dimecres, 23 de setembre del 2015

EL MÍTING

                                             
La setmana passada vaig anar a un míting. Crec que no havia anat a cap des que tenia divuit anys i encara no estic segura que se li pogués dir míting en aquella època, perquè sempre hi havia el risc que vingués la Guàrdia Civil i desallotgés la sala. Això quan es decidia, malgrat les prohibicions i la denegació de permisos, que el míting es feia, perquè a vegades ni s’arribava a celebrar.
No sóc gaire inclinada als mítings, jo - ja queda clar, quan en gairebé quaranta anys no he anat a cap – així que espero no haver de tornar-hi. I no és que no m’agradés el de l’altre dia; al contrari, em va agradar molt. L’entusiasme i la convicció dels oradors s’encomanava, tot i que a mi no fa falta que m’encomanin res; estic ben tocada pel virus de l’independentisme.
Potser no cal que digui a quin míting vaig anar, oi? És el de la llista on tots van junts, on tots hi estem barrejats. Són una colla que no s’espanten per res, que han arraconat la por i que digui el que digui Espanya, Europa, Obama, només miren endavant amb el convenciment que el nostre desig d’independència, que fa cinc anys només era un germen, es farà realitat. Per això em va agradar tant.
Si dic que espero no anar a cap més és perquè m’agradaria que la unitat que s’ha aconseguit, pel noble objectiu comú que el poble ha proposat i els polítics han secundat, es mantingués ferma i sense esquerdes. Que no em calgués anar a mítings per fer-me decidir per sobiranisme de dretes o d’esquerres i que tot ho fessin – com va dir el President Companys, abans de ser afusellat – per Catalunya! I ja sé que demano una utopia, perquè quin sentit tindria la Política si nomes tinguéssim una opció?
La qüestió és que a mi ara també m’han vingut ganes de fer un míting. I com que no tindré ocasió de fer-lo des de la tarima, el faré des d’aquí. Que ningú no es preocupi. Serà curt i concís. No prometré res, no parlaré ni de la llengua, ni de les infraestructures, ni de la sanitat, ni de l’ensenyament, ni de la política social. Ja n’han parlat els meus, no pas els altres, que només parlen del què ens caurà al damunt quan tinguem la independència. Per altra banda, tinc confiança en què ho faran bé. El meu míting  no té res a veure amb la gestió política, sinó amb l’ètica i la integritat i és una petició als polítics per quan, d’aquí a divuit mesos, com a molt tard, puguin governar la Catalunya independent:
1r. Que cap majoria absoluta serveixi per tractar el poble amb la prepotència que ho està fent l’actual govern espanyol.
2n. Que hi hagi algun mecanisme de control per detectar la corrupció dels polítics – cal afegir que el mecanisme no hauria de ser ni deficient ni corrupte?
3r. Que s’eliminin del nostre diccionari, per haver entrat en desús,  sintagmes com tràfec d’influències, frau fiscal, evasió de capitals, informació privilegiada... i paraules com  filtració, amiguisme, clientelisme, impunitat, immunitat ... Si en sabeu més els hi podem afegir.
4rt. Que, amb perícia, ens portin amb mà hàbil i honesta a guanyar i mantenir el país que desitgem.
5è. Que no oblidin mai que sense els nostres vots, no serien on són.

Mentrestant, en aquests divuit mesos de transició, els demano que es mantinguin junts, resolts i audaços, com ja han demostrat que saben fer. Per Catalunya! – Permeteu-me que no escatimi en aquests moments un brindis com aquest i que el repeteixi tantes vegades com calgui.
Benvolguda lectora, benvolgut lector, només en nom de l’esperança i la il·lusió, he escrit avui com si la independència ja fos un fet consumat; no et vull enganyar: una bona part del gra és al sac, però no hi és pas tot, ni està ben lligat. Deixa’m matisar un parell de frases – grans frases! – que hem sentit molt en els darrers temps. Una és “Estem vivint un moment únic per Catalunya”, l’altra “Tot està per fer i tot és possible”. Doncs bé, només l’instant de posar el teu vot pel “SÍ” a l’urna – votant per Junts pel Sí, i si no t’agraden, per la CUP - pot ratificar, superar i immortalitzar aquest moment únic. Fins llavors, encara tot – quasi tot - està per fer, però sí, tot és possible.

Foto Glòria Rabadà



22 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb el teu miting i amb els teus 5 punts.

    Endavant les atxes!

    Només un avís a tothom: Mireu bé les paperetes que s han detectat fraus ens els enviaments dels sobres amb paperetes canviades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Carme, que potser hi havia moltes paperetes canviades i no vam tenir la majoria de la tranquil·litat que necessitàvem...

      Elimina
  2. Molt bo el teu míting!
    Això que diu la Carme és fort! No escatimen res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A toro pasado, és fàcil dir-te que les males accions tenen el seu càstig, perquè suposem qui ho va fer, no Helena?

      Elimina

  3. Com tu em sembla que molts han tornat a anar a un míting després d'anys i panys. Per cert, excel·lent proclama virtual!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, m'alegra saber que molts la feu vostra. Sembla que la CUP també hi té bastant interès en els cinc punts, tot i que diferim en la prèvia a posar-ho en pràctica.

      Elimina
  4. Em sembla que et guanyo... diria que no he anat mai a cap, o potser en algun del PSUC quan encara era clandestí...D'aquest que vas anar tu n'he sentit parlar molt bé. El teu míting no té preu i com que no m'he de moure de casa!
    Potser t'hauries prestat a debatre amb la Belén Esteban a 8TV, es veu que no trobaven contrincant i al final ella es va fer enrere... Quines coses!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, els mítings des de casa s'entenen i es paeixen més bé, eh que sí? Sí, vaig sentir alguna cosa sobre la Belén Esteban, però no vaig dir res perquè la veritat, no m'hi veig a l'altura i... fa una mica de por.

      Elimina
  5. En som uns quants que hem fet mítings aquí a la xarxa, amb els mitjans que tenim, i és que sense una tribuna més alta, aquesta és ben bona. No m'agrada fer campanya als blogs, perquè em sento entre amics, però és un moment excepcional, i requereix mesures excepcionals. Votarem des de l'esperança, no des de la por, i guanyarem, perquè volem guanyar. Només tenim una oportunitat, independència o mort com a poble, per més que diguin alguns. Com llegia l'altre dia pel twitter, potser en aquest cas el més prudent és triar Sí, el menys arriscat és estar a favor. Perquè si ens quedem sí que ens espera una llaaaaarga travessia pel desert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, avui podem dir que hem guanyat, tot i que segur que tu tamb-é t'esperaves una victòria més ampla. Enmig de l'eufòria, vaig quedar una mica fotuda perquè després de tant treballar aquests quinze dies, pràcticament no vam poder fer variar el marcador per damunt del que havien dit les enquestes. Però bé, amb el que tenim ha de ser suficient per engegar-ho. Ara confiem que es posin d'acord entre ells. Si estem cohesionats, res no podran contra nosaltres, ara que hem fet un pas important, encara menys.

      Elimina
  6. Teresa, jo també estic d'acord amb el teu post. Som diferents en una cosa. Jo sí que he anat a molts mítings. Vaig ser present al primer que va fer l'Esquerra Republicana d'Heribert Barrera després de la mort del dictador, fins i tot abans de ser legalitzat. I als del PSUC del Guti, el Bean de Xirinachs, el de Nacionalistes d'Esquerra del Carod, Llach i Espinàs, A algun de la CUP i de Junts pel Sí.
    Convençut d'una nova República i com bé dius, més social, sense corrupció i sense escàndols ni fraus econòmics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em portes força avantatge, Xavier. Jo no he estat mai gaire política. Tota la meva política va de bracet amb l'independentisme. Almenys avui ja podem dir que hem fet un pas més per arribar a l'objectiu. Seguim endavant!

      Elimina
  7. farem possible allò que està per fer !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té gràcia respondre avui els comentaris fets abans del dia D. Hi ha un abans i després del 27S i el després és mooolt millor que l'abans, no trobes, Elfree?

      Elimina
  8. Amb retard, aquest dies he estat allunyada de la xarxa, m'adhereixo al teu míting virtual.
    El teus cinc punts son cabdals perquè funcioni aquest projecte de futur que tots esperem poder realitzar.
    Ha arribat l'hora de la veritat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, Glòria, jo sempre vaig amb retard. A veure si els nostres cinc punts es compleixen i a més d'un Nou Estat comencem a fer un Món Nou.

      Elimina
  9. Això es el que em desconcerta dels mítings, si tothom que hi va ja està convençut per votar-los, per què serveixen realment? Per dir que bons que som i com ens agradem a nosaltres mateixos? No es una mica egocèntric això? I té nassos que això ho digui jo...

    1) No pateixis, en les properes eleccions catalanes no hi haurà cap majoria absoluta de cap partit per molt que a tu t’agradés.
    2) Crec que existeix i que es diu policia
    3) Per demanar que no quedi es clar
    4) El problema es posant-se d’acord a com ha de funcionar el país que volem en els casos específics.
    5) Ho tenen molt clar, per això a molts polítics no els hi agrada definir-se i mullar-se en segons quines qüestions per aquesta por a perdre vots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, jo trobo que no hauries de tenir cap dubte sobre l'egocentrisme tu, no? Precisament et volia preguntar perquè fem aquestes coses.
      1) Tens raó.
      2) La policia? No fotis!
      3) Pensa que jo, que sóc amant de les paraules, faig un gran sacrifici demanant això.
      4) Aquí, aquí és on els vull veure.
      5) El problema és que un cop guanyat els vots, ja no hi pensen més fins que hi torna a haver eleccions.

      Elimina
  10. Caram quin gran míting el teu Teresa! Per quin partit et presentes que et voto?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'hi veuràs, Rafel, en cap partit, però si em votes al blog ja estic més que contenta.

      Elimina
    2. Et declaro la millor de les mitineres, vist l'escrit al teu blog. Amb partits o sense, hi ha causes que demanen alçar la veu per a la seva defensa.
      Molta salut sempre, Teresa.

      Elimina
    3. Ha,ha, Olga! Per dues vegades llegia la millor de les matineres i no acabava de lligar-ho. Ja no me'n recordava que havia dit que volia fer un míting. Sempre per la causa, Olga, fins que ens en sortim. Una abraçada.

      Elimina