dissabte, 5 de juliol de 2014

PER SOLIDARITAT, INDEPENDÈNCIA




Sento abandonar, avui, el meu habitual sentit de l’humor, però la indignació no em deixa somriure.

                         
S’han fet llargs. Aquests mesos des que vam saber la data i la pregunta, se m’han fet, se’m fan, llargs com un embaràs fora de termini, a l’estiu i en plena selva equatorial. I és que és un embaràs de risc. No pas per la mare, ni per les condicions internes de gestació, sinó per les agressions  i per l’amenaça d’avortament a causa d’agents externs. Externs, aliens i altament perjudicials pel fetus. Però no estaven en contra de l’avortament aquests paios?
El govern del PP no en té prou amb menystenir la nostra llengua – aplicant la llei Wert fins les últimes conseqüències, aquí, a les Balears, on sigui –, amb menysprear la llibertat d’expressió – enviant qüestionaris capciosos als jutges signants del manifest pel dret a decidir – i amb declarar il·legal la Copa Tricentenari – de fet, hi ha alguna cosa legal a Catalunya?  – Tampoc no ens permet recuperar totalment els Papers de Salamanca – i amb això vulnera la seva pròpia llei. 
No en té prou amb aquestes subtileses que ara, més que mai, ataca, no el que més ens importa, sinó el que més necessitem per la nostra supervivència.

 
Ja fa un parell d’anys, va decidir que allargava la concessió de les autopistes d’Abertis a Catalunya, tot i estar amortitzades de sobres, per compensar el dèficit de les seves autopistes a España. I el "no vull pagar" els fa petar de riure.
         – Catalanets  - diuen -  continueu pagant les errades dels governs d’España, que vosaltres sou la Solidaritat.
Només en els darrers quinze dies, la llista de decisions per asfixiar Catalunya és d’escàndol. N’esmentaré algunes. Sembla que fa un parell de dies, el Santi Vila, amb els seus encants – polítics, és clar – va poder convèncer la ministra de Foment, però fins fa poc, la intenció del govern espanyol era que es reinvertissin la meitat dels beneficis del port de Barcelona, a España. Sort que el Santi es casa i la ministra no el volia desairar. El ministre Montoro presumeix, dins la seva magnífica reforma fiscal,  d’abaixar l’IRPF, mesura que perjudica totes les autonomies i, encara més, Catalunya, la Solidària: menys IRPF recaptat, ingressos per a Catalunya, més baixos. Mentrestant l’objectiu de dèficit segueix essent el mateix i Montoro en descarta cap flexibilitat. I al que no el compleixi, garrotada! Amb raó, el conseller Mas-Colell, penso que educat i contingut, comença a dir les coses pel seu nom, davant de tanta prepotència.
Ja només em faltava sentir el president extremeny Monago, anunciant també la rebaixa de l’IRPF dins la seva Comunitat, perquè si volem que l’economia es recuperi – diu – els diners han de ser a la butxaca de la gent. Ben dit, Monago, els traiem de les butxaques dels funcionaris de la Generalitat – sistema de finançament solidari, que diuen – i els posem a les butxaques dels extremenys. Prou que ho sap i no es cansa de dir-ho: si Catalunya sortís del règim comú de finançament de les autonomies, Extremadura patiria un greu espoli. I va, i abaixa els impostos. Sí, senyor, serà qüestió d'aprofitar-ho mentre no comenci l'espoli.
Cada cop se’m fa més insuportable de viure enganxada a Espanya, cada cop tinc més ganes de marxar i cada cop entenc menys el concepte de solidaritat  si el solidari queda molt pitjor que el beneficiat per la solidaritat. El govern espanyol no podrà fer res per impedir el referèndum per la independència, però ha decidit que, per si de cas el SÍ–SÍ no arriba a la majoria que necessitem, la nostra situació dins d’España sigui miserable de solemnitat i els haguem d’anar a implorar, de genolls, unes engrunes per sobreviure.
Estarà bé que guanyi el SÍ–SÍ, estarà bé que aconseguim que Catalunya sigui un estat independent, per solidaritat amb nosaltres mateixos, per la dignitat del nostre poble i  per la pròpia supervivència. 

11 comentaris:

  1. No sabria què més dir després de tot el que has dit i de com ho has dit. És evident, que tens tota la raó i costa de veure que vivint aquí, a Catalunya, encara quedi algú que no ho veu.

    Ha de guanyar el Sí i Sí... sinó estem perduts...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que només he escrit el que molts pensem i comentem, Carme. Comença a fer-se impossible guardar-ho. I sí, és veritat que els que no ho veuen no es volen treure el pa de l'ull. No m'ho explico. Guanyarem!

      Elimina
  2. Jo també estic d'acord amb tu , després d'haver llegit aquest "míting" independentista....Ho penso , però no sóc capaç d'expressar-ho tan rebé...Sobretot, que conservem sempre la nostra dignitat...
    Petonets Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres no! Roser. Míting sona a polític i jo només sóc independentista. Ja entenc que aquests darrers anys els dos conceptes es barregen, però és que la majoria dels polítics són un mal exemple actualment. Una abraçada. Guanyarem!

      Elimina
  3. tan de bo es celebrés la consulta

    ResponElimina
    Respostes
    1. La celebrarem i guanyarem, Pons, ja ho veuràs.

      Elimina
  4. Referèndum imprescindible. La tercera via no ens la creiem perquè ells tampoc no se la creuen, i en cas que fos així, no la complirien.
    Parlant de Montoro, Monago, etc. excusa'm, vaig a can Felip.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així m'agrada. Les coses clares i sense ambigüitats.
      Felip Rei? Felip Puig? El teu restaurant preferit?

      Elimina
  5. Esperem que el poble com a poble tingui la força suficient per mantenir la tensió necessària a fi de forçar el govern a convocar, siguin quines siguin les circumstàncies, la consulta el dia 9-N.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es tensio el que necessitem, ens sacrificaren a ser hipertensos si convé. Una abraçada Jordi, i guanyarem!

      Elimina