dimecres, 4 de novembre de 2020

CRÒNICA D'UNA RENDICIÓ ANUNCIADA

 

                

Potser és una mica fort dir-li rendició, i el cert és que li podem dir com vulguem: capitulació, claudicació, renúncia, abandonament... El que està clar és que el virus mana i, finalment, em toca obeir-lo.

A primers de setembre vaig començar a buscar a Tarragona espais a l’aire lliure per poder fer la presentació del meu nou llibre “La llum de l’impostor”. Tenia uns quants  espais bonics pensats —la ciutat en té molts—, però mentre ho gestionava va començar a fer mal temps, fred i pluja, i em va semblar massa arriscat programar-ho a l’exterior, amb la certesa de saber que estaríem menys a mercè del virus, però amb la incertesa de no saber si hauríem de portar paraigua o ens pelaríem de fred. Així que a primers d’octubre vaig canviar la recerca cap a espais interiors amb aforament suficient per no depassar-ne el 50% amb els assistents que habitualment m’acompanyen a Tarragona. I em va costar, però ja el tenia, ja el tenia emparaulat. I a començaments de la setmana passada —quan els contagis anaven a 250 per hora— em vaig començar a preguntar si no era un acte d’irresponsabilitat convocar un centenar de persones perquè es reunissin al voltant del meu llibre. I em vaig respondre que sí, que Mare de Déu, Mare de Déu, si la meva presentació esdevenia un focus de contagi. A meitat de setmana ja van sortir les noves normes de prevenció i van prohibir els actes culturals, amb la qual cosa no només em treien de dubtes per la presentació a Tarragona, sinó per a la resta, que no m’havien preocupat tant; al meu poble perquè hi ha espais prou grans pels possibles assistents i als altres llocs perquè tampoc hi ve tanta gent.

Bé, no poder fer presentacions del nou llibre és una mala passada, però més ho és jugar-se la salut, no? Així doncs, no hi ha dubte. Amb tot, no em puc quedar parada. Ni rendició, ni capitulació, ni renúncia... Això mai! Faré difusió per altres vies. I com que tinc el costum de fer una invitació, unes quantes, una per cada presentació que faig, cada vegada que publico un llibre, també n’he fet una. És una invitació a llegir el llibre. Aquesta:


 

I a més a més, aniré penjant diferents posts sobre la novel·la, com si diguéssim una presentació per capítols, a veure si us encomano ganes de llegir-la. Espero no fer-me pesada i si fos així, res més fàcil que fer-li un clic a la x. Més fàcil que aixecar-se a mitja presentació de les tradicionals. Recordar-vos que “La llum de l’impostor” és la tercera de la saga de la Mimí Vidal, que va començar amb “Les cadenes subtils” (2016) i va seguir amb “El silenci de Vallbona” (2017).

La podeu trobar a les llibreries, a les biblioteques i a l'editorial Terra Ignota.

12 comentaris:

  1. Estarem al cas del que ens vagis explicant...

    ResponSuprimeix
  2. La pandèmia ens està obligant a canviar tots els hàbits Tresa.
    Molta sort!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! De moment està anant bé. Si el virus dona alguna treva, i que no sigui d'aquí a un any, l'aprofitaré per presentar-lo. Sinó anirem fent i adaptant-nos.

      Suprimeix
  3. Això podria donar lloc a un nou capítol de la Mimi.... "El cas dels contagiats a la sala de lectura" heheheh..... ai, no vull donar males idees !! . Fas bé de promocionar el llibre i fer la presentació en un moment adequat , que de segur trobaràs !. Jo, ja em demano el meu exemplar, per seguir les aventures de la impulsiva Mimí !!
    Molt d'èxit en la nova entrega, que de segur tindràs , FELICITATS !!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Artur! Tu que ja ets un bon lector meu, ja em diràs si desmereix els altres. Per correu, si us plau!

      Suprimeix
  4. En aquests moments és complicat tot, però crec que has tingut una bona idea al promocionar el llibre per aquí. Felicitats per aquest "nou fill" i llarga vida!

    Aferradetes, nina.💕

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola sa lluna! Que bé que et llegeixo! Als que no tenim padrins ni impulsos del poder, les xarxes ens van bé, almenys per di: Soc aquí! Tinc un llibre nou!
      Aferradetes.

      Suprimeix
  5. Sempre et queda fer presentacions virtuals, telemàtiques. Ja sé que no és el mateix i que no hi ja l'opció que la gent compri el llibre allà, però és una manera de fer bullir l'olla i fer-te valer com a autora.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, ja m'ho han proposat també, XeXu, però encara tinc l'esperança de poder presentar-lo presencialment aviat. Si permeten els actes culturals, la sala amb aforament suficient ja la tinc. És qüestió d'aprofitar l'escletxa i programar-ho per la setmana següent.

      Suprimeix
  6. Que farem noia, ni el temps que no et va deixar fer les presentacions ni el virus, no t'ajuden gens, però no tinguis pressa, vindran temps millors...
    Endavant, Teresona i molts petonets.

    ResponSuprimeix
  7. Estic força tranquil·la, Roser. Fins i tot menys estressada que de costum. Les presentacions tal com jo les faig em donen molta feina i vulguis que no, s'agraeix fer les coses amb més calma.
    Petonets, guapa!

    ResponSuprimeix