Sento
a parlar tant de la Intel·ligència Artificial que m’he sentit obligada a
preguntar-me si servirà per millorar el món. A simple vista jo diria que no,
però ho he volgut preguntar a Google i he trobat paraules com aquestes: mercat,
capitals, frau, automatització, robots, algoritmes, xarxa, evitar tasques
rutinàries, fomentar tasques creatives, dependència, costos, agilització... i
bla, bla, bla. No he volgut posar totes aquestes paraules al ChatGPT perquè
m’ha fet por que m’explotés el PC.
No
hi he trobat res de pobresa, desigualtats, guerres, injustícia, solitud... Em
sembla que la I.A. no té resposta a cap d’aquests problemes de la humanitat.
Potser és perquè té l’origen en la intel·ligència humana. Potser.
Digueu-me
retrògrada per estar en contra d’un avenç “tan important”. Ja ho sé que en
alguns àmbits deu aportar solucions, però pertanyent a l’espècie humana com
pertanyo i amb els anys d’experiència que porto, permeteu-me que dubti de
l’honestedat de l’espècie per a fer un bon ús de l’invent. I no és pas un
perjudici. Però és que, amics, si bé diuen que som els més evolucionats de
l’espècie animal, no hauríem de perdre de vista que només som una baula més de
la cadena i que estem molt lluny de la perfecció. Segur que podem millorar,
però no crec que sigui a través de la I.A. i, francament, pensar que uns éssers
com nosaltres tenim la pretensió de crear-ne uns altres que han de ser gairebé
perfectes, em faria riure, si no fos per la gravetat de les conseqüències.
He
de dir en defensa pròpia que el meu pessimisme té una base real perquè dels
grans invents de la humanitat no n’hem sabut veure la part negativa fins que ha
sigut massa tard. Penso en l’energia nuclear, un bon invent per la medicina i
altres usos, però definitiu per la destrucció dels pobles en la guerra i per
l’amenaça que representa. Penso en els mòbils, tan útils, tan complets ells, i
tan perjudicials per als joves, no prou preparats, ni neurològicament ni
emocionalment ni sociològicament, per tenir-los a les mans. I penso en el
carallot del reportatge sobre la I.A. que es vantava que d’aquí a pocs anys ja
no distingiríem si parlàvem amb una persona humana o amb un producte de la I.A.
I de què punyeta ens servirà això, pregunto? Que no! Que invents sense avenç social ni millora no són progrés, són retrocés.
Aquest ha de ser l’objectiu únic, o bé prioritari, la millora del
món i dels éssers que l’habiten. De tots, sense excepció. Perquè no ens
confonguem: la millora d’uns pocs sempre anirà en detriment dels altres, que no
és res més que el que està passant actualment.
Aquest
any els he escrit una carta, als Reis. Per començar l’hem escrit a mà i en
paper amb ratlles, res d’I.A. Parlo en plural perquè li he demanat a la meva
neta Elna que me l’escrigui ella. No fos cas que els Reis, veient-me tan
ganàpia, diguessin que a mi ja m’ha passat el temps d’escriure’ls cartes. Als
Reis Mags els demanarem que facin màgia i que ens facin avançar ni que sigui
mitja baula més. Que estovin els cors més durs. Vegis Netanyahu, Putin i tots
els caps de trons dels cinquanta nou països en guerra que hi ha actualment, que
no han trobat cap altra solució que massacrar els seus veïns i, conseqüentment,
també el seu propi poble. Ah sí, i tots aquells que ajuden a què les guerres
s’eternitzin. Doncs això, que estovin els cors durs, que arranquin l’ambició de
terres i riqueses de l’ànima humana i, en fi, que si hi ha algú que en el lloc
del cor hi té una pedra, que n’hi portin un de ben bla i innocent. Es quedaran
parats del benestar que els envaeix de sobte.
I ja
sé que és molt demanar, però estic convençuda que si els Reis Mags no ho fan,
la I.A. encara menys.
