Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1 de maig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1 de maig. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de maig del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 48


                             
Avui volia escriure sobre el Dia Internacional dels Treballadors, però jo tinc una altra efemèride per celebrar, així que del Primer de maig en parlaré demà. Tal dia com avui, fa vint-i-set anys, va néixer el meu fill Marcel. Vaig haver de treballar en un dia tan assenyalat, però mai tan poca estona de feina havia donat tant bon resultat. Tres quarts d’hora, un fill. No tenia gaire experiència en parts, només una, la del part de catorze hores de la meva filla, feia dos anys i vuit mesos, i m’havia mentalitzat que en serien catorze més. Però el Marcel va arribar furient, com l'Elna. Va ser no vist i vist. Després del part, quan durant el dia m’anava endormiscant i despertant i el veia allí al meu costat pensava: “No pot ser! Ja l’he tingut? No pot ser!”.
Per molts anys, fill meu! Ha anat de poc que no ens poguéssim abraçar, però no pateixis que, quan ho puguem fer, ja ens rescabalarem d’aquesta mancança que fa massa temps que dura. Sobretot me’n rescabalaré jo. Tu em diràs:
―Mare...
―Què...?
―Que fa cinc minuts que m’abraces.
―De veritat? No pot ser!
Com deia, em van fer treballar l’1 de Maig, però va valer la pena.

Ja sé que no em perdonarà que pengi una foto seva, però espero que
amb una mica de sort no se n'assabenti.