dissabte, 23 de maig de 2015

La CIUTAT

                                              
L’altre dia vaig estar a la Ciutat. Cal que en digui el nom? És la Ciutat de les concentracions a Canaletes, de les manifestacions independentistes, dels candidats més televisius, la que en diuen la capital del país. Eh que no cal? També la de les aglomeracions de trànsit, aglomeracions de turistes, aglomeracions a tot arreu. Bé, no el dic, que tothom ja sap de quina ciutat parlo.

Si és que és tan bonica...


Als que som del territori, - i quina gràcia això del territori! - per exemple, de ciutats de cent mil habitants i escaig, la Ciutat ens ve una mica gran; a mi segurament més perquè originàriament sóc de poble de mil i escaig.
Volia veure-la especialment de nit, perquè a la Ciutat és on, de moment, tenen lloc totes les cites – a cegues? - de la sèrie CITES, que està emetent TV3 els dilluns, a la nit, és clar. Segur que veig algú que té una cita, vaig pensar, perquè una bona part dels habitants de la Ciutat, segons sembla en la sèrie, participen d’aquest acte social que és conèixer algú a través de la xarxa i, tard o d’hora, trobar-se.
Sí, tot és començar

La sèrie té un bon planter d’actors i actrius catalanes que tots coneixem. Tenim l’Aida Folch, que coneix molt bé – i ara també nosaltres – quins són els senyals inequívocs perquè el mascle sàpiga on és i si pot atacar; l’Eduardo Noriega, parlant català amb accent estrany – agraïts, Eduardo! – que no ho és tant quan ens adonem que interpreta un, sembla, acabalat pijo de Pedralbes; el Marc Cartés, cagadubtes en el capítol que hem vist, que no respon a les expectatives de la Bea Segura, sempre a punt; el Biel Duran, que s’apunta perquè busca l’amor, però no té sort,  la seva partenaire no el busca. I que n’és de recargolat el cervell humà! Normalment no hi ha sort, dins la sèrie, ni per establir cap relació ni tan sols per anar-se’n al llit una sola vegada. Menció especial mereix Jordi Sánchez – l’enyorat Lopes de Plats Bruts)...
                                                      Tinc bon cor - El Lopes en acció

... perquè posa en evidència que hi ha qui s’estima més comunicar-se indefinidament per la xarxa, sense arribar a conèixer-se mai. És el que prefereix la noia amb qui parlava el Jordi Sánchez per whatsapp; hi parlava, després de trobar-se, ja ni hi parlarà més. Desolador que a les persones ens passi això, però jo no ho trobo tan estrany. Per una banda, la relació per la xarxa permet un temps de reflexió en el diàleg, que els que no gaudim l’eloqüència dialèctica de tertulians o polítics – d’alguns, només – agraïm. Per l’altra, tots patim inhibicions que en el tracte personal i directe es poden fer més manifestes. Per acabar, crec que quan parlem a través de la xarxa, ens esculpim, ni que sigui inconscientment, una personalitat nova, tal vegada aquella que ens agradaria tenir. Segur que un psicòleg hi afegiria unes quantes causes més al perquè a vegades es prefereix la xarxa al tracte real. Jacint, et convido a comentar!
Les diferents històries em recorden la conclusió a què arribo molt sovint. Tothom,  el més loquaç, la més atractiva, el que sempre somriu, la que vol fer riure, la que té la millor professió, el que es mostra més segur – vull dir, tots els que aparenten ser uns triomfadors – i també, els que tenen família, molts amics, grans companys, tots – i em temo que això no és la llicència capritxosa d’una sèrie de ficció – pateixen, patim a estones, petites o grans, la solitud.  Però jo no veig malament que la xarxa sigui una manera d’atenuar-la. Quan no existien les xarxes socials, la ràdio i la televisió feien companyia; ara les xarxes – i poso en el mateix cistell, facebook, blogs, twitter, webs -, a més, et permeten interactuar. Què hi ha de mal en això? Substituir les xarxes per la vida social real? No. Combinar-les totes dues? Sempre i quan, sapiguem on som, jo penso que sí.
Jo també tenia una cita el dia que vaig anar a la Ciutat, però no era amb un home, sinó amb uns quants, homes i dones. No, no era una orgia – ei! el cervell humà, a vegades pot ser molt simple – era l’esperada trobada de bloguers que va sorgir al gener a partir d’una trobada virtual de blogs. Aquesta targeta identificativa va ser el meu present personal per a cada un dels bloguers. Ens devia identificar prou perquè molts guiris ens miraven encuriosits.

L'anvers amb el nom del blog i dels participants

El revers, amb una imatge de cada blog dels participants

I la imatge que hauria representat el blog de la companya Maijo, a qui va saber greu no poder venir. 
Espremuda del blog GINO-ART




 Era una cita a cegues? Penso que no. A base de comentar-nos en els blogs, a part d’atenuar-nos la solitud, ens hem anat i ens anem coneixent. Força bloguers eren de la Ciutat, és clar, la Ciutat és molt gran, però també n’hi havia del territori, inclús de més enllà de la Ciutat i el territori, una bloguera de Mallorca i un bloguer d’Almeria. Salutacions, Paula i Alfonso! Vau deixar molt clar que per vosaltres, el complement perfecte a la relació a través de la xarxa és la relació personal, encara que sigui menester un bitllet d’avió pel mig.
I tornant a Cites, suposo que qui més qui menys, els lliures de parella, com jo, que ens atenuem la solitud per la xarxa – Potser aquest post s’hauria de dir L’atenuació, no ho sé - en veure la sèrie, no podem evitar plantejar-nos si també ho hauríem de provar. I un cop més, arribo on arribem sovint els del territori. Segons quines coses només són possibles a la Ciutat. Cent mil i escaig són poca gent perquè la cita tingui l’encant de trobar-se amb un desconegut. Perquè i què passa si
-      Ostres! Si és el de la fruiteria.
-      Punyeta! Aquest és l’home de la meva amiga Alícia.
O bé, sense anar tan lluny:
-      Però si és el veí de baix!
O pitjor:
-      Però, però... aquesta web què és??? Si hi ha el veí de dalt!


Ja sé que hi dec veure tantes pegues perquè no m’acaba d’interessar el tema, però... si visqués a la Ciutat a la millor... Igual un dia d’aquests em llogo un apartament al centre – de la Ciutat, només faltaria - i faig la prova. És clar que m’hauré d’afanyar perquè sinó ja no hi seré a temps.

28 comentaris:

  1. Interessant dissertació... i amb diversos temes de fons: confrontació gran ciutat-territori, solitud, el valor de les xarxes socials virtuals, el de les cites... Segur que el Pons et diria alguna cosa com que això eren quatre posts en un i que els hauries de separar i posar menys rollo, però com que jo sóc de la teva corda en això de les longituds blocaires ja em sembla bé. Així cada comentarista pot triar el tema que li interessi perquè hi ha diversos postres al menú. Per a mi hi ha dues qüestions que m'interessen, una és la de la utilitat de les xarxes socials virtuals, això que fem aquí, per exemple. En el meu cas sempre he manifestat que per a mi té un valor terapèutic per sortir del rovell d'ou que és el meu poble i tenir una vida "social", ni que sigui virtual, amb gent que comparteix algunes inquietuds amb mi. Una mica és la idea aquesta de l'atenuació de la solitud que expresses. Que caldria que fos complementària a la relació "real"? Doncs sí, però això va en funció de les circumstàncies i no sempre és possible o desitjable. L'altre tema és el de la ciutat i el territori. Tres quartes parts de la meva vida les he passat a la gran ciutat, i després de tot aquest temps no li veig la gràcia. Per a mi, la necessitat de tenir grans espais lliures d'edificis i evitar les massificacions és prou gran com per evitar posar-hi els peus. Em puc passar mesos sense anar-hi i no la trobo gens a faltar. Però esclar, hi ha gent per a tot i suposo que també deu tenir al·licients interessants que jo mai no li he sabut trobar. Ens seguim llegint...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, l'omnipresent Pons, que sempre el tenim present... És que es fa estimar el noi! Saps què penso, Ignasi? Que quan d'aquí a vint anys, o que siguin més si pot ser, se me'n vagi el cap, algun espavilat dirà: Ja es veia a venir; quan escrivia sempre se n'anava d'un tema a l'altre. Home, a mi em sembla que els temes sempre els acabo lligant; no vol dir que tingui un dia més dispers del normal i el post sigui un calaix de sastre, però crec que sí, que això d'oferir varios postres va amb mi.
      Jo m'hi trobo bé a la meva ciutat, però és que és una ciutat a mida humana, res a veure amb la Ciutat. I pel tema de les xarxes socials, penso com tu i m'has recordat que també tenen aquest valor afegit de compartir amb gent que té les mateixes inquietuds, com a mínim la d'escriure. Que a vegades costa de trobar gent que comparteixi inquietuds, sigui quina sigui. I qualsevol cosa que la fas perquè t'agrada, si a més a més la pots compartir, es pot dir que tens sort a la vida.

      Elimina
  2. Miro tan poc la tele que ni sabia que feien una sèrie que es diu Cites. A l'època de Plats Bruts, encara la mirava.

    L'efecte directe que han tingut en mi les xarxes socials (els blogs, que és l'única que m'agrada) ès que he deixat de mirar la tele de cop. Hauria de dir que vaig deixar de mirar la tele, que ja fa uns quants anys.

    A mi em va agradar molt aquesta cita... Jo tampoc visc a ciutat, tot i que la tinc a prop. Hi he viscut i m'hi trobava bé. He viscut a muntanya i també i ara visc al bosc i també... A prop per anar-hi quan em ve de gust.

    Gràcies per venir, pel teu regalet de record... Per la teva proposta i pel teu entusiasme. En farem una altra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahhh Carme! Només m'hauria faltat que em diguessis que miraves la tele a tothora, que ja hauria arribat a la conclusió que eres la dona biònica. Només amb el que fas al blog, jo - jo, eh? - ja ompliria les vint-i-quatre hores, i ja sé que fas més coses de les que veiem. Potser al bosc, el dia és més llarg... Això sí que m'ha sorprés: no a la muntanya o a un poble, no, al bosc.
      Jo crec que sí, que tothom va estar a gust a la nostra cita i conèixer-nos va ser molt enriquidor, també per l'experiència d'haver-nos passejat tant pels blogs i no conèixer personalment el bloguer.Es un tipus de relació que fa vint anys era inimaginable.

      Elimina
  3. Mem, com sempre un post per emmarcar !!
    De la comunicació a través de les xarxes puc dir-te que estic, a grans trets, satisfeta. Que tots volem deixar la nostra part més "bona"? Possiblement sí, encara que -com en les relacions cara a cara- la realitat sempre queda patent tard o d'hora.
    A mi m'agraden les grans ciutats per a una estoneta, és a dir, per anar-hi de vacances o per gaudir de la seva varietat d'actes (poc probables a la meva ciutat-poble). Com que sóc persona de pocs sorolls, acabaria segurament malalta amb tanta activitat si hi fos cada dia.
    Com bé has dit, puc combinar perfectament la vida virtual amb la real. De fet m'encantaria conèixer a tots els blocaires que visito, encara que sé perfectament que no puc fer-ho i no només pel cost econòmic (que també), sinó perquè hi ha persones a qui no li interessa aquesta relació i jo ho respecto encara que no ho comparteixo . ;)

    Em va encantar el teu detall i molt més donar-te una aferradeta real.
    Bessets, nina i fins aviat! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un resultat de la trobada és que et puc dir Paula; sempre que et deia Sa Lluna pensava "vols dir?" Tot i que també és un nom bonic.
      Potser una cosa que no he dit en el post i que no és tan positiva és que a tot el que ens facilita Internet és molt fàcil enganxar-s'hi, pel fet de que hi ha tanta interacció i tan ràpida. Com en totes les adiccions, s'ha de tenir autocontrol.
      Bé Paula, contenta amb els resultats de les eleccions? Per aquí ens consolem pensant en els vostres resultats i en els de València.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. M'encanta com ho lligues tot! Ets un geni! Sembla que la trobada va ser productiva, fabulosa per a la inspiració. Cada cop conec més gent del món dels blogs, i val a dir que quan connectes virtualment, la realitat només és una projecció del sentiment d'amistat nascut en la xarxa. De vegades sents que reps més del que dónes, com em passa a mi en aquest post on has fet encaixar sí o sí la meva il·lustració. T'agraeixo el detall. Espero poder acudir a la cita en properes ocasions, i creuar aquesta línia que pot incomodar per les pròpies inseguretats, però que una vegada ho has fet, te n'adones que resulta molt més enriquidor.
    I, el teu collage em sembla fantàstic!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Geni, genial, genïuda... Sort que pel blog no em surt el geni! D'aquí la meva gran defensa dels blogs, hi, hi!
      Jo és que reconec que a vegades m'entusiasmo amb algun bloguer-bloguera, pel que diu, pel blog en sí, pels comentaris - pel seu aspecte físic, normalment no - Tu em vas dir que t'agradaria veure el collage de la trobada, però a mi em va semblar que també hi havia de posar el que havia escollit per representar-te a tu. Per què? No em voldria equivocar, però crec que vas ser l'única que volies venir i no hi tenies representació; els que a darrera hora no van poder venir ja hi estaven posats i no vaig ser a temps a treure'ls. I la intenció és el que val, la teva intenció de venir. Però el perquè més gran és que els teus dibuixos - un dia em dius si són dibuixos o pintures, que sempre que ho escric tinc el dubte - m'encanten, sobretot aquests de coloraines, els que penges darrerament - Sóc pesada dient-t'ho, ja ho sé - i si els meus visitants els poden gaudir tot això que tenen. Als de casa ja els hi he ensenyat a tots, a la meva filla, a la seva gosseta Lila que fa mmmmm quan els veu, al meu fill, a la meva mare... I així corpòriament i a la pantalla de l'ordinador, ja no els puc ensenyar a ningú més.
      Una abraçada també per tu, Maijo, i no em deus res, per Déu!

      Elimina
  5. Caram un blog filosòfic, sobre les ciutats i les cites, els canvis de personalitat...S'han de fer necessàriament a les ciutats???
    Doncs jo el programa Cites, no l'he vist perquè en aquesta hora jo seguia una cita d'una altra cadena estrangera ( ai, ai) , però a l'hora dels anuncis la vaig posar i no em va semblar res de l'altra món. Parles de l'actor de Plats bruts, i a mi no m'agradava gens la sèrie...
    Jo diria que no hi ha ningú tan transparent que sigui igual a la realitat que a les xarxes, encara qu no ens ho sembli, sempre fem una mica el paperet (a les xarxes) ...
    I mi les grans ciutats, no són pas les meves preferides, on es posi un poblet d'aquells que pots deixar la porta oberta!!!
    Bona jornada electoral.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Filosofia barata, més aviat, Roser, d'aquesta que em motiva a vegades de parlar i reflexionar.
      La sèrie no és gran cosa, la veritat n'esperava més, però si que psicològicament tiene miga perquè mostra bastant com funcionem les persones, en aquest aspecte de l'amor, el sexe i simplement en el dia a dia. Així que una cadena estrangera, eh? I era una sèrie també? Seguidora de sèries estrangeres com el Pons???
      A mi m'encantava Plats bruts, Roser, però reconec que és una sèrie, a part de l'humor, barroera, que podia no agradar a tothom.
      Eleccions: una certa decepció per Barcelona, respecte al procés, no? Però bé, sembla que encara queda molt perquè estigui tot decidit. Tothom fa les seves travesses. A veure com quedarà tot.

      Elimina
  6. Teresa, m'agrada tot el que exposes en aquest post:
    La ciutat de la que no ens dius el nom, a qui cadascú estima a la seva manera, com les ciutats de cent mil habitants, o de mil. O de menys.
    Per al nou país que construïm totes són necessàries.
    També m'agrada "Cites". I em plau descobrir un racó, una plaça o un carrer que conec, a Sarrià, l'Eixample o les Corts.
    Molt xula la postal. En el revers hi he trobat una foto del meu blog. Gràcies per incloure-la.
    Espero no fallar la propera cita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem la propera Xavier, ja saps que m'hauria agradat conèixer-te personalment. Lu nostre no hauria estat a cegues; jo conec els teus peus, tu la meva cara de fa uns quants anys, jo les teves magnífiques fotos del país i més, tu els meus post-llençol. Segur que no hi hauria hagut decepció.
      És clar que per tu ha de tenir més encant la sèrie, coneixent tots els racons de Barcelona. Per cert, Ada Colau ha guanyat a Sants-Montjuich? Ai, el nou país! A veure com respirarà l'ajuntament de Barcelona. Fa una mica de por.

      Elimina
    2. Sants - Montjuïc acostuma a coincidir amb el resultat general de Barcelona.
      Quan a Barcelona guanyaven els socialistes, a Sants - Montjuïc també.
      Quan va guanyar el Trias, Sants va ser (excepcionalment) convergent.
      I ara ha estat de la Colau.
      Però el míting més multitudinari enguany va ser el de la CUP.

      Elimina
    3. Ah doncs, Xavier, si és així el teu districte deu servir per l'enquesta "moscovita" aquesta que es basa en una petita ( i tant petita!) mostra, no?
      Són les eleccions de les sorpreses. Això de l'Ada Colau és increible, i lu de la CUP també. Fiesta!!!

      Elimina
  7. La meva vida real i la de les xarxes ja són indestriables. No és més que una altra manera de comunicar-se, per mi, molt útil i més efectiva. I no és que em costi parlar, no sóc cap gran orador, però tinc facilitat de conversa, tret dels primers moments, però em sento perfectament còmode en el medi escrit. I mira que per escrit no se'm veuen algunes coses que semblen agradar a la gent. No parlo de físic, naturalment. Però tot i així, no sóc gens amant de trobades blogaires, els que sempre n'organitzen ja ho saben. No hi ha res de dolent en estar sempre de l'altre costat de la pantalla, així ens hem conegut, i així podem continuar. Si una cosa funciona, per què canviar-la? Bé, és la meva opinió, però no serà que no hagi conegut blogaires, és clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, ara m'has deixat intrigada amb això que no se't veuen algunes coses que semblen agradar la gent... No pretenia dir que la millor opció fos sortir de darrere la pantalla i veure'ns personalment. Si ho ha semblat, només era per defensar la que jo havia escollit. Pensa que sóc bastant novata en els blogs, no puc pas vantar-me de posseir la veritat absoluta en aquest tema. I és clar que podem continuar així; el que no podrem evitar és seguir fent elucubracions - innocents i superficials, és clar, que no dóna per més - sobre com és el que hi a l'altra banda.
      Què et semblen els resultats de les eleccions? Hi estaves molt posat i hi han hagut sorpreses.

      Elimina
  8. Coi de Teresa i els seus posts-multitema... Anem a parts.

    A mi m’agrada Barcelona, no en soc resident però no em faria res viure-hi. M’agrada una ciutat gran amb una varietat d’activitats disponibles.

    No he vist la sèrie cites, ni la penso veure. Prefereixo altres tipus de sèries.

    Sobre tenir vida real i vida en la xarxa està bé tenir les dues mentre no t’obsessionis amb cap de les dues. En el meu cas no és fàcil perquè soc una icona de la xarxa i es complicat que la fama no em pugui al cap, però com que soc modest ho porto bé.

    M’alegro que us ho passessiu bé a la trobada. Però pel tipus de gent que hi anava vaig veure que no era per mi. De fet no descarto que hi hagués hagut algun infart de l’emoció al trobar un Pons en viu i en directe. Ja veus que ho vaig fer pensant en la vostra salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pons, multitema sí, però unisíl·laba també. Fixa't: ci-utat, ci-tes, fic-ci-ó, parti-ci-par, rela-ci-ó, evidèn-ci-a, incons-ci-entment, inhibi-ci-ons, so-ci-als... Segueixo? Uf, vaja feinada m'has fumut!
      Ja sé que estàs renyit amb TV3, però potser Cites t'agradaria, o potser no. És en versió original, però no subtitulada, hi ha una intriga molt minsa, sense trets negres, no és trepidant i... passa a la Ciutat. No, decididament no t'agradaria.
      Estem d'acord amb no obsessionar-se ni amb la vida social ni amb la xarxial, però respecte a pujar-me la fama al cap, no puc dir el mateix. Ho porto francament malament i he de fer esforços per no escriure cada sis dies, que és just quan se m'acaba la fama pel darrer post penjat. T'imagines un post-llençol cada sis dies? Em temo que els seguidors m'arribarien a odiar.
      I com hauria sigut una trobada adient per tu, Pons? És veritat que la mitja d'edat era alta, però això no deu ser cap obstacle, oi? El que no saps és que es feien apostes per saber com eres, molt emocionants per cert.

      Elimina
  9. Les ciutats tenen de tot el que busques i els sobra tot el que trobes.
    Podriem parlar del tema de les xarxes, no sé si estic d'acord o no, necessito la part de tu real per discutir-ho que per correu acostumo a posar la pota i embolicar-ho tot com ja saps
    No he vist la sèrie però procuraré fer-li un cop d'ull.
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui Carme, ja pots veure que jo em moc amb gran desimboltura per la xarxa, per això fico la pota tan sovint. No seria un bon assessorament el meu.
      Està bé la sèrie. M'ha donat joc per fer l'entrada.

      Elimina
  10. Sempre he viscut a la Ciutat de les concentracions a Canaletes i, encara que a vegades m'aclapara, mai he desitjat viure en un altre lloc. Imagino que si vens de poblacions més petites pot atabalar, però normalment la gent acaba acostumant-s'hi. Té avantatges i té inconvenients, com tot.
    La serie "Cites" no la veig, de fet des de que blogeixo miro molt poc la tele. Visc sola i el blog em fa molta companyia, em distreu i em permet conèixer persones genials, algunes de les quals ja considero com amigues. Em va agradar conèixer-te i ara, que ja et tinc al blogroll et visitaré sovint.
    Fins aviat, Teresa!
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que sí, Glòria. Els barcelonins us estimeu molt la vostra ciutat i hi viviu encantats de la vida. Em queixava una mica del centralisme, però jo, tot i de poble, em sembla que també m'hi faria.
      I sí, tens raó, les xarxes fan més companyia del que la tele feia abans. Tot evoluciona, en aquest cas a millor.
      M'afegeixo al teu blog també i així ens anem parlant.

      Elimina
  11. he vist la serie Cites, està bé , segurament que sí que a la xarxa ens bastim i ens vestim amb un vestit una mica més nou o diferent però en la gran cita de blocaires crec que va quedar palès que almenys els qui fem servir els blogs per escriure, per expressar-nos, no som pas com el personatge de la serie que només es sentia a gust per whasup ....vaja que els i les blocaires som d'una altra especie ....
    va ser una trobada molt maca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Elvira, ara ja et puc dir Elvira, i a més a més també ja sé d'on ve el nom d'Elfreelang. Encara rai que tu també veus la sèrie; de tots els que comenten només l'havia vist el Xavier i començava a pensar que era una sèrie en la meva imaginació.
      Penso que cada mitjà és diferent a la xarxa. Potser el nostre és més desinteresat i l'interés més gran que hi tenim és el de tenir lamateixa afició i voler-la compartir. Respecte al vestit nou, jo puc parlar per mi i trobo que a les xarxes, sobretot al blog em trec del damunt la mica de timidesa que en el tracte real a vegades no aconsegueixo desempallegar-me. És el que deia de les inhibicions.
      Ens parlem, Elvira.

      Elimina
  12. hola, Teresa
    jo crec que els blogs encara ofereixen una mica d'espai tranquil per a la reflexió; en comparació a la velocitat dels tuits o del facebook o del wattsap; per això m'agrada el blog;
    sempre trobo adients les reunions reals, perquè evita que la xarxa es converteixi en un territori espectral; jo almenys ho necessito així, m'agrada saber amb qui parlo;

    no visc a ciutat, però sóc una enamorada de Barcelona; hi vaig viure fa temps un parell d'anys i no et dic que algun dia futur no hi tornem a fixar residència;

    en fi, sí, va ser un dissabte bonic i amigable, i em va agradar parlar amb tu, conèixer-te

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mati. Sí, pensem igual. Facebook i twitter et porten a vegades a precipitar-te perquè si no et precipites, ja ha passat. I a vegades dius alguna bestiesa que després penses que no hauria calgut. En canvi, amb els blogs t'ho pots pensar millor i t'ho pots llegir tranquil·lament, si no és avui, demà, que no li passa res pel damunt. De tota manera, de cara a publicar, fb serveix bastant per promocionar-te o potser perquè els que tens com amics se n'assabentin, que d'una altra manera, segur que no arribes a dir-los-hi a tots personalment. Estarem en contacte, Mati.

      Elimina
  13. Jo no noto gaire diferència entre el tracte virtual i el real, un és continuació de l'altre. M'han agradat molt les teves reflexions!

    ResponElimina
  14. Va ser un dia molt agradable. I ben aprofitat. Tu encara el vas completar amb l'exposició que em deies.
    Bones reflexions, Teresa.

    ResponElimina