No sé si també us passa. Jo estic tan
farta de males notícies que darrerament tanco la tele, tanco la ràdio i ja no
obro ni el que m’arriba per WhatsApp. Així que, en coherència amb el meu
sentiment, avui no penso donar cap mala noticia, només les bones. Com aquestes,
que potser no són gaire noves, però com que ho he tancat tot...
Bolsonaro s’ha contagiat de COVID19 i
massa que ha trigat amb la fatxenderia que gasta amb la malaltia; és clar que
això no li farà reconèixer res, per descomptat. Segons les darreres enquestes,
Trump perdrà les properes eleccions per 10 punts enfront del candidat demòcrata;
tampoc no reconeixerà cap error, que ningú ho esperi. Déu ens guardi, als que
no els votem, de governants ignorants i fatxendes a parts iguals, que de que
guanyin ja se n’encarreguen els seus votants.
Amics, em temo que s’han acabat les bones
notícies. Si el rei d’Espanya hagués renunciat al tron, si els alts tribunals
espanyols haguessin canviat tots els seus membres, si ara descobríssim que la
COVID19 només ha estat un malson, si ja
fóssim independents, o almenys l’independentisme anés a l’una, si de cop i
volta tots els polítics es tornessin honestos... Quin munt de bones notícies
tindria per donar! Però em sap greu, no podrà ser. Hauré de continuar tancant
l’oïda a tot el que arriba.
Com ja podeu veure, parlo de les
notícies del món que, com que en formem part, també ens afecten. Per sort,
tenim el nostre petit món per anar tirant que, de tant en tant, ens dona alguna
alegria. Ja sé que pot semblar pretensiós de creure que les meves bones
notícies són una bona notícia per al món, però com que ja sé que qui em llegeix
forma part del meu petit món i que no hi ha cap perill que ho llegeixi ni
Trump, ni Bolsonaro, ara en donaré dues.
Una: M’he acabat de confeccionar una
mascareta impermeable preciosa per la meva anada setmanal a la platja; estic
segura que d’aquí a poc ens diran que l’aigua de mar és transmissora del virus.
Igual que només un 5% de la població ha estat infectada, i no està clar que
immunitzada, d’aquest virus només en coneixem un 5%, i encara gràcies si hi
arribem. Doncs això, l’anada setmanal a la platja. Que per què no hi vaig més
sovint? Doncs perquè necessito la resta de la setmana per recuperar-me. És que
no hi vaig sola... Hi vaig amb l’Elna i, sembla mentida que una coseta tan
petita tingui tan gran vitalitat i energia, i una cosassa tan gran en tingui
tan poca. Sort que xalem tant que ni me n’adono fins que arribem a casa.
Aleshores... sort de les parets que em van aguantant!
I dues: Aquesta setmana envio la meva nova novel·la a l’editorial. El títol? “La llum de l’impostor”. Com us sona? És el tercer lliurament de la saga de la Mimí Vidal. Només per donar una pista: de música de fons sona un nasheed. No us en poso l’enllaç; si teniu curiositat ho haureu de buscar a la Viqui. Però prometo que aquesta és l’única paraula que s’haurà de buscar en tot el llibre. Ja hi ha qui m’ha dit que llegeix els meus llibres amb el mòbil al costat per anar buscant paraules i comprovant la història, però no, no, no. No és això el que voldria: llenguatge treballat, però entenedor, aquest és el meu objectiu. No sé si me’n surto del tot.
Bé, seguiré prioritzant les bones
notícies. A vegades val més viure enganyat, que tampoc està clar que les
notícies dolentes o bones que ens arriben no ens enganyin.
