dimecres, 28 d’octubre de 2020

I ALS JUTGES, QUAN ELS CONFINEN?

 

            

Ho dic perquè, si els confinessin, els independentistes descansaríem una mica. Els independentistes i tothom: guàrdia civils, Confidencials —que per cert, devien ser confidencias a media noche, perquè a primera hora ja n’anaven plens—, 



La Sexta, resta de caverna mediàtica, periodisme en general i... ells mateixos. Perquè, oi que aquest col·lectiu no deu poder teletreballar, donada la gran quantitat de folis que empren en les seves, però sobretot en les nostres causes? Folis, o sigui paper, que denota el seu ancoratge al passat i el seu immobilisme. Com sempre, estic parlant dels jutges de la cúpula. Només d’aquests.

Mentre m’indigno i em rebel·lo i em torno a indignar i em torno a rebel·lar per les detencions d’avui, no puc evitar de fer una analogia de l’estat espanyol amb el Tercer Reich. A algú li agrada referir-se a la pandèmia com una guerra. Doncs bé, els capitostos nazis enviaven els soldats a morir al front de l’est i al front de l’oest —tot per la pàtria, la deslleialtat es castiga— i ells mentrestant feien festes als seus castells, no sé si convidats per algun noble, que de noble no en devia tenir res, però que devia ser l’equivalent a algun director de diari que aquí convida els capitostos a saltar-se el protocol. I ells se’l salten. I l’endemà diuen: no us salteu ni un pas del protocol, sinó sereu castigats. I així en tant uns feien la guerra i els altres feien festes, encara quedava un altre grup que gasejava i cremava els jueus als camps d’extermini. No hi feia res que Alemanya estigués en guerra i l’estigués perdent, no hi fa res que la COVID sigui com una guerra. Lo primer és lo primer, ja sigui aniquilar jueus o perseguir independentistes. Els nazis tenien els seus gossos per flairar jueus, però almenys els gossos no mentien. Sembla que algun jutge no se’ls ha cregut, als encarregats d’ensumar independentistes, però tant és. La credibilitat està sobrevalorada quan es tracta de perseguir-nos.

No sé a qui he escoltat avui dient que aquesta vegada la batuda de la Guàrdia Civil, no ha sigut una acció reactiva a algun fet previ, sinó proactiva. No ho crec. Com diu la meva mare i la meva amiga Glòria això és una reacció a l’absolució de Trapero i la cúpula dels Mossos. “Som mentiders, però eficients. Fixeu-vos quina estossinada hem fet avui!”. I ni desviament de fons, ni corrupció, ni res de tot això. Persecució política pura i dura.

Estic molt farta de sentir els nostres polítics xerrar, estripar-se les vestidures, dir que no ho permetran... i no fer res! Fins quan hem d’aguantar aquesta ignomínia? Fins quan? Potser ja és hora de dir prou. Ells no s’aturen ni que estiguem en guerra, oi? però a nosaltres no ens atura ningú si ens ho proposem.

6 comentaris:

  1. D’inventar proves que no són proves i històries que no s’aguanten per enlloc en saben molt i els funciona, fa tres anys que els tenen engarjolats i a veure quants més n'hi haurà... però tens raó que els ho anem permetent tot. Ens queixem i prou.

    ResponSuprimeix
  2. Ja veig que vas fent la teva guerra particular, he, he...Estic contenta que hagin absolt al Trapero, que ja no l'havien d'haver jutjat!
    Avui pensava que hi ha cançons antigues que estan ben d'actualitat; "què volen aquesta gent, que truquen de matinada?" o potser no truquen, tiren pel dret!
    Petonets, guapa.

    ResponSuprimeix
  3. Ells tenen la paella pel mànec, però a mi m'encanta de saber que en allò que jo crec no faig mal a ningú i estic carregadíssima de raó. Estar content amb un mateix és més important que fer el que et ve de gust, que deia Blai Bonet. I no tothom és tractat d'home bo com li ho diuen constantment a Puigdemont. Nosaltres no podem fer més que persistir, per moltes humiliacions que haguem de suportar.

    ResponSuprimeix
  4. Sí que ens aturen, sí. Ells tenen tota la força, nosaltres no podem defensar-nos. Si vols defensar el territori perquè has tirat pel dret, has de comptar amb una força armada (al teu favor) que pugui contrarestar la violència que et vindrà.

    Pensant a què responen aquestes detencions d'ara, que han quedat força en no res, també se m'acudeix que pot ser en resposta de la pixada a la cara que va fer el VP Aragonès en la primera oportunitat que va tenir d'exercir de president, que li va dir clar i anglès a la mandatària europea que aquí vivim en repressió, que volem votar en un referèndum i gestionar nosaltres els fons que puguin donar-nos. Això no va fer gens de gràcia a Madrid, gens ni mica.

    ResponSuprimeix