Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mascareta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mascareta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de juliol del 2020

NOMÉS BONES NOTÍCIES

                                   

No sé si també us passa. Jo estic tan farta de males notícies que darrerament tanco la tele, tanco la ràdio i ja no obro ni el que m’arriba per WhatsApp. Així que, en coherència amb el meu sentiment, avui no penso donar cap mala noticia, només les bones. Com aquestes, que potser no són gaire noves, però com que ho he tancat tot...

Bolsonaro s’ha contagiat de COVID19 i massa que ha trigat amb la fatxenderia que gasta amb la malaltia; és clar que això no li farà reconèixer res, per descomptat. Segons les darreres enquestes, Trump perdrà les properes eleccions per 10 punts enfront del candidat demòcrata; tampoc no reconeixerà cap error, que ningú ho esperi. Déu ens guardi, als que no els votem, de governants ignorants i fatxendes a parts iguals, que de que guanyin ja se n’encarreguen els seus votants.

Amics, em temo que s’han acabat les bones notícies. Si el rei d’Espanya hagués renunciat al tron, si els alts tribunals espanyols haguessin canviat tots els seus membres, si ara descobríssim que la COVID19 només ha estat un  malson, si ja fóssim independents, o almenys l’independentisme anés a l’una, si de cop i volta tots els polítics es tornessin honestos... Quin munt de bones notícies tindria per donar! Però em sap greu, no podrà ser. Hauré de continuar tancant l’oïda a tot el que arriba.

Com ja podeu veure, parlo de les notícies del món que, com que en formem part, també ens afecten. Per sort, tenim el nostre petit món per anar tirant que, de tant en tant, ens dona alguna alegria. Ja sé que pot semblar pretensiós de creure que les meves bones notícies són una bona notícia per al món, però com que ja sé que qui em llegeix forma part del meu petit món i que no hi ha cap perill que ho llegeixi ni Trump, ni Bolsonaro, ara en donaré dues.

Una: M’he acabat de confeccionar una mascareta impermeable preciosa per la meva anada setmanal a la platja; estic segura que d’aquí a poc ens diran que l’aigua de mar és transmissora del virus. Igual que només un 5% de la població ha estat infectada, i no està clar que immunitzada, d’aquest virus només en coneixem un 5%, i encara gràcies si hi arribem. Doncs això, l’anada setmanal a la platja. Que per què no hi vaig més sovint? Doncs perquè necessito la resta de la setmana per recuperar-me. És que no hi vaig sola... Hi vaig amb l’Elna i, sembla mentida que una coseta tan petita tingui tan gran vitalitat i energia, i una cosassa tan gran en tingui tan poca. Sort que xalem tant que ni me n’adono fins que arribem a casa. Aleshores... sort de les parets que em van aguantant!

I dues: Aquesta setmana envio la meva nova novel·la a l’editorial. El títol? “La llum de l’impostor”. Com us sona? És el tercer lliurament de la saga de la Mimí Vidal. Només per donar una pista: de música de fons sona un nasheed. No us en poso l’enllaç; si teniu curiositat ho haureu de buscar a la Viqui. Però prometo que aquesta és l’única paraula que s’haurà de buscar en tot el llibre. Ja hi ha qui m’ha dit que llegeix els meus llibres amb el mòbil al costat per anar buscant paraules i comprovant la història, però no, no, no. No és això el que voldria: llenguatge treballat, però entenedor, aquest és el meu objectiu. No sé si me’n surto del tot.


                                              
La criatura!

Bé, seguiré prioritzant les bones notícies. A vegades val més viure enganyat, que tampoc està clar que les notícies dolentes o bones que ens arriben no ens enganyin.


dimecres, 8 d’abril del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 25


                            
8 d’abril de 2020
25è dia de confinament i quart dia de sortir al carrer en quatre setmanes.
Vaig a comprar. Cap cotxe, cap persona, res. Me’ls trobo tots a dins del súper. El 90%, amb mascareta. Em meravella veure com ens hi hem acostumat tots. No sé com ho deuen portar les/els fashions, sempre de vint-i-un botó, això de veure’s davant del mirall sense boca i sense nas, talment espècies mutants d’un altre planeta! Jo la porto rosa, la mascareta; a l’Elna li agradaria. Me la va fer la mare, de tres capes, perquè no hi penetrés el virus; potser amb dues ja n’hi havia prou perquè suo la cansalada cada dia que me la poso. Ho carrego tot al cotxe. Entre les bosses i les garrafes d’aigua m’he ben cascat algun nervi de l’espatlla, que feia uns quants dies que es queixava. Res que no es pugui curar, espero, amb una setmana de no agafar bosses ni garrafes. Torno a agafar el cotxe i vaig cap al centre. Només m’encreuo amb tres cotxes, el trajecte és curt. Pel carrer la gent és escassa i va per feina, mirant endavant o a terra que, igual que quan plou si correm sembla que ens mullem menys, si hi ha el virus per aquí a prop, si correm potser no ens atraparà. Em permeto el luxe d’anar de la farmàcia a la fruiteria a pas lent, sense por que algú amb ritme frenètic dels d’abans se’m tiri a sobre. Observo la majoria d’establiments tancats, amb la falsa esperança que ben aviat tornaran a obrir. L’hospital de Santa Tecla, sempre amb gent davant de la porta, ara no hi ha ningú. A dins deu està ple de malalts i els que no ho estan, cap a casa hi falta gent! Quin remei! Tenir algú a l’hospital sempre és trist, angoixós i feixuc, però ara si tenim la mala sort de tenir-hi algú, voldríem estar afeixugats, que tristos i angoixats ho estem igualment. L’església de Sant Agustí tenia permanentment un pobre a la porta, no sempre, el mateix; no n’hi ha cap avui, segurament l’església també deu estar tancada, els creients s’han passat a la missa digital. Més enllà el circ romà, l’amfiteatre i l’estàtua d’August. Tot continua al seu lloc: els ocells, la primavera, el cel, el mar. Només la nostra vida de sempre s’ha truncat, em temo que per una bona temporada. Em miro els vaixells a l’horitzó i penso en el joc dels barcos: estem tocats, sí, però pitjor seria estar enfonsats.








    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903


52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394


74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866


65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702


92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270


98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700


479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400


?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966
01-04-20
DIA 18
19991
?
?
1841
5701
02-04-20
DIA 19
21804
?
?
2093
6917
03-04-20
DIA 20
23460
?
?
2335
7849
04-04-20
DIA 21
24734
?
?
2508
8635
05-04-20
DIA 22
?
?
?
?
?
06-04-20
DIA 23
26824
?
?
2760
9528
07-04-20
DIA 24
28323
?
2391
2908
10738
08-04-20
DIA 25
29647
4603
2442
3041
12250
Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya: