Ara que fa mig any de la presentació del gos de la meva filla, ara que fa tanta calor que els dits s'enganxen al teclat i les neurones s'enganxen entre elles, ara que les fotos de la Lila amenacen de bloquejar-me el mòbil... ara és el moment de complir la promesa que vaig fer de fer una entrada amb fotos de la Lila.
Si bé una imatge val més que mil paraules, no sóc capaç de fer un post sense paraules. Espero que entre les poques paraules i les moltes imatges us feu una idea de totes les meravelles que és capaç de fer la meva gosseta, perdó! la gosseta de la meva filla.
La volien petita i ho era...
 |
| Mmmmm... |
 |
| Zzzzz... |
 |
| No puc, no puc... |
 |
| La meva orella inquieta | | | |
 |
| Esgarrapo el que puc |
 |
| Quina mania amb voler-me fer obrir els ulls |
... i s'ha fet gran, molt gran.
Però em sembla que se l'estimen igual.
Sinó no li canviarien el llit tan sovint.
 |
| Quan l'operació d'estètica |
 |
| De ren del Pare Noel |
 |
| Pobreta! Mal a la poteta. |
 |
| Queda clar que no hi cap |
 |
| I aquí quasi que tampoc |
 |
| Tant no creixerà, no? |
 |
| La veritat, enlloc no s'està tan bé com a terra | | | | | |
Amiga dels seus semblants
 |
| Hummm! Quina bona olor que fas avui, Nira. |
I fins i tot dels gats de la meva amiga Amèlia
 |
| Mirades d'amistat, si o no? |
 |
| L'amic Tito |
|
| |
 |
| i l'amic Tit |
De fet només es coneixen virtualment, però no ha de canviar pas res, oi? quan ho facin personalment.
Saltar els desnivells?
 |
| Ni abans ... |
 |
| ... ni ara |
Elegància innata
 |
| Per quan plou |
 |
| Per carnaval |
 |
| Per quan convingui |
Diuen que els gossos s'assemblen als seus amos, o era a l'inrevés?
 |
| Assemblar-se, assemblar-se potser no, però eh que són igual de guapes? | |
I després de tot això, algú dubtava de l'independentisme de la Lila???
Que bé que s'hi posa quan va a coll de les persones.
ResponEliminaJa imaginava que la Lila és independentista. Segurament que si els ho preguntes al Tito i al Tit, et respondran que ells ja fa temps que són independents!
Ets molt gran Lila!
És molt maca i surt bé en totes les fotos, a mi també m'agraden petits però quan creixen te'ls estimes més encara.
ResponEliminaTeresa, tu no t'hi poses per poc, que són paraules, moltes, que calen fotos moltes més...Preciós! aquests gossos els trobo exòtics , però molt entranyables, perquè són uns bonifacis, que em sembla que no s'enfaden gaire...Jo em quedo amb " mal a la poteta", que dolç...
ResponEliminaPetonets per tu i carícies per la Lila.
Si fins hi tot a un peix se li pot agafar estima, imaginat lo que es pot estimar un gos. Ara, jo sempre he sigut més de gats.
ResponElimina