomba que potser vas llençar tu, enardit per la bogeria col·lectiva de saber-se en avantatge? Quan tot hagi acabat sabràs viure la resta de la teva vida amb el balanç de morts de “l’enemic” que fins fa no res era el teu amic, el teu germà? Et servirà de res que t’ho justifiquin en nom d’una guerra preventiva contra el país que aleshores representava, et deien, un perill imminent?

Estimat germà, et diria que sortissis del tanc, que baixessis del camió, que aterressis l’avió, que llencessis les armes i abracessis el teu germà, que el salvessis a ell i, salvant-lo a ell, et salvessis tu. T’ho diria i t’ho dic. T’ho dic jo que m’ho miro des de casa meva, a resguard de tot el que a tu t’envolta i, només per això sento que no hi tinc cap dret. Però t’ho he de dir, germà, perquè t’he vist plorar i sé perquè plores. Plores perquè has caigut en un parany i ja no pots tornar enrere. Putin i els seus sequaços no t’ho permetran i, només de pensar-ho, la paraula “traïdor” ja retruny a les teves orelles amb un bram eixordador. Sé que no tens capacitat de decisió, però si en tinguessis, digues, què decidiries: ser traïdor a la pàtria o ser traïdor a tu mateix?

 

                                                         Teresa Duch Dolcet

                                                          5 de març de 2022




12 comentaris:

  1. Com sempre tan ben escrit, Teresa. Em recordes la cançó de Sting que parla dels russos que també estimen els seus fills. La fotografia és preciosa i colpidora, el muntatge l'has fet tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena! Sí, crec que tots veiem que els que podríem veure com enemics, en aquest cas els russos, també pateixen i que molts no aproven les decisions de Putin.
      Sí, el muntatge l'he fet jo. Més o menys vol representar el que dic.

      Elimina
  2. M'agrada molt la teva carta. Em fa pensar quants soldats, (russos o del país que sigui que declara una guerra) hi anirien si no hi fossin obligats, si no tinguessin por de els represàlies, si no els consideressin traïdors. Jo crec que serien molt i molt poquets.

    Una abraçada, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Carme! No hi ha res que justifiqui una guerra, però en aquest cas és tan gratuïta que dubto que la majoria dels que són al front se la sentin seva. Una cosa és que la guerra els desnaturalitzi tant que quan hi són facin barbaritats. És la gran responsabilitat de llençar una primera pedra. Tot el que ve a continuació és de reacció a la primera i cada vegada més imparable.

      Elimina
  3. Crec que tots sabem què triaríem... però clar, assegudes darrera un ordinador. Els pobres nois, la majoria, no crec que hi estiguin d'acord, però ai les represàlies!, amb aquesta gent poca broma. Crec que si es poguessin amagar i no els trobessin, s'hauria acabat la guerra.
    Què bé s'està des de casa manant... Oi, Putin?.

    M'encanta la teva carta, així com la foto.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fins i tot diu que hi ha no sé quants generals que han mort! No m'estranyaria que haguessin qüestionat Putin pel que feia. Aquest tio no té ànima ni escrúpols. I tant que el faria posar al davant de l'exèrcit, jo, i tant!
      Gràcies, sa lluna!

      Elimina
  4. Potser si a aquest soldat li donessin la paraula, penso que estaria d'acord amb el teu escrit i preferiria estar amb els seus, la seva familia... en lloc de fer-li la feina bruta al seu dictador....
    Abraçades !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que no sé si la nostra visió és parcial, Artur, però des d'aquí sembla que ningú pot estar d'acord amb aquesta guerra, ni nosaltres ni tampoc els russos. No veig jo l'abrandament que s'ha vist en altres èpoques d'exèrcits i pobles seguint el seu cap. Ni ganes, eh? Dintre del mal, pensar que és cosa de Putin i pocs més consola una mica. Vol dir que no tothom s'ha tornat boig a Rússia.
      Abraçada!

      Elimina
  5. Afegeix la meva signatura a la teva carta.

    ResponElimina
  6. Caram Teresa, quina carta més sentida, jo també la signaria...I quan veig aquella corrua de refugiats gent gran, mares , criatures, amb cara de gana i de fret, el cor se m'encongeix...
    Petonets, guapa.

    ResponElimina
  7. Sí? D'acord! Hi afegeixo la teva signatura, Roser! Serà molt que arribi a Putin i ens enverini a tots. És terrible, inhumà, el que estem veient.
    Petonets.

    ResponElimina